CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana, el PP pretén ofegar la protesta retallant drets fonamentals

Dilluns, 23 desembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

DAVID BOU / Setmanari Directa

L’anunci fet pel ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, de les sancions i les penes que s’inclouen a l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana ha activat les alarmes de bona part de la societat. L’executiu del Partit Popular busca noves fórmules per aplicar les mesures d’austeritat i mantenir sotmesa una població ofegada per la crisi econòmica i social que colpeja especialment els pobles del sud d’Europa.

El govern del Partit Popular a Madrid continua entestat a aprofundir la seva tendència autoritària amb la pretensió d’estendre la por entre la ciutadania, sufocar les protestes socials que estan marcant una legislatura que tot just ha arribat al seu equador i escombrar del carrer les pràctiques i els col·lectius socials que no encaixen amb la seva ideologia o que els resulten molestos per consolidar el seu paradigma ètic i moral.

En aquesta ocasió, el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va portar l’avantprojecte de llei de seguretat ciutadana al consell de ministres 29 de novembre. Un cop analitzat al consell de ministres, el text s’ha de sotmetre al dictamen del Consell d’Estat i el Consell General del Poder Judicial –òrgan en procés de renovació–, abans de debatre’s com a projecte de llei orgànica i ser sotmès a votació a les Corts Generals espanyoles, on els conservadors compten amb majoria absoluta.

Canvi d’estratègia

L’avantprojecte de llei, batejat com a llei anti15-M o Llei Mordassa a les xarxes socials, inclou 58 articles que es categoritzen com a infraccions lleus, greus o molt greus i que van associades a sancions econòmiques que oscil·len entre els cent i els sis-cents mil euros. Aquestes xifres suposen un augment substancial respecte al que estableix el cos legal que –fins avui– regula aquesta matèria, l’anomenada llei Corcuera (en referència al ministre del PSOE que la va impulsar i va aconseguir aprovar-la l’any 1992).

Durant els darrers anys, han aparegut i s’han consolidat noves formes de protesta alternatives a les clàssiques, més espontànies i ràpides, que en moltes ocasions han sobrepassat la capacitat de reacció de les responsables de la gestió de l’ordre públic i dels cossos policials. En aquesta línia, el Ministeri de l’Interior espanyol busca noves fórmules per dificultar el dret de manifestació, pretensió que pot topar –com ja han advertit moltes juristes– amb la protecció d’aquest i d’altres drets fonamentals –com el d’informació, reunió o expressió– establerta per la Constitució espanyola.

L’arxivament de la causa oberta a l’Audiència Nacional espanyola contra les convocants de la protesta Rodea el Congreso o el sobreseïment de les causes per delictes penals de les 447 detingudes durant les mobilitzacions del 15-M madrileny, assistides per la comissió legal de l’acampada, han demostrat que moltes magistrades s’oposen a castigar penalment convocatòries o concentracions i consideren que aquestes penes són “sancions sense fonament jurídic, arbitràries i injustificades”. Això ha fet que el govern presidit per Mariano Rajoy canviï d’estratègia i vulgui potenciar la via administrativa per poder imposar càstigs evitant l’acció de tribunals i jutges.

D’aquesta manera, podran imposar sancions econòmiques a les convocants o participants de mobilitzacions que han rebut l’aval de diferents tribunals i jutjats d’instrucció com a legítim exercici del dret a la llibertat d’expressió. Contràriament, Interior defensa que la llei pretén portar per la via administrativa conductes que, fins ara, es castigaven al Codi Penal. Justifiquen les noves sancions argumentant que compensen l’eliminació de la majoria de les infraccions penals tipificades com a faltes, incloent-les a la nova llei com a infraccions administratives, que estaran subjectes a la impugnació i la via jurisdiccional.

Autoritarisme a cop de multa

Si s’aprova la nova llei orgànica, les persones multades sota els seus supòsits hauran d’acudir al contenciós administratiu perquè una lletrada revisi la legalitat de la sanció que els ha estat imposada. Amb la implantació de les taxes judicials, les persones denunciades hauran de fer front a les noves tarifes, que limiten el dret d’una persona de recórrer a la justícia en funció dels seus recursos econòmics.

Aquest model repressiu per la via de la multa pretén reproduir els mecanismes de l’endeutament entre les persones i els col·lectius dissidents. D’aquesta manera, consoliden un mecanisme d’atac que, en contraposició a les peticions de presó, que s’interpreten com a accions més repressives i desperten més mostres de suport i solidaritat, es percep com un mètode més lax. Així doncs, en temps de crisi, s’aprofundeix en la via recaptatòria per reprimir els moviments contestataris i els grups socials més vulnerables, generalment, gent precària a la qual es vol combatre amb aquest avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

* Un article de David Bou publicat al setmanari Directa.

http://www.directa.cat/noticia/pp-preten-ofegar-protesta-retallant-drets-fonamentals

>>> Mireu també:

Entrevista a Andrés García i Eva Labarta:
“Anem cap a un estat d’excepció encobert”

http://www.directa.cat/noticia/“anem-cap-un-estat-d’excepcio-encobert”

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció