No als transvasaments!!!
De la crisi de l’aigua a la crisi de la feina

Una cosa és que les institucions es puguin equivocar (com tothom) i una altra de ben diferent és tot el carnaval que hem vist al voltant de la qüestió de la sequera. Si ja és trist que hagi de ser el Govern de la Generalitat qui decideixi si hi ha o no sequera (es va arribar a veure el titular: “el Govern ha decidit que ja no hi ha sequera”); les contínues baralles internes dintre del tripartit -i dintre dels mateixos partits que el formen: Iniciativa per Catalunya Verds patint les crítiques i dimissions a les Terres de l’Ebre, Esquerra Republicana manifestant-se contra el transvassament i mantenint-se en el govern…-; la baralla semàntica sobre què és i què no és i què podria no ser un transvasament i un llarg etcètera d’elements…, han fet que s’hagi fregat sovint el ridicul. […]

Per arribar a aquesta situació de crisi s’han sumat diversos elements: per una banda, la població de Catalunya s’ha incrementat en els darrers anys i, amb papers o sense, la gent consumeix aigua. Les infraestructures previstes per suplir el trasvassament de l’Ebre en molts casos encara no s’han construït. Durant els últims anys, han crescut els regadius, camps de golf, piscines, etc., fent que l’anomenada “nova cultura de l’aigua” en tot cas i sent optimistes no acabi d’arrencar. I resulta que les prediccions sobre com afectarà a la nostra àrea el canvi climàtic parlen d’una reducció de les precipitacions, que a més seran més desordenades. Pel camí, el transvassament del Ter, un transvasament realment existent i del qual ningú en parla i en depèn l’àrea metropolitana de Barcelona, esgota el riu de tal manera que sovint és incapaç ni de trencar la llenca de sorra que el separa de la mar, indignant regants i defensors del Ter, com ja es va poder veure fa poc a Torroella de Montgrí. A Amposta també es va veure la indignació de 30.000 manifestant. I està per veure que al final no el colin d’amagat via interconnexió de les conques a la dessaladora de Cunit…

Dos dies, dos dies!

Com que estem enmig del moment en què passen els fets ens manca perspectiva històrica, però tot i això tenim ben clar que la victòria de les companyes i els companys d’autobusos de Barcelona és i serà un fet que amb els anys s’historiarà.

No pagarem la seva ‘crisi’

Durant l’any passat es va posar en marxa una altra Reforma Laboral i de la Seguretat Social, amb la qual se’ns ha imposat la contractació subvencionada, l’acomiadament encara més barat i l’extensió del temps necessari per poder jubilar-nos. […]

Reportatge

– Davant la seva crisi. Pressupostos Generals de l’Estat 2008: insolidaris i insostenibles.

Decreixement

“El periòdic vespertí “Catalunya”, va sortir per primer cop al carrer el 22 de febrer de 1937, com a “òrgan regional” de la CNT de Catalunya amb la lamentable característica (per la tardança) de ser la primera publicació escrita íntegrament en català de la Confederació Nacional del Treball. Fins aleshores, les publicacions llibertàries orgàniques havien estat totes en espanyol.

El marc conflictiu de la guerra civil féu que aquesta primera època no s’allargués mes enllà del 28 de maig del 1938 i hagueren de passar mes de trenta-nou anys perquè aquesta capçalera tornésa veure la llum.[…]”

Construïm futur de lluites i victòries

“El 19 de gener del 2008, la Confederació General del Treball de Catalunya va celebrar al Centre de Lectura de Reus el Congrés Extraordinari on es va escollir un nou Secretariat Permanent pels propers dos anys.

Un Congrés força participatiu amb presència de la gran part de les nostres federacions locals, intercomarcals i dels sindicats de la nostra organització i també, i cal destacar-ho, amb presència de diferents col·lectius i organitzacions socials tant en el mateix Centre de Lectura com en les salutacions que es van llegir, tant del Camp de Tarragona com dels Països Catalans i de la resta del món. […]”