CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a l’economista Amaia Pérez Orozco: “La noció hegemònica del que és el benestar encara està molt vinculada al consum”

Dimarts, 18 novembre, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Amaia Pérez Orozco va ser a la presentació de la Fira d’Economia Feminista, celebrada el 14 i 15 de novembre a Can Batlló. Autora de Subversión feminista de la Economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida (Traficantes de Sueños, 2014), és economista radical i, alhora, activista pel canvi del sistema capitalista i patriarcal. Amaia Pérez Orozco, advoca per col·locar la vida al centre, en substitució dels mercats capitalistes i heteropatriarcals. Avui, conversem sobre l’economia feminista i l’aposta de la fira.

- Què significa posar la vida al centre en un espai com la fira?

Per començar, la idea té una part més fàcil de definir, la part reactiva: treure els mercats capitalistes i heteropatriarcals del centre. Estan al centre de la construcció socioeconòmica, és a dir, de l’organització dels espais, el temps, la planificació urbana... i, per descomptat, al centre de les decisions sobre els recursos públics, les polítiques econòmiques... Però també estan al centre de la nostra pròpia construcció simbòlica i discursiva. Sempre tendim cap als mercats en primer lloc i són el criteri de mesura de la resta de gent de la societat.

- Ens costa molt trencar amb la idea que el treball és aquella activitat per la qual et paguen. Encara que sapiguem que és més que això, al final, sempre estem recorrent a la noció de treball remunerat.

Sí, per això, sovint, el mercat i l'heteropatriarcat també estan al centre de les nostres propostes polítiques. Per exemple, ens indignem per la capacitat de consum, la manca d’ocupació, els mercats financers.... Fins i tot en l’àmbit de l’economia solidària estem pensant en un mercat, que funcioni de manera diferent, sí, però pensem en un mercat.

- Llavors, posar la sostenibilitat de la vida al centre seria trencar amb aquesta centralitat. I aquí ve la qüestió propositiva, és a dir, què hi posem, al seu lloc?

L’alternativa, el que diem que volem posar al centre, és la vida. I aquí se’ns planteja la pregunta: de quina vida parlem? Jo crec que, a part de la reacció contra els mercats, la proposta és la vida, les vides. Hem d’entendre que no es pot separar la vida humana de la vida no humana. Estem parlant de la vida del conjunt del planeta i, en això, hi ha un punt de trobada molt fort entre feminisme i ecologisme. És posar totes les vides al centre i preguntar-se què és una vida que mereixi ser viscuda.

- I en el context de la fira?

En el context de la fira, implica tenir en compte la dimensió material de les propostes que fem i, alhora, tenir en compte la dimensió simbòlica, com ens relacionem, quins discursos proposem, quines formes d’entendre la vida, quines subjectivitats...Tot això és central i no sempre apareix als espais de reflexió política. Crec que una de les ambivalències a les quals s’enfronten tota l’estona l’economia solidària i les iniciatives d’economia feminista és com fer sostenibles financerament les iniciatives sense caure en incitar permanentment al consum en una societat on la lògica d’acumulació és la que està al centre. Posar la sostenibilitat de la vida al centre seria trencar amb la idea que viure bé és consumir, tenir èxit en l’àmbit públic, productiu i en el mercat.

- Els objectius de la fira giren al voltant d'altres paràmetres. Volem visibilitzar que els ponts entre l’economia social i solidària i el feminisme encara no estan forjats i que cal un posicionament per a la transformació social feminista i no només per a l’economia alternativa. També l’entenem com un espai per potenciar la solidaritat i la confiança per a la satisfacció de les nostres necessitats materials, però també de cura, de desig, sexuals, de reproducció...

Un punt important que rescato del que dius és que, quan es parla de sostenibilitat de la vida, no tothom hi posa tants elements. Hem de continuar parlant de feminisme i no tant d’economia feminista, perquè aquesta ha treballat menys qüestions importants per a la transformació social feminista. Per exemple, tot el tema dels drets sexuals i reproductius, del qüestionament del binarisme, de la lluita contra la violència de gènere... Es tracta d’una reconstrucció feminista del món en general, del món de l’economia. No hem aconseguit articular bé una crítica conjunta al capitalisme i a l'heteropatriarcat. S’agafa la idea de les cures, o que el capital és molt dolent perquè no cuida la gent, però no hi ha una crítica de les relacions de poder de gènere. També crec que la mateixa idea d’economia va lligada al capitalisme. Necessitem que l’economia aparegui com una estructura pròpia, ja que ara té una forma de funcionament que és la lògica d’acumulació de capital. Si estem apostant per vides que mereixin ser viscudes, les fronteres de l’economia se’ns difuminen completament.

- Els dubtes que em sorgeixen sobre la idea de posar la vida al centre i fer-la sostenible giren al voltant d'on debatem això i amb qui.

Normalment, no ens preguntem quines són les nostres necessitats i això, que sembla una pregunta molt abstracta, es materialitza, per exemple, en el repartiment de la riquesa. Estem anomenant riquesa als diners, allò que té valor de canvi. Llavors, preguntar-nos sobre les nostres necessitats i com les satisfem es tradueix en qüestionar què és la riquesa i què és el treball. I això molta gent ja no s’ho planteja i em sembla fonamental per posar la vida al centre. Crec que la fira és un espai on ens plantegem aquestes preguntes d’una manera més col·lectiva des de la perspectiva de la democràcia radical. Però, és clar, no tenim estructures de democràcia radical.

- Ara hem obert el debat sobre si les noves propostes electorals poden ser espais on fer aquestes reflexions. Ens hi posem?

Ens hi podem posar, però, a priori, acabarem ràpid perquè les propostes que conec no tenen cap intenció d’obrir aquest debat. Continua havent-hi una noció hegemònica del que és el benestar, molt vinculada al consum, el treball, etc. I si busques guanyar vots en aquest escenari hegemònic, el solidifiques. Per a mi, aquests nous actors polítics cauen en aquesta paradoxa.

- Què ha d’aportar el feminisme en el debat sobre quina és la vida que mereix ser viscuda?

El qüestionament radical del binarisme heteronormatiu s'ha de situar al centre i també la perversitat de la construcció de la masculinitat i la feminitat, elements que impliquen una reconstrucció personal molt de fons i un qüestionament radical de les relacions de poder quotidianes; i crec que això, a la majoria d’espais, no s’accepta. S’ha d’agafar la idea d’interdependència del feminisme i donar valor a la vulnerabilitat de la vida. Des de perspectives crítiques, es qüestiona molt l'individualisme i la competitivitat dient que són els valors majoritaris avui dia, però crec que s’ha d’insistir en el fet que, si fossin els valors majoritaris, la societat s’enfonsaria. Hi ha una masculinitat hegemònica amb valors destructius, però això se sosté perquè hi ha una feminitat hegemònica subjugada, invisibilitzada i immolada; i això és la cara contrària que no es posa sobre la taula.

* Entrevista realitzada per Carla Alsina publicada al web de la Directa

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció