CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El mercat laboral discrimina a les dones

Dilluns, 20 setembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

>>> Un article de Blanca Rivas Roigé, Secretaria de Jurídica CGT de Catalunya i membre de Dones Llibertàries, publicat al núm. 120 de la revista Catalunya.

El Real Decret Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, és a dir, la coneguda com a “reforma laboral” diu voler contribuir a superar les debilitats del model de les relacions laborals que regeixen a l’estat espanyol. Al seu preàmbul, reconeix sense embuts que en el mercat laboral persisteixen elements de discriminació en múltiples àmbits entre els quals hi ha les dones, els joves, les persones amb discapacitat i els aturats de més edat. I afegeix, que entre aquests tres últims col·lectius, la discriminació és més gran quan són dones.

El 9 de juny, en aquesta mateixa línia, la Secretaria General de Treball, la Sra. Maravillas Rojo, va assegurar que “... la reforma laboral que cristalizarà el próximo 19 de junio de 2010 contará con las perspectiva de género y, en caso de abordar materias relativas a la participación, impondrà la paridad”.

Però que vol dir per aquest govern, i per qualsevol altre que hagi existit a l’estat espanyol des dels anys 80, imposar mesures laborals des d’una perspectiva de gènere?.

La reforma laboral aprovada per raons d’urgent necessitat, de la qual s’està fent un posterior fals debat, ens afecta a les dones com a treballadores. Ens perjudica per l’abaratiment de l’acomiadament, per l’afectació en la negociació col·lectiva, per la permissió de l’entrada del sector privat en l’oferta i la demanda de treballs, etc. És a dir, per tots aquells motius que afecta a totes les persones actualment treballadores, aturades o que entraran en un futur al mercat laboral.

Però a més d’això, com a dones, ens perjudica perquè aprofundeix, sota l’excusa de trencar amb la discriminació del mercat laboral, en la línia de les últimes lleis i reformes laborals que pretenen, que el mercat laboral del sistema capitalista, ens exploti, com a dones, igual que ho fa amb els homes, a més baix cost per a l’explotadora.

Per exemple, la reforma laboral, en el seu article 10, dins del capítol de mesures per afavorir el treball dels joves i de les persones aturades, amb la suposada finalitat d’afavorir la contractació, preveu la bonificació de les quotes aportades per les empresàries per dur a terme contractacions indefinides dels col·lectius considerats més discriminats (en aquest cas, joves de 16 a 30 anys, aturats majors de 45 anys, etc.). Així, bonifica amb una quantitat determinada, durant 3 anys, les quotes aportades per les empresàries a la seguretat social, i bonifica més quan es contracta indefinidament a “les dones”.

Què és el que ens diu aquesta mesura? Quina línea d’actuació defineix? Doncs el que diu és que les dones són un col·lectiu que, per raó del seu sexe, no vol ser contractat pels i les empresàries. Així, per afavorir la seva contractació, el que s’ha de fer, és que aquesta sigui menys costosa per les empresàries. És a dir,millorar el benefici econòmic que aporten per fer que les empresàries les contractin tot i ser com són, tot i ser dones.

I aquesta és la línia que han tingut les successives reformes aplicades a l’estat espanyol amb una perspectiva suposadament de gènere i amb la intenció d’acabar amb la discriminació existent al mercat laboral
Tot i això, es veu que amb el fet de donar més beneficis a qui ens explota no n’hi ha prou. Que la “extra” bonificació no ens assegura que s’acabi amb la discriminació al mercat laboral i per això, s’ha hagut d’aprofundir més en establir mesures protectores, per evitar els acomiadaments per raons “purament de sexe”. És a dir, reforçant la idea de que siguin nuls els acomiadaments, fet que obliga si es demostra que l’acomiadament es per motius discriminatoris a la readmissió, en casos de maternitat, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància natural, malalties causades per embaràs, part o lactància natural, adopció i també paternitat, etc.

És a dir, que no som les dones el suficientment rentables per ser contractades. I tot això, no és degut a les nostres capacitats sinó a les “discapacitats” que té el nostre cos pel fet de parir. I les reformes i les lleis no pretenen canviar això, la societat no pretén fer un avenç ni una reflexió en aquest sentit, sinó que la línia dels governs és mantenir la discriminació del sistema patriarcal afavorint a qui ens contracti, tot i ser així, i protegint-nos, si ho podem demostrar judicialment.

Però encara hi ha més. Altres canvis fets per la reforma ens afecten més com a dones, encara que no ens agradaria que fos així. Un exemple en seria la flexibilitat interna a dins de les empreses. Això afecta a tots els treballadors i treballadores, perquè en favor de la producció i de l’adaptació al mercat laboral, permet que sigui més fàcil canviar el nostre horari, modificar la nostra jornada laboral, etc. I com a dones, ens agradi o no, som les que més demanem les reduccions de jornada, intentem adaptar els nostres horaris a les necessitats de la família o tenim cura, etc això és un retrocés. L’avanç seria que sigui el mercat laboral, la producció i les empreses les que s’hagin d’adaptar a la vida i a les característiques de les persones, en general. Que no siguem nosaltres, les que ens haguem d’adaptar a ell, amb el que això suposa, i sinó doncs tornar endarrere, havent de tornar a casa, ja sigui home o dona (però sabem que això afectarà més a les dones), o renunciant a la vida personal, per la dificultat de compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar (no volent ser mares perquè ens impedeix l’ascens professional).

I per últim, encara que molt més es podria dir, les mesures provoquen efectes perjudicials en el temps. Per exemple, la mesura destinada a reduir l’aportació de les empresàries a la caixa de la Seguretat Social, provocarà altres perjudicis, en els que de nou, com a dones, ens hi podrem veure més afectades.

No hem d’oblidar que d’aquí és d’on s’extreuen les diferents prestacions tant les contributives com les no contributives de les que es veuen beneficiades més dones que homes. I que aquest primer pas, de reduir les aportacions, que ja s’ha fet en altres reformes, només pot portar, a una justificació per la reforma, propera en el temps, de la seguretat social i de les prestacions.

Per exemple afectarà a les ja cada cop més limitades pensions de viduïtat, que es diu que només es donaran a les persones que puguin demostrar que eren econòmicament dependents del difunt, fet que s’haurà d’afegir a les ja dificultats per acreditar la relació quan no hi ha un vincle matrimonial “legal”. O també, si hi ha canvis per al còmput de les prestacions (jubilació, incapacitats, etc.) i es tenen en compte les bases de cotització de tota la vida laboral, són les dones les que han tingut sous més inferiors, treballs més precaris, excedències per cura de familiars, reduccions de jornada, etc fet que pot provocar una baixada de les prestacions percebudes. O per acabar, la limitació de l’atorgament d’incapacitats derivades d’accidents o malalties, que podria afectar en el qüestionament de determinades malalties, com a incapacitat, per les quals s’ha aconseguit actualment que es considerin com a tals i que afecten majoritàriament a les dones (fibromialgia, fatiga crònica, depressions, etc.).

Les dones anticapitalistes hem de lluitar cada dia i anar a la vaga general

Tot això, i moltes altres coses, han de portar a que les dones, treballadores o no, joves i més grans, lluitem també pels nostres drets en el món de treball i ens oposem a aquesta i a totes les reformes i a les línies que es plantegen, per trencar amb la discriminació que durant segles em patit per raons de sexe.

Perquè cap reforma serveix perquè el que cal és un canvi de l’arrel del sistema patriarcal. Per això el dia 29 hem de sortir al carrer, però no només aquell dia, sinó que hem de lluitar, dins i fóra de les estructures sindical, per dir que no és això el que volem, que no és això el que ens allibera. Que és falsa la voluntat d’incloure la perspectiva de gènere que és una volta de torca més i una justificació per donar més benefici.

I és que encara que cap reforma ens serveixi, tenim clares que són altres les mesures, dins del seu sistema, les que ens podrien afavorir com a dones. No serveixen lleis que ens permetin canviar el nostre lloc de treball per un altre a una altra ciutat per protegir-nos de la violència de gènere, sinó mesures preventives i destinades a la seva eradicació. Que de res serveix que es bonifiqui a les empresàries i que se’ls hi permeti adaptar la nostra feina a les necessitats de la producció, sinó que es deixi de considerar que pel fet de quedar embarassades, de ser mares o de voler tenir cura d’altres persones, com a dones o com a homes, som un problema, i se’ns valori pel que som i per les nostres capacitat i no pel nostre sexe.

Que les mesures han d’anar destinades a permetre que la vida de les persones pugui ser compatible “amb la suposada necessitat de treballar” millorant les prestacions, facilitant les excedències, possibilitant que s’allargui la maternitat, etc i valorant els beneficis que això suposa en altres termes i per a totes les persones, no només en termes econòmics per l’enriquiment d’uns quants. Que les lleis laborals i les reformes laborals han d’estar pensades per a protegir-nos, com a dones i com a persones, de la relació de desigualtat existent, entre explotadores i explotades, protegir-nos de les regles del mercat, etc.

Per això el dia 29, i cada dia, nosaltres com a dones, com a persones, hem decidit i direm que no i que ja en tenim prou. Que no som ni víctimes ni inofensives.

Blanca Rivas, Secretaria de Jurídica CGT de Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció