CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Àlex Tisminetzky i Miguel Arenas, advocats del Col·lectiu Ronda: “La defensa de les pensions és una lluita contra la desigualtat social”

Dilluns, 8 febrer, 2016
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Els advocats del Col•lectiu Ronda Miguel Arenas i Àlex Tisminetzky assessoren la Marea Pensionista ( http://mareapensionista.org/ ) en la seva lluita per la defensa del Sistema Públic de Pensions. Tot i tenir-ho tot en contra, una sentència favorable els anima a seguir endavant. Són entrevistats per Cristina Palomar per la Revista CARRER de la FAVB el desembre de 2015.

Només la punta de l’iceberg

És parlar de pensions i començar a deprimir-se perquè les demandes dels jubilats contra la congelació de les seves pagues imposada pel govern del PP és només la punta de l’iceberg d’un objectiu molt més pervers. Tot i la petita gran victòria que representa que per primera vegada una jutgessa hagi obviat el criteri del Tribunal Constitucional i s’hagi pronunciat a favor dels demandants, els advocats del Col·lectiu Ronda Miguel Arenas i Àlex Tisminetzky tenen clar que la lluita serà llarga i complicada.

Recorden que al marge de la sentència que el govern central recorrerà, el que està veritablement en joc és evitar que les desigualtats socials entre rics i pobres s’incrementin encara més.

La clau per aconseguir-ho i evitar que es privatitzin les pensions com pretenen els bancs i el govern central és la mobilització ciutadana. La lluita de la Marea Pensionista és l’exemple a seguir.

- Per primera vegada un jutjat de Barcelona ha donat la raó a un grup de jubilats que ha demandat el govern Rajoy per no actualitzar les seves pensions amb l’IPC. Podem parlar d’una gran victòria?

(R) M.A./À.T. La sentència ve a dir que hi ha una sèrie de normatives europees que serien aplicables aquí i que fan que la no revaloració de les pensions del PP no sigui legal.El resultat més immediat és que a tots aquests pensionistes se’ls aplica l’IPC i això és una victòria molt important, tot i que forma part d’una lluita més global contra les desigualtats socials. Com a advocats del Col·lectiu Ronda estem assessorant la Marea Pensionista, un moviment social que s’ha fet molt fort i que també participa en altres lluites.

- De quantes demandes estem parlant?

(R) Calculem que només a Barcelona s’han presentat entre 5.000 i 8.000 demandes, però estem segurs que la xifra augmentarà a mesura que els jutges emetin sentències favorables.

- Fins ara la majoria de demandes s’han desestimat. Quina ha estat la raó?

(R) Les demandes dels jubilats van arribar al Tribunal Constitucional, que va emetre una sentència no jurídica sinó política assegurant que la revaloració de les pensions no era un dret consolidat. Això no té cap mena de sentit.Tanmateix, molts jutges vancenyir-se a aquest pronunciament del Constitucional per desestimar les demandes.

- Són demandes individuals?

(R) Sí que ho són: l’avantatge d’això és que ha obligat els afectats a mobilitzar-se. L’efecte pervers del cas és que els pensionistes que els ha tocat el jutjat del social número 12 han guanyat el cas i cobraran l’actualització de la pensió. La resta, no. Esperem que la resolució favorable es vagi estenent a la resta de jutjats.

- Si passa això l’Estat haurà de tornar molts diners als jubilats.

(R) El veritable problema no són els diners, sinó que la societat està qüestionant el sistema. A més, les sentències favorables provocaran una allau de demandes. Hi ha molta por que aquesta situació es produeixi, però en cap cas no és culpa dels pensionistes.

- La Marea Pensionista ha denunciat les traves de l’administració per cedirlos sales per explicar el cas als pensionistes. També hi ha demandants que han rebut cartes dels seus advocats informant-los de la possibilitat d’acabar pagant una multa per contravenir el Constitucional.

(R) El cas de les pensions és un tema polític. Els pensionistes són una bossa de vots passiva i els fa por que es polititzin.

- Quina normativa heu utilitzat per defensar els pensionistes?

(R) Sobretot la Carta Social Europea que Espanya ha ratificat i que, per tant, l’ha d’assumir perquè és d’aplicació directa. Entenem que quan diu que les pensions s’han d’actualitzar d’acord amb el cost de la vida està parlant de l’IPC. I no només parlem de normatives europees, també estem parlant de tractats internacionals que diuen que la Seguretat Social ha de ser progressivament millorable. A partir d’aquí, el govern del PP fa trampa perquè diu que en lloc de l’IPC aplicarà una pujada que a la pràctica significa la congelació de les pensions.

- L’Estat pot recórrer la sentència?

(R) Sí, però ha de pagar igualment. El que no pagarà seràels endarreriments fins que hi hagi una sentència ferma. De totes formes, el tema va per a llarg perquè estem parlant de tres o quatre anys. La previsió és que el cas arribarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els obligarà a prendre una decisió. També pot anar al Tribunal Suprem o fins i tot a Europa. Com que parlem de l’incompliment de la Carta Social Europea podem arribar fins al Comitè Europeu dels Drets Socials. No descartem res.

- Hi ha qui diu que aquesta congelació de les pensions forma part d’una conxorxa per fer-nos més pobres.

(R) El tema de les pensions és només la punta de l’iceberg perquè la reforma de les prestacions de la Seguretat Social és encara més trista. La gent que està a l’atur està cobrant subsidis de 425 euros des de fa cinc anys sense cap mena d’actualització. En el cas de les pensions, han reformat el complement de mínims, han incrementat el nombre d’anys que necessitem per accedir a jubilacions anticipades o ordinàries, han vinculat el compliment de mínims a la residència a Espanya…tot plegat tindrà uns efectes devastadors. I a més a més, ara tenim en l’horitzó la data del 2019 a partir de la qual es començarà a aplicar el factor de sostenibilitat, que ningú no sap com funciona malgrat que la llei ja està aprovada.

- En què consisteix?

(R) Suposarà reduir encara més la pensió que cobren els jubilats perquè s’han inventat una fórmula que inclou l’esperança de vida com a factor per calcular la pensió. La perversitat és brutal: diuen que situen l’edat de jubilació als 67 perquè s’ha incrementat l’esperança de vida i al 2019 et reduiran la pensió per la mateixa raó.Estan aplicant dues vegades la mateixa penalització.

- Quina és la pensió real a Espanya a dia d’avui?

(R) La pensió mitjana és de 889 euros mensuals. Si hi ha aproximadament 8,5 milions de pensionistes a Espanya, quasi 2,5 milions estan cobrant pensions mínimes que ni tan sols arriben als 600 euros. Aquestes pensions són les que estan més afectades per les reformes. Tot això comportarà que dintre d’uns anys encara hi haurà més gent que no arribarà ni al sou mínim.

- Suposo que en el cas de les dones pensionistes, el panorama és més desolador.

(R) Si analitzem aquestes dades en clau de gènere, la situació és encara pitjor perquè d’aquests quasi 2,5milions de pensions mínimes, més d’un 1,5 milions corresponen a dones. L’Estat està reformant les pensions perquè al final siguin pagues miserables.

- Pot ser és un pla maquiavèl·lic per treure’s de sobre l’excedent de jubilats. Si els paguem menys, viuran pitjor i es moriran abans…

(R) S’ha parlat de la pauperització de les pensions publiques i és cert. Ens estan deixant un país de pobres.La gent haurà treballat tota la vida per cobrar una misèria.

- Sempre la podrán complementar amb un pla de pensions privat.

(R) Això és precisament l’objectiu final. Els bancs volen gestionar els diners de la Seguretat Social i tenen tot el suport de l’Estat.

- Les reformes de les pensions no són monopoli del PP. El PSOE també ha endurit les condicions per cobrar-les.

(R) La mateixa reforma es va fer l’any 1994. Es va crear el Pacte de Toledo amb l’excusa que el sistema era insostenible i des d’aleshores hem anat a pitjor.

* Entrevista realitzada per Cristina Palomar publicada a la Revista CARRER 138 de la FAVB

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció