CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Comunicat de CGT amb motiu del dia contra la violència de gènere

Dijous, 22 novembre, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

UNA EDUCACIÓ NO SEXISTA VENÇ EL MALTRACTAMENT

25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista.

Mentre un dia com el 25 de Novembre, gairebé totes i tots miraran cap als maltractaments més espectaculars, els més morbosos, i els que surten diàriament en els mitjans de comunicació, des de CGT ens agradaria mirar més en profunditat, anar més enllà i fixar-nos en les múltiples manifestacions de la violències, de les grans i les petites, les visibles i la invisibles.

La violència masclista segueix formant part de la nostra quotidianitat, sense observar que forma part d'una violència estructural que té el seu origen en un sistema heteropatriarcal que manté la jerarquia entre gèneres.

En la nostra vida diària afrontem la violència de manera individualitzada, però el fet d'assumir-la com estructural, ens permet visibilitzar en major profunditat els mecanismes i dispositius de construcció i manteniment d'aquesta violència. No podem reduir la violència exclusivament a l'àmbit domèstic, ja que només és una faceta més i no podem circumscriure la responsabilitat exclusivament a l'àmbit privat. Hi ha i existeix una responsabilitat social. Això implica una mirada àmplia i compromesa des d'una òptica clarament feminista i com no, llibertària.

Partim d'una societat injustament jeràrquica i discriminatòria, una societat heteropatriarcal i capitalista que es basa en el manteniment de les desigualtats, enfrontaments, explotació i violència com una cosa natural, i integrat tot això en un sistema insolidari, amb la finalitat de perpetuar-se.

Dintre d'aquest sistema, les polítiques socials formen també parteix d'aquest estatus. D'una banda, pretenen protegir-nos contra la violència, encara que paradoxalment sempre amb grans dèficits a l'hora de dur-les a la pràctica, tant per l'escassesa de mitjans, com pel desinterès dels agents socials, i per un altre, tendeixen a fer-nos més depenents, més vulnerables, per a continuar reproduint els rols establerts.

Perquè volem una transformació global de la societat, des de CGT, considerem imprescindible no solament visualitzar el problema, sinó aprofondir en les causes que el generen. Necessitem repensar i analitzar l'origen de les violències per a així, des d'una òptica llibertària, anar fent i creant, deconstruint i construint espais on no existeixin relacions violentes basades en la desigualtat i en l'abús de poder, tan normalitzades en les relacions de gènere.

Per mitjà del procés de socialització, nenes i nens, adultes i adults aprenem els valors de la societat en la qual vivim, configurant-nos avui dia segons els criteris de la societat patriarcal i capitalista. Aquesta transmissió és desenvolupada per la família, l'escola, la televisió, els altres mitjans de comunicació, la publicitat… competint tots ells en la seva funció educadora.

Partint de la nostra quotidianitat, per què és tan difícil adonar-nos dels maltractaments que succeïxen al nostre al voltant? Partim d'una teoria que en principi tenim clara, però que en la pràctica ens costa identificar.

La família és el primer agent socializador, a través del qual es poden transmetre models de conductes no autoritàries ni patriarcals, però… creiem que en l'àmbit familiar eduquem de forma no sexista?, com ens sentim quan gairebé tot el treball domèstic i el de cures continuen recaient gairebé exclusivament en les dones, sent assumit per tota la família com una obligació?, sentim que eduquem per igual a nenes i nens en la sensibilitat, en l'afectivitat, en la independència i autonomia?

Els mitjans de comunicació són una oportunitat perduda per a transmetre i donar a conèixer la rica i complexa varietat de realitats existents. Creiem que els mitjans de comunicació i la publicitat eduquen de forma no sexista? Com ens sentim quan ens retraten com simples objectes de desig sexual per a anunciar un producte que no té res que veure amb el cos de la dona exposada? I quan en major mesura ens imposen models estètics que ens assignen un únic model de bellesa per a situar-nos en el plànol del sexy i desitjable…?

En l'àmbit escolar, pensem que s'educa de forma no sexista? Sentim que, encara que amb menor intensitat la comunitat educativa continua reproduint els estereotips tradicionals? Pensem que els llibres de text s'ajusten totalment a l'educació no sexista? Som conscients que el llenguatge és reflex d'una forma de pensament? Volem un espai on es fomenti el pensament crític, on existeixi la possibilitat de trencar aquest cercle viciós que es retroalimenta, compensant desigualtats i desenvolupant la capacitat d'empatia.

En l'àmbit laboral remunerat, com ens sentim quan a les dones ens pregunten si tenim filles/fills i a ells no? Com ens sentim quan estem en una situació de major temporalitat i menor salari que ells? Al mateix temps, des de les empreses, hàbilment, es presenten plans de conciliació intentant afavorir la inserció de les dones, perllongant l'engany, perquè la nostra aspiració és que es prioritzin les necessitats de la vida sobre els interessos del mercat.

Com ens sentim en el nostre propi espai de militància sindical quan se'ns presenten situacions de violència masclista?

Poc hi ha de neutral en els nostres actes diaris, amb les nostres actituds diàries i resistències individuals i col·lectives anem conformant l'espai i la societat en la qual desitgem viure.

És en aquest procés, el de la deconstrucció i la construcció de les relacions no violentes on l'educació en totes les seves dimensions adquireix un paper fonamental, una educació que no quedi només en el plànol de la teoria, on totes i tots, assumim i prenguem consciència dels valors que conformen una societat més justa i més lliure.

UNA EDUCACIÓ NO SEXISTA VENÇ EL MALTRACTAMENT

Una educació no sexista i llibertària que ensenyi a respectar les personalitats de les dones i els homes, que eduqui en la llibertat de triar, amb la qual les persones puguem desenvolupar les nostres aptituds lliurement, sense cap autoritat imposada, ens ajudarà a construir una societat de persones íntegres i lliures, valorades en un plànol d'igualtat, respectuosa amb les diferències i amb un esperit crític davant el món, on no existeixin relacions de dominació.

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print