CGT davant l’entrada en vigor de la Llei d’Igualtat
Davant l'entrada en vigor de la Llei d'Igualtat el dilluns 19 de març, després de ser aprovada pel Senat, venuda en paraules textuals de la vicepresidenta del govern com la norma “més important per a arribar a la igualtat des de l'aprovació de la Constitució”, tenint com objectiu la nova llei acabar amb la discriminació que sofreix la dona i assolir que la igualtat legal vagi acompanyada d'una igualtat real, amb mesures d'acció positiva, conjunt de mesures laborals i de Seguretat Social contemplades en la llei, que són el resultat de l'acord arribat amb CCOO i UGT, CGT considera que és una llei buida de contingut, sense establir una veritable tutela antidiscriminatoria, un rentat de cara davant les realitats que perpetuen relacions de desigualtat i d'explotació, sense aprofondir en les raons d'aquesta explotació i sense aportar solucions clau per a l'autèntica transformació.
1.- Aquesta llei, en el que a mesures socials es refereix, no segueix més que els paràmetres sobre els quals s'ha subscrit la reforma laboral.
2.- La noció d'igualtat d'oportunitats es redueïx a dos àmbits fonamentalment: la participació en òrgans de decisió i en l'ocupació, deixant fora àmbits com el repartiment del conjunt dels treballs, deixant gairebé per complet absents de la llei els treballs no remunerats, excepte en la mesura que estan involucrats al tractar la conciliació de la vida familiar i laboral.
a) S'exigeix la participació equilibrada de dones i homes en els àmbits de decisió, però no es qüestionen les pròpies estructures de decisió. Quant al poder econòmic, no es qüestiona la falta absoluta del que s'ha denominat democràcia econòmica, i en el referit al poder polític, no es dóna un qüestionament de la falta de democràcia participativa i directa.
b) S'emfatitza en la importància d'assolir la igualtat en l'ocupació, però no es qüestionen les condicions del mercat laboral avui dia. L'èmfasi es posa en l'accés a una ocupació, al marge de les condicions del mateix, sent especialment greu, ja que el procés d'incorporació de les dones al mercat laboral va parell a un procés fort de precarització de l'ocupació, sent aquest procés una dimensió crucial de la feminització del treball.
3.- El govern i els sindicats majoritaris destaquen com avanç la suposada transposició de la directiva 2002/73/CE , a l'incorporar al nostre ordenament jurídic les definicions relatives a la igualtat: la discriminació directa i indirecta, l'assetjament sexual, l'assetjament per raó de sexe i les accions positives. CGT vol posar de manifest que aquesta llei no suposa un gran avanç legislatiu, ja que moltes d'aquestes qüestions ja estaven contemplades en l'ordenament jurídic, així com perquè el concepte esbiaixat d'igualtat del que es parteix és una igualtat de partida per a inserir-se en un sistema desigual. La llei entra en la dinàmica d'assumir la lògica empresarial: la recerca del benefici monetari com l'objectiu legítim de les empreses i condició prèvia, per a posteriorment buscar el benestar social en els marges que això permet. Es parteix de la inevitabilitat i el predomini de la lògica productivista de l'acumulació.
4.- Quant a la venuda conciliació de la vida familiar-personal/laboral, es redueïx la noció de cures a les de la infància, es dóna al marge d'un debat de quines són les prioritats socials a l'hora d'organitzar el conjunt social. La corresponsabilització del conjunt del col·lectiu masculí no és una prioritat de la llei i no es preveuen mesures per a fomentar-la. En definitiva, parlar de conciliació acaba sent parlar d'ocupació i maternitat, i es va afermant un model de la dona “completa” que està en ambdós al mateix temps. Tot la resta de facetes de la vida de les persones queda fora; els homes, queden fora; i la reflexió sobre les estructures socioeconòmiques i sobre qui assumeixen la responsabilitat en la sostenibilitat de la vida es minimitza.
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal CGT