CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Catalunya inverteix menys en sanitat que la resta de l’Estat espanyol o la Unió Europea

Dijous, 24 novembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Nico Lupo – Setmanari Directa

La filtració del document sobre la governança de l'Institut Català de la Salut (ICS) va marcar un punt d'inflexió en el rumb de les polítiques del govern català en matèria de sanitat. Aquest document, que va ser enviat al diari El País per algú que treballa a l'ICS i que porta per títol “La governança de l'ICS” (veure El País del 19/10/2011 http://politica.elpais.com/politica/2011/10/18/actualidad/1318969397_824805.html ), planeja trossejar l'empresa pública en una vintena de societats, finançades en part per capital privat. Un dels objectius és que la sanitat pública tingui superàvit El president Artur Mas va assegurar que el govern no ha volgut privatitzar l'ICS “en cap moment”, però les expertes consultades no entenen aquests canvis si no és que hi ha “una línia de privatització al darrere”, ja sigui a través de l'entrada de capital privat o mitjançant la col·laboració amb altres entitats. L'aplicació d'aquestes línies de treball es duria a terme en un període d'entre “tres i cinc anys”.

El document que El País no ha volgut fer públic tot i ser l'únic mitjà que hi va tenir accés, troba les seves arrels en la Llei Òmnibus que va aprovar el Parlament el mes de juliol passat amb el suport del PP i el PSC. Aquesta llei, que entrarà en vigor amb el canvi d'any, canviarà l'estatus de l'ICS, que ha estat de titularitat pública des que es va crear, l'any 1983. Alhora, permetrà l'entrada de capital privat a l'empresa pública més gran de Catalunya, amb 41.000 treballadores.

Més rendibilitat i menys qualitat

“El problema de l'entrada de capital privat és que buscarà principalment la rendibilitat a costa de la qualitat del servei”, assegura el professor de Teoria Econòmica de la UAB i analista de la gestió de la sanitat, Agustí Colom. En matèria de sanitat, això es traduirà en “una reducció d'aquelles operacions que no són rendibles o en l'augment de les desigualtats a causa de les diferències d'inversió als centres sanitaris, constata Colom. “Una persona gran difícilment podria accedir a una pròtesi de genoll que milloraria la seva qualitat de vida perquè representaria una despesa que els inversors privats no voldrien acceptar”, assegura el professor.

A més l'entrada de capital privat, una de les mesures que té més rellevància és la creació d'un holding per gestionar la vintena de societats en que es dividiria l'ICS. Cadascun dels vuit hospitals de titularitat pública estaria gestionat per una societat. Els més de 200 ambulatoris, en canvi, s'agruparien en societats que controlarien entre quinze i vint-i-cinc d'aquests centres. “El problema rau en el fet que els diners que s'invertiran en un hospital en concret podrien ser molt superiors als diners que s'invertirien en un altre, depenent de la ubicació geogràfica”, indica Colom. Els sectors contraris a la mesura, com els sindicats, creuen que “es valorarien els ingressos de la població, l'edat, la qualitat de vida (que en part vindria dictaminada per l'entorn laboral)...” a l'hora de decidir la inversió en matèria de sanitat.

Per sota de la mitjana internacional

El govern, amb els consellers d'Economia i Salut al capdavant, Mas Colell i Boi Ruiz respectivament, està remarcant que la Generalitat “no pot assumir” l'enorme despesa que representa el sector sanitari. Addueixen que, si no es redueix el pressupost, la sanitat pública es veurà “abocada a la fallida”. Però les dades demostren que Catalunya gasta menys que la resta de zones de l'Estat i que el conjunt de la Unió Europea dels 27. La despesa en matèria de sanitat a Catalunya representa el 5,86% del pressupost (dades de 2009). En canvi, aquesta dada és del 6,7% al conjunt de l'Estat espanyol, mentre que la mitjana de la Unió Europea se situa al 7,4% del PIB. Tot i això, Catalunya té un sector sanitari reconegut per la seva qualitat, tant a nivell públic com privat.

S'emparen en el fet que hi havia una mala gestió per part de les pròpies institucions per justificar que es trossegi l'ICS i sembla que les usuàries i el personal en siguin les responsables. El professor Agustí Colom constata que “no hi ha cap informe que digui quins són els problemes de gestió a l'ICS”.

