El PSOE incompleix el seu anunci: les empleades de la llar no s’acosten al Règim General

Teresa García Espejo / Revista Diagonal

El 2006, el Govern de Rodríguez Zapatero va anunciar que s'anava a portar a terme la reforma del Règim Especial d'Empleades de la Llar en el projecte per a modificar la Llei General de la Seguretat Social, no obstant això l'última reforma del mercat de treball no modifica la situació de precarietat en la qual estan instal·lades les treballadores del sector domèstic. La reforma laboral ha modificat lleument alguns punts sense tocar l'essencial, és a dir, sense alterar la invisibilitat d'un treball que es relaciona directament amb la migració femenina, les cures i, en definitiva, la pròpia organització de la societat.

Si la crisi econòmica ha augmentat els índexs d'atur, no ha passat així en el treball domèstic, on el nombre d'afiliacions s'ha mantingut estable o fins i tot en augment en aquest sector clarament feminitzat. Unes 800.000 persones, més del 90% dones, treballen com empleades de la llar a l'Estat espanyol, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. D'elles, es calcula que 280.000 estan donades d'alta en la Seguretat Social i la resta formen part de l'economia submergida. No obstant això, cotitzar en aquest sector no suposa un reconeixement de drets laborals equiparable als del Règim General, regulat des de 1985 pel règim Especial d'Empleats de la Llar (REEH).

Arantxa Zaguirre, del Servei d'Orientació Jurídica d'Estrangers del Col·legi d'Advocats de Madrid, recorda que el 2006 l'Executiu es va comprometre a integrar a les empleades de la llar en el Règim General però aquest compromís mai ha arribat a complir-se. Durant aquest temps, sosté que s'ha produït una “simbiosi perversa” entre el REEH i la Llei d'Estrangeria a mesura que es massificava la incorporació de les espanyoles al mercat laboral i les tasques domèstiques de les quals s'encarregaven a casa es transmetien a dones migrants. Avui, el 65% de les treballadores de la llar afiliades són estrangeres, moltes d'elles “capaces d'aguantar condicions que una treballadora autòctona no suportaria” per por de perdre els permisos de treball i de residència, precisa Zaguirre. “L'absència de prestacions per atur pot dur a l'acceptació de situacions inacceptables, com en el cas d'empleades internes sense xarxa social o familiar en l'Estat espanyol, que saben que un acomiadament suposa quedar-se sense treball, sense ingressos i sense casa en un mateix dia”, explica aquesta advocada.

El REHH no reconeix cotitzacions i prestacions per atur, per aquest motiu –segons Zaguirre– moltes estrangeres en atur paguen de la seva butxaca la cotització a la Seguretat Social –160 euros mensuals– per a poder renovar les seves targetes de residència. D'altra banda, “a moltes espanyoles no els importa treballar en negre perquè la regulació és tan cutre que tot just els compensa estar donades d'alta”, agrega l'advocada. Per la seva banda, l'antropòloga social Silvina Monteros incideix en la necessitat d'abolir “el règim d'internes” i que es fixi una jornada màxima de 40 hores setmanals, excepte en la regulació del treball nocturn, que ha de fixar també una durada determinada.

“Viure amb la família dóna un toc de servilisme i el tracte personal en aquesta convivència dificulta que es defineixi la situació professional”, subratlla Monteros. Respecte a les conseqüències de la Llei d'Estrangeria, coincideix amb Arantxa Zaguirre que les reformes de la norma (l'última es va portar a terme en 2009) dificulten la reagrupació familiar i impedeixen a les migrants tant comptar amb un entorn que els ajudi a conciliar la seva vida personal i professional, com no exercir el seu dret a la maternitat.

Efectes de la reforma laboral

La reforma laboral aprovada pel govern no millora la situació del treball domèstic. Arantxa Zaguirre lamenta que “cap a on anem no és que les treballadores de la llar s'acostin a aconseguir els drets del Règim General, sinó que el Règim General s'està acostant al de les treballadores de la llar”. Les novetats es basen a reduir del 45% al 30% el màxim del salari que es pot percebre en espècie i establir que no pugui cobrar-se en metàl·lic un salari inferior al mínim interprofessional, fixat en 633 euros. Per a Silvina Monteros, aquestes mesures són insuficients perquè la majoria de les treballadores estan sense contracte i, per tant, no es pot assegurar el salari mínim interprofessional; a més, sempre cobren menys que la resta perquè només se'ls reconeixen dues pagues extraordinàries anuals de 15 dies cadascuna.

Així mateix, la reforma contempla la contractació a través d'entitats intermediàries que, segons el parer de Monteros, afavoreixen la precarietat, tret que s'arribi a un acord de mínims per sota dels quals no es permeti contractar. Una de les causes de l'absència de millores en la regulació del sector és que els seus representants, les associacions de treball domèstic, mai s'han assegut a la taula de la negociació col·lectiva al costat de la CEOE, CEPYME i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT. Arantxa Zaguirre considera que la posició sindical “no està clara” i reconeix que la negociació és “difícil” perquè “defensen a les empleadores, que són treballadores normals que tenen salaris normals; la majoria mileuristes”. Per això, aposta per una “negociació diferent” per al cas de les treballadores de la llar que compti amb la postura de les associacions que les representen. En aquest sentit, Monteros critica la paràlisi parlamentària per a millorar les condicions laborals del sector però ressalta que “a nivell cívic, les empleades de la llar s'estan movent moltíssim i això és molt positiu”. Mostra d'això són les trobades promogudes per l'Institut Internacional de les Nacions Unides per a la Promoció i Capacitació de la Dona (UN-INSTRAW) el 2009, que van reunir a Madrid a més de 30 entitats socials de tot l'Estat que van elaborar un plec de propostes per a acabar amb les discriminacions del REEH. Aquest any, l'experiència es repeteix a Granada, Albacete i Pamplona.

Les tasques de cura

Les deficiències en la regulació del treball domèstic repercuteixen de forma negativa en les tasques de cura. Raúl Beltrán, col·laborador de la Plataforma per la Defensa de la Llei de Dependència, declara que en aplicació d'aquesta llei, “les administracions públiques estan recorrent de forma abusiva a les prestacions econòmiques per persones cuidadores en l'entorn familiar”. Segons les seves dades, el 49% de les prestacions són d'aquest tipus i les relatives a la contractació de personal assistent, que es correspon amb la contractació particular del treball domèstic, representen el 0,1%. En la seva opinió, aquests percentatges deriven, en part, del fet que moltes persones depenents no tenen ingressos suficients per a plantar cara a les seves necessitats elementals (habitatges adaptats, equipaments, cures personals, mobilitat, etc.). Beltrán afegix que quan no es compta amb ajudes públiques, qui no poden plantar cara a les despeses que necessiten, “tampoc estan en disposició d'afrontar el pagament d'un salari just per a treballadores domèstiques, amb el que s'estenen les situacions d'exclusió social i precarietat entre ambdós col·lectius”. Per a Beltrán, la Llei de Dependència hauria de ser “una bona oportunitat” per a fer emergir l'economia de les cures que es troba al límit de la legalitat. No obstant això, “l'escassesa de les ajudes econòmiques, així com la falta de serveis socials públics encarregats de prestar serveis de suport a l'autonomia personal, contribueixen a la situació de precarietat de les treballadores domèstiques”, conclou Beltrán.

La perspectiva ecofeminista

El grup d'Ecofeminisme d'Ecologistes en Acció entén que el treball domèstic és “el substent de la nostra existència” però “els treballs essencials per a la supervivència estan infravaloradts”, explica Marta Pascual, una de les components del grup. Per a Ecologistes en Acció, aquest treball hauria de respectar els “temps de la vida” i convertir-se en un model a imitar però, per a aconseguir-lo, és necessària una revisió de l'estructura laboral que suprimeixi la divisió sexual del treball.

AL CAPDAVANT DE LA PRECARIETAT:

- S'amplia el període de prova: La reforma laboral amplia el període de prova per a les empleades de llar de 15 dies a dos mesos.

- Jornada màxima diària: La llei contempla nou hores diàries. En el cas de les internes, arriba a 16, amb el temps de presència indeterminat.

- Descans entre jornades: Els descansos entre jornada i jornada de les internes han de ser de vuit hores. Els de les externes, de deu.

- Protecció per maternitat: No existeix acomiadament nul (per com interpreta la jurisprudència el conflicte de drets entre la no discriminació per raó de sexe i la privadesa del domicili).

- Atur i prejubilació: No hi ha prestació per atur ni prejubilació.

- Pagues Extres: Les empleades de llar només tenen dret a dues pagues extres de 15 dies cada any.

>>> Article extret de la revista Diagonal: www.diagonalperiodico.net/El-PSOE-incumple-su-anuncio-las.html

>>> Altres articles relacionats:

Limpiar en tiempos de crisis: www.diagonalperiodico.net/Limpiar-en-tiempos-de-crisis.html

“Las trabajadoras del hogar necesitan más apoyo”: www.diagonalperiodico.net/Las-trabajadoras-del-hogar.html

Empleo de hogar, cuidados y ciudadanía global: www.diagonalperiodico.net/Empleo-de-hogar-cuidados-y.html