Entrevista a Yannis Androulidakis, secretari de relacions internacionals del sindicat grec ESE (Unió Sindicalista Llibertària)

Yannis Androulidakis és el secretarí de Relacions Internacionals d'ESE. Aquesta organització anarcosindicalista grega participa en la Coordinadora Roja i Negra en la qual també està, entre altres organitzacions, la CGT, sent la relació entre les nostres organitzacions bastant estreta. Donats els esdeveniments que s'estan produint a Grècia després de l'assassinat d'Alexandros, jove anarquista, considerem important l'opinió dels nostres companys d'ESE i per tant us convidem a llegir una entrevista que se li fa a Yannis i en la qual ens acosta d'una manera directa a la important mobilització que s'està desenvolupant en aquelles terres.

Secretaria Relacions Internacionals CGT

1.- A quines altres ciutats a més d'Atenes, s'estan efectuant manifestacions de protesta?

Les revoltes s'encenen pertot arreu a Grècia. Fins i tot en les petites ciutats, en tots els departaments del país hi han hagut manifestacions, només cal veure els motins contra la policia. Jo cito Salónica, les 3 grans ciutats de Creta (Héraklion, Hania, Rézymno), Yannena, Agrinio, Patras i Komotini (dues ciutats on es van veure operacions comunes entre la policia i els grups neonazis), Larissa (on es va acusar a un noi de 14 anys sota la llei antiterrorista), Trikala, Kerkyra, Lesvos, etc

2.- On han estat més grans les mobilitzacions?

A Atenes fan nombroses manifestacions tots els dies convocades per diversos col·lectius, o fins i tot a través de crides per Internet o SMS. Els alumnes de secundària envolten cada dia les estacions de la policia de tota la ciutat. En el centre de la ciutat hi ha tres universitats ocupades per militants (Escola Politècnica, Escola d'Economia i Escola de Dret) Podríem dir que aquestes tres ocupacions componen la coordinació del moviment quan es refereix als adults. Pel que es refereix als estudiants d'ensenyament mitja, es poden observar formes d'organització completament noves, horitzontals i formidables. Actualment hi ha al voltant d'uns 800 instituts ocupats a Grècia.

3.- Es pot parlar d'aixecament popular o s'exagera aquesta afirmació?

No solament es pot parlar d'un aixecament popular, es tracta de la major rebel·lió a Grècia des de, almenys, finals de 1965, probablement una de les majors rebel·lions en el món occidental des del Maig del 68 a París. Cal destacar que no es tracta d'una rebel·lió de "militants", encara que els moviments d'esquerra, d'extrema-esquerra i sobretot dels anarquistes són bastant forts en el país, no es tracta tampoc d'un moviment dels marginats (com a Los Ángeles el 1992 o París el 2005), tampoc una rebel·lió de la "joventut". Gent de totes les edats i de diferents capes socials han sortit al carrer i s'enfronten a la policia. Fins al punt que el "black block" (molt fort a Grècia), sembla una força moderada en el carrer. És la còlera social de molts anys, possiblement d'aquests 34 anys de república grega, que ha sortit al carrer.

4.- Quin és el paper ocupat pels estudiants en l'origen de la protesta?

És difícil distingir als diferents grups socials. Els estudiants de 14-16 anys són els més visibles potser, estan tots els dies en el carrer, fan 2 o 3 manifestacions, ataquen cada dies diverses estacions de la policia. De vegades anem a acompanyar-los per temor, per a no deixar a nens davant de gent armada. Encara que, es tracta d'una nova politització que de vegades no comparteix els mateixos temors sobre la violència popular. El que solem anomenar a Grècia "ignorància del perill". Els estudiants, per la seva banda, intenten vincular aquesta rebel·lió amb les seves pròpies pretensions i seran la pròxima "bandera" potser del moviment.

5.- Els homes joves són el nucli de les protestes? Com és el pes que tenen els diferents components de l'anticapitalisme en aquestes (els anarquistes, els comunistes, etc)?

Qui digui que "dirigeix" aquest moviment és un mentider. Si bé va ser encesa pels anarquistes d'Atenes, aquesta rebel·lió, de cop ha estat espontàniament seguida per totes les identitats polítiques. Les idees i els col·lectius anticapitalistes han estat reforçats bé durant aquests dies. Podríem distingir les tres ocupacions d'Atenes, dient que l'Escola Politècnica queda en mans dels anarquistes "puristes", (el que no vol dir gran cosa actualment), l'Escola d'Economia és un lloc en que l'anarquisme- lluita de classes està molt present (els comitès dels treballadors van ser al sí d'aquesta ocupació per a anar als llocs de treball i discutir amb els obrers), i l'Escola de Dret agrupa la part més gran de l'extrema esquerra. Resta afegir que en el que concerneix a l'esquerra parlamentària, el Partit Comunista (sempre estalinista) denúncia la rebel·lió que anomena dels "provocadors ", al mateix temps que el partit " Synaspismos " (Esquerra europea), participa de la manifestació sense formar part de cap procés del moviment.

6.- Com avalua el seguiment de la recent vaga general?

L'única central oficial del país GSEE (una espècie de CNS republicana grega) és històricament culpable per la seva absència absoluta en aquest moviment. Aquesta absència de la rebel·lió més gran d'aquests 50 anys assenyala el desastre i la fallida del sindicalisme estatal i burocràtic. La vaga del 10 de desembre va ser proclamada abans de l'assassinat del company Alexandros, per a reivindicar mesures contra la crisi. Llavors el GSEE ha de decidir (després d'una petició del primer ministre) si anul·la la manifestació del protesta per no assistir al motí! Aquest comportament s'oposa als interessos populars i obrers, avança cap a la col·laboració de classe contra la lluita de classes. Denunciem aquesta política de traïció del GSEE i reiterem la necessitat urgent d'una nova confederació sindical a Grècia. Afegeixo que a pesar del GSEE, diverses desenes de milers de persones es van manifestar a Atenes i en altres llocs, sota la crida dels col·lectius obrers, les ocupacions i certes unions. La participació en la vaga va ser bastant gran també, vist que una gran part del procés productiu estava ja tallat en el país.

7.- Quin és el paper que juguen els mitjans de comunicació grecs?

A nivell internacional, els mitjans de comunicació parlen de "vandalisme" Els mitjans de comunicació desenvolupen un paper de "fosc vel". Diverses vegades van publicar mentides sobre "vandalismes" que mai havien existit (biblioteca nacional "cremada", acadèmia "destrossada", possiblement demà ells podran parlar de la "demolició" del Partenón) o es difonen "rumors de que hi ha un passatger mort per una pedra". A l'endemà diuen " ehh, sí, això mai va passar vostè veu… Succeïx que en els desordres d'ahir per la nit vam tenir tals informacions ". La realitat és (puc assegurar això personalment com a periodista professional), que aquestes "informacions" s'escapen cada dia de la policia i després els mitjans de comunicació les reproduïxen sense un mínim control. Altres vegades, els mitjans de comunicació parlen sobre anarquistes secrets de França, Espanya i Itàlia que ja estan en camí per a ajudar als anarquistes grecs (sic). Però quina altra cosa es pot esperar dels mitjans de comunicació oficials, ja que els seus propietaris són aquests mateixos capitalistes que van exigir la política econòmica que ha motivat aquesta rebel·lió? Afegeixo que les agressions de la policia durant aquests dies (trets a l'aire, tortures, etc.) estan sempre presents en els llocs-web alternatius (athens.indymedia.org, indy.gr, etc.) i els mitjans de comunicació solament ho van reproduir quan ja eren coneguts. Ha passat el mateix amb l'assassinat del company Alexandros.

8.- És normal aquest comportament de la policia grega? (Es diu a Espanya que és molt permissiva)

Permissiu? El Comissari del Consell d'Europa T. Hamarberg (suposo que no és anarquista…) ha denunciat la violència excessiva i permanent de la policia grega, en la mesura que la policia gaudeix d'impunitat davant dels tribunals. Finalment, es va proposar el desarmament de la policia grega per raons de seguretat. Des de l'assassinat del camarada Alexandros (6 de desembre de nit) tenim 400 peticions, pels tirs "a cegues" que es realitzen tots els dies, desenes de manifestants ferits per la policia de tortura. No em puc imaginar el que haurien fet si no fos "permissiva" …

9.- Com podem interpretar l'assassinat d'aquest jove de 15 anys? És tal vegada el començament d'un augment de la repressió que està prop?

El company Alexandros no va ser la primera víctima de la violència policial a Grècia. Des de la transició política (1974) tenim al voltant de 100 morts per trets de policia a Grècia. Els activistes, immigrants, gitanos, joves, discapacitats, fins i tot un nen! Fa tres anys la policia va començar a Exarheia un assalt a aquest barri d'Atenes amb una llarga història militant. Però no cal oblidar que la repressió estatal és cada vegada major amb la repressió econòmica, la pobresa, acomiadaments, etc. En una Europa que requereix 70 hores de treball per setmana als treballadors, la repressió és l'únic "argument" dels empleadors i els estats. Per tant, estem en un període de gran repressió en tot el món.

10.- El sindicat que representes demana la dimissió del govern grec?

En primer lloc, cal dir que el sindicat ESE Atenes no té processos iniciats fora del que està succeint. Estem tots en les assemblees i hem suspès tota la "vida orgànica" del sindicat. No som una part que va per separat a organitzar una revolta. Som un tros de la revolta, la nostra vida és l'activisme en les ocupacions i les assemblees. Les nostres demandes són les demandes de les Assemblees. Quant a la teva pregunta, ESE no creu en general que un canvi de govern pot canviar les nostres vides. Necessitem un canvi de sistema econòmic. L'assemblea de l'ocupació de l'Escola Econòmica, ha cridat al desarmament de la policia i la supressió de les forces especials. Després de tot, si el govern cau serà a causa d'una revolta que demostra que les persones tenen la capacitat per a guanyar el poder.

11.- Com es posa en acció el moviment anarquista en els seus diversos corrents en les lluites i protestes?

Els anarquistes van ser els primers que van encendre la revolta, la nit de l'assassinat d'Alexandros. Ells van participar en totes les accions en el carrer i s'han assegurat que la ira i la violència de la gent es mogui cap als bancs, les multinacionals i les comissaries de policia i no als petits comerços i automòbils. No hem d'oblidar que la policia secreta ha fet esforços per a convertir els disturbis en una "violència cega". Però ells no han tingut èxit. Per altra banda, són els anarquistes els que operen en totes les ocupacions. Personalment sóc part d'un nucli que exigeix que els treballadors s'involucrin obertament en les ocupacions, com és el cas visible dels activistes de l'ocupació de l'Escola d'Economia.

12.- Com afecta a Grècia la crisi econòmica?

Fins i tot abans de la crisi, la situació a Grècia era bastant difícil. Així que a partir de 1996 els polítics parlen de la "poderosa Grècia", referint-se a la capital de negoci grega dels Balcans, a la dels Jocs Olímpics. El salari mínim no excedeixi de 650 euros, mