CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“De l’anarquisme al folklore”, un llibre sobre la figura de Cels Gomis

Dijous, 16 gener, 2014

De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915).

Emili Samper Prunera

Universitat Rovira i Virgili, 2013, 214 pàg.

La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915), geòleg, enginyer, folklorista, divulgador científic i escriptor anarquista, mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics.

Aquest llibre estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.
Cap al 1850 s'instal·là a Madrid amb sa família. En aquesta ciutat va començar a estudiar la carrera d'enginyer de Camins, Canals i Ports. En 1862, abans de deixar els estudis sense obtenir el títol, va tornar a Catalunya per treballar en les obres del ferrocarril de Reus a Montblanc.

Va intervenir en la Revolució de setembre de 1868, el 1869 va esdevenir secretari del Club dels Federalistes, presidit per Almirall, formà part de la redacció de “El Estado Catalán”, i va ser candidat del Comitè Republicà Federal de Barcelona. Després de l'aixecament federal de 1869 va fugir a França i a Suïssa, on va conèixer Bakunin i es va afiliar a l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista bakuninista a Ginebra. El març de 1870, va participar activament en l'organització de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) d'antuvi a Zumarraga i després a Madrid, presidint el primer acte públic de la Federació Madrilenya de la Internacional; afiliat com a mecànic, va exercir el càrrec de secretari de Propaganda i va ser secretari del consell de redacció del primer òrgan oficial de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT “La Solidaridad” entre 1870 i 1871.