Explica que, en els últims anys, s'ha millorat la centralització administrativa i, d'aquesta manera, s'ha reduït una part important de les despeses que es generaven a nivell burocràtic: “Si volen reduir la despesa, que expliquin perquè la inversió en la construcció d'una obra pública es duplica entre el projecte inicial i el cost final”.

Boi Ruiz declara que “la salut és un bé privat que depèn d'un mateix, no de l'Estat”

El nomenament del conseller Boi Ruiz, només conèixer-se, va generar rebuig entre la majoria de professionals de la sanitat pública, que van criticar durament la seva elecció perquè afectava un dels pilars de l'estat del benestar i, alhora, era una declaració d'intencions per part del nou govern d'Artur Mas.

Ruiz té una experiència dilatada en la gestió sanitària, però sempre des del sector privat. També ha format part dels consells de les organitzacions patronals més importants. Entre els anys 2008 i 2010, va ser president de la Unió Catalana d'Hospitals, que agrupa gairebé un centenar de centres sociosanitaris privats i concertats. En realitat és un lobby de pressió que ha demanat que s'estudiï “la incorporació de mecanismes de copagament” i la reducció de les despeses i de la cartera de serveis que ofereix la sanitat pública.

Boi Ruiz és vocal al consell de direcció del CatSalut en representació del sector empresarial i té el mateix càrrec a la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional, la principal organització patronal catalana.

* Article extret del número 247 del setmanari Directa


Per complementar aquest article, adjuntem tres documents amb dades sobre el tema:

- Anàlisi del pressupost de salut 2011 a Catalunya i propostes alternatives per millorar el sistema públic de salut, un informe elaborat per iniciativa del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) amb una anàlisi completa de dades i propostes d'actuació.

CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DELS PRESSUPOSTOS DE SALUT 2011

1. La retallada de la despesa real proposada en relació a la realitzada el 2010 es
del -14,2%

2. Si tenim en compte l’increment de l’IPC la disminució de despesa del 2011
serà del -17,7%

3. Això situa a Catalunya amb una despesa en salut encara més per sota dels
països de la UE-15 i d’altres comunitats autònomes, amb una despesa per
càpita de 1.206,98 €

4. En el capítol de personal, al 2011 hi ha una retallada del 7,41% (ICS) respecte a l’inici del 2010, si ho calculem per la resta del sector (XHUP) representa una disminució de despesa en personal de 230 milions d’euros, que representa un equivalent a prescindir de 7.000 professionals i treballadors/es del sector.

5. En conclusió: “retallar per fer sostenible” no és possible. Retallar és tenir una
altra cosa més petita, disminuïda, però que pot seguir sent poc sostenible.

6. Per la sostenibilitat del Sistema de Salut cal reestructurar, reordenar, reorientar i augmentar el finançament.

7. Ens podem preguntar: estem gastant massa? NO, a Espanya la despesa
pública en salut és un 6,7% del PIB, inferior a la mitjana del la Europa dels 27
països que és del 7,4%. A Catalunya la despesa pública en salut és encara
inferior: 5,86% del PIB (2009).

8. La despesa pública en salut per càpita d’Espanya al 2008 era de 1.554 €. (el
país núm. 21 de la OCDE) Recordem que a Catalunya amb les retallades de
despesa proposades pel 2011, la despesa per càpita serà de 1.206,98 €.
Tenim un nivell de Estat de Benestar en Salut inferior el nostre nivell de riquesa
relativa i molt per sota de la mitja dels països europeus i d’Espanya.

9. Que caldria fer?: Els ingressos tributaris, aquesta és la qüestió. La mitjana
d’ingressos tributaris dels països de la UE-16 eren del 40,2% del PIB mentre
que a Espanya és del 32%, es ha dir 8,2 punts per sota

- L'atenció primària de salut a Catalunya en els pressupostos 2003-2011, un dossier elaborat pel Fòrum Català d'Atenció Primària

En l'informe, el Focap adverteix de les conseqüències de les retallades sobre l'atenció primària de salut (APS) que és un dels pilars bàsics de l’estat de benestar i un element clau que treballa per la qualitat de vida de tots els ciutadans.

- Contrainforme al model de privatització de la Sanitat

Aquest contrainforme elaborat per la Plataforma Acción + Reacción explica breument les conseqüències del model proposat per l'informe de "La governança de l'ICS" destapat pel diari El País.

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció