CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Cicle de presentacions a Catalunya, del 22 al 27 de febrer, del llibre “Creyeron que éramos rebaño” de Jesús Giráldez Macía

Divendres, 12 febrer, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Cartell cicle presentacions

Cicle de presentacions a Catalunya:

- Dilluns 22 febrer, 19 h. AIGUAFREDA, Biblioteca Lluís Millet.

- Dimarts 23 febrer, 19.30 h. LLEIDA, CSA La Maranya.

- Dimecres 24 febrer, 20.30 h. BALAGUER, El Lokalillo.

- Dijous 25 febrer, 20 h. GRÀCIA-BCN, Info Espai (Pl. del Sol 19-20).

- Divendres 26 febrer, 20 h. SORT, Ateneu de la Muntanya (Pl. Major 5).

- Dissabte 27 febrer, 19 h. BERGA, Biblioteca Ramón Vinyes.

VAN CREURE QUE ÉREM RAMAT. La Insurrecció de l'Alt Llobregat i la deportació d'anarquistes a Canàries i Àfrica durant la Segona República.

Per Jesús Giráldez Macía. 2010, 250 pàgines, 14 euros.

El 15 de setembre de 1932 Buenaventura Durruti pronuncia un discurs davant cent mil persones, al peu de Montjuïc. Era la seva primera aparició pública després de més de set mesos empresonat i deportat. En un passatge del seu discurs Durruti va dir: “Van creure els governants que els anarquistes érem ramat i que empresonant a uns quants i deportant a altres tants tot entraria en ordre; van fallar en els seus càlculs: ignoren la raó de l'ésser de l'anarquisme.”

Mesos abans, al gener d'aquell any, diversos pobles de l'Alt Llobregat es revolten, desarmen als guàrdies, prenen els ajuntaments, formen comitès revolucionaris i proclamen la instauració del Comunisme Llibertari. Cinc dies –“el que dura la vida d'una flor”- va durar aquella inaudita experiència revolucionària. El Govern republicà va decidir donar una lliçó sense precedents, va construir una mentida d'Estat i va reprimir amb escarn a desenes de persones, en la seva majoria anarquistes.

Va ser l'oportunitat del poder per a –a través de la denominada Llei de Defensa de la República- exercir un dur cop sobre la CNT i la FAI: empresonats en un vell vaixell –el Buenos Aires- més de cent anarquistes (entre ells alguns que no havien pres part en la insurrecció com Durruti o els germans Ascaso) van ser deportats sense rumb cert. La travessia va durar mesos. Van tocar port a Cadis, Las Palmas, Dakar, Guinea i el Sahara. En el seu periple van succeir motins, vagues de fam, fugides, epidèmies i la mort d'un deportat. Finalment serien dividits en dos grups: la majoria enviats en la Colònia Penitenciària de Villa Cisneros, la resta enviats a Fuerteventura. A poc a poc el Govern va anar alliberant a petits grups fins que a la fi d'agost els que havien estat designats com els “més perillosos” van quedar lliures i van retornar a Barcelona.

Aquest llibre reconstrueix la seva història. Estructurat en tres parts (La Insurrecció, el viatge en el Buenos Aires i la deportació en terra) està explicat pels protagonistes d'aquest transcendental i singular episodi, fins ara menyspreat per la historiografia. Un fet històric que, no obstant això, va donar molt que parlar i que escriure en el moment de la seva plasmació. Aquest llibre narra no només les peripècies individuals d'aquelles persones. Mentre la bodega del Buenos Aires o les sorres del Sahara retenien a aquells homes una riuada de solidaritat va envair el país, la CNT es va veure immersa en un profund i cismàtic debat fraticida i el poder va tancar files en defensa de la República de l'Ordre en oberta oposició amb la suposada República dels Treballadors.

Editat per Zambra, Baladre i Libreando.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció