CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Educació i universitats: diana per a les retallades de Mariano Rajoy

Diumenge, 20 maig, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

JAVIER BORRÀS | 18/05/2012 - Setmanari Directa

El govern espanyol va anunciar, el 20 d'abril, una retallada de 10.000 milions d’euros en els pressupostos destinats a educació i sanitat, en clara contradicció amb les proclames que feia el Partit Popular abans de les eleccions, quan deia que aquests dos sectors no patirien cap mena de reducció pressupostària. Concretament, el sector educatiu sofrirà una retallada de 3.000 milions d’euros que afectarà tots els nivells de l’educació pública. El motiu esgrimit pel govern és “l’inexcusable objectiu de l’estabilitat pressupostària, basat en criteris d’eficiència i austeritat, per complir amb el compromís de reducció del dèficit com a membre de la Unió Europea”.

Primària, secundària i batxillerat

En l’àmbit de la docència no universitària, es produiran diversos canvis estructurals. En primer lloc, “hi haurà una flexibilització del 20% en el nombre d’alumnes per aula, ja que es limitarà la incorporació de nou professorat”. Això suposarà que no es contracti personal nou quan alguna docent es jubili o marxi de l’escola i un augment important de la ràtio d’alumnes per classe: 30 alumnes per aula a primària i 36 alumnes a secundària. A més, “no es contractaran professors substituts en baixes de menys de deu dies” cosa que farà que el nombre d’hores extres no remunerades de les docents augmenti significativament; tot això sumat a “l’augment d’hores lectives mínimes del professorat: 25 hores per setmana a l’educació primària i 20 hores per setmana a secundària”.

Cal destacar que aquestes hores lectives no representen el treball real del col·lectiu docent, que ha de dedicar un temps afegit important a preparar les classes i a desenvolupar altres tasques vinculades a la seva funció educativa. En l’àmbit del batxillerat s’eliminarà l’obligatorietat d’incloure dues modalitats (ciències o lletres com a mínim) i es podrà implantar un pla docent únic per a tot l’alumnat del centre. Per Rosa Cañadell, portaveu del sindicat d’ensenyament USTEC-STES, aquestes mesures “representen un atemptat contra l’escola pública i suposaran un augment de les dificultats per atendre l’alumnat més necessitat”. Cañadell recorda que a Catalunya “ja hem anat patint diverses mesures contra l’escola pública” i apunta que aquestes retallades “no serveixen per sortir de la crisi, sinó que són una excusa per aplicar un programa de privatització en el sector de l’educació”.

Universitats públiques

En l’àmbit universitari, el ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, va justificar les noves retallades en el sector afirmant que la majoria d’estudiants “treuen males notes i molts d’ells abandonen ràpidament els estudis” i va dir que hi havia “massa universitats i plans d’estudis que s’han de reduir urgentment”. El govern exigeix que s’adeqüi “el règim econòmic i financer de les Universitats Públiques al principi d’estabilitat pressupostària”, és a dir, que la universitat no generi pèrdues i, si pot ser, que generi beneficis econòmics. Entre les noves mesures més polèmiques, trobem l’augment de taxes universitàries, arran del qual “l’alumnat haurà de pagar entre el 15% i el 25% del cost de la carrera”. Això suposarà un augment del 66% sobre el preu real de la matrícula, és a dir, entre 600 i 900 euros més del preu que es pagava aquest any, xifra que farà pujar la mitjana a uns 1.800 euros per persona.

Aquesta mesura d’encariment dels estudis s’afegeix “al pagament de quasi el preu total dels estudis universitaris per part dels estrangers no membres de la Unió Europea que estudiïn a l’Estat Espanyol”. Això pot comportar que les estudiants extra-europees arribin a pagar 7.200 euros per un any de carrera. I aquest augment de taxes no s’acaba aquí, ja que es volen “anar aproximant gradualment els preus de les carreres amb els costos de la prestació del servei”, cosa que suposa una porta oberta a l’encariment dels estudis universitaris any rere any. Una altra mesura és “la racionalització de l’oferta de titulacions”, que permetrà l’eliminació de carreres universitàries poc “productives”, fet que tindrà una incidència especial en l’àmbit de les humanitats.

Aquestes mesures han estat rebutjades per diverses plataformes universitàries i sindicats estudiantils. Diverses organitzacions de l’estudiantat han incidit en la idea que les dades mostrades pel govern “són enganyoses i no mostren la realitat universitària”. Per exemple, s’ha desmentit l’argument que afirma que una quantitat molt gran de l’alumnat deixa la universitat: “Un 70% de les persones que abandonen la carrera ho fan per canviar a una altra titulació”, assegura l’Associació d’Estudiants Progressistes. A més, afirmen que el càlcul del preu total del cost de la carrera universitària es fa “fent una mitjana entre tot el cost (incloent investigació, sous dels alts càrrecs...) i el nombre d’alumnes, cosa que no representa de manera veraç el preu real de la carrera universitària”.

Arnau Mallol, membre de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, afirma que es volen “eliminar diversos màsters i postgraus i diferents assignatures optatives”, a més d’”externalitzar diversos serveis bàsics de la universitat a base de consorcis”. En l’àmbit de l’augment de taxes, diu que “provocarà que molts alumnes hagin d’escollir entre deixar la carrera o endeutar-se de manera desorbitada, cosa que beneficiarà, per exemple, al Banc Santander, que ja s’està fregant les mans”. A més, denuncia que els augments de taxes per l’alumnat estranger extracomunitari suposen “una actitud racista i populista que vol despistar dels problemes apuntant cap a la gent que és de fora”.

* Notícia publicada al setmanari Directa http://www.directa.cat/noticia/educacio-universitats-diana-les-retallades-mariano-rajoy

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció