CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els governs europeus i el nord-americà han regalat a la banca 2,3 bilions d’euros des del 2008

Diumenge, 23 octubre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Ajudes públiques a la banca europea

La UE i els EUA es gasten el 7,4% del seu PIB per salvar el sector des del 2008 fins avui.

El rescat de la banca és l'assalt organitzat a l'erari públic més gran de la història.

El 60% de l'ajut, per a britànics, alemanys i francesos.


Amb l'argument que els bancs són entitats sistèmiques que han de mantenir una salut de ferro per no arrossegar la resta de l'economia, els estats occidentals s'han plegat a les demandes de la banca i l'hi han injectat milions i milions amb unes condicions molt favorables per als seus interessos. Resulta molt xocant la gran quantitat de diners abocatrs a la banca en contraposició a les retallades que els governs porten a terme i que afecten a sectors com la sanitat, l'educació o els serveis socials.

Ara rebran una nova remesa de diners per tal de fer front als costos del quitament del deute grec. L'inici de la segona ronda de recapitalitzacions que la Unió Europea portarà a terme des del 23 d'octubre obliga a fer balanç i recordar que els contribuents europeus ja s'han gastats 1,35 bilions d'euros en apuntalar el sistema financer des de la fallida de Lehman Brothers el 2008. I als Estats Units compten 940.000 milions d'euros.

La factura conjunta d'ambdues ribes de l'Atlàntic puja a 2,29 bilions d'euros i equival al 7,4% del PIB europeu i dels EUA, prou diners com per eradicar 92 vegades la fam al món, segons càlculs de Justícia i Pau.

Harvard xifra en el 5,7% del PIB mundial el cost d'aquests plans de rescat, amb puntes com la d'Islàndia, que ha hagut de dilapidar el 76% del seu PIB, o la d'Irlanda, amb 16.000 euros per contribuent. L'Autoritat Bancària Europea calcula ara quants diners necessiten els bancs per absorbir l'impacte de la depreciació del deute grec i, molt probablement, del de la resta de perifèrics (inclòs l'espanyol). L'FMI havia demanat a la zona euro que preparés 200.000 milions extra per protegir els estalvis dels europeus, i altres fonts calculen que en caldran entre 124.000 i 318.000.

No només els perifèrics són poc de fiar. El populisme de moda ha estès el mite que el pobre contribuent alemany sempre ha de pagar la festa a l'irresponsable grec, portuguès o espanyol de torn que, a més, fa moltes vacances i es jubila massa aviat (Angela Merkel dixit). Fins i tot els eslovacs s'atreveixen ja a tractar el sud d'Europa com l'ase dels cops, mentre els euròfobs britànics assenyalen l'euro com el culpable de tots els mals de l'univers. Però tot i aquest imperant paternalisme perdonavides, les estadístiques de la Comissió Europea demostren que no són precisament els bancs del sud els que han hagut de suplicar rescats públics per no fer fallida.

Només la banca britànica, alemanya i francesa s'ha endut el 60% de les ajudes europees –sis de cada deu euros que els contribuents han hagut de posar de la seva butxaca. La llista negra de rescatats supera les 220 entitats, però més de la meitat de l'ajuda s'ha hagut de gastar en només deu bancs, per tapar el seu forat de subprimes i altres porqueries financeres. Destaquen el Royal Bank of Scotland, amb 52.600 milions en ajudes que ha de tornar amb uns interessos de només l'1,5% (les caixes d'estalvi catalanes paguen vora el 8%!). El Northern Rock britànic i l'Hypo Real Estate alemany han necessitat plegats una injecció de 70.000 milions. I els també alemanys Commerzbank i Bayerische Landesbank ocupen la tercera i la quarta posició del rànquing.

El 61% del suport europeu al sistema financer s'ha fet via garanties (per exemple, avalant l'emissió de deute per captar liquiditat). L'eurocomissari Joaquín Almunia ha reconegut que la UE ha hagut de dilapidar 303.000 milions en injeccions públiques de capital i 104.000 milions més en la compra d'actius tòxics i creació de bancs dolents.

Endurint els requisits de solvència fins al 7% o al 9% de capital de màxima qualitat (des del 5% exigit pels stress test del juliol), la UE està preparant la gran banca per resistir pèrdues de fins al 60% del valor del deute grec, el triple de la depreciació pactada en la cimera del 21 de juliol. El conseller delegat del Deutsche Bank i president de l'Associació Internacional de la Banca, Josef Ackermann, ja estaria negociant amb Atenes la condonació de la meitat del seu deute, segons el Bild alemany. I algunes informacions apunten que l'Autoritat Bancària Europea també està preparant un quitament per alleujar les també rescatades Irlanda i Portugal, que tindrien un descompte de fins al 40% del seu deute. Fins i tot a Espanya i Itàlia se'ls condonaria el 20% del deute, segons el pla que la vicepresidenta econòmica espanyola rebutja perquè li posaria molt difícil poder col·locar més bons al mercat.

* Informacions extretes del diari El Punt Avui

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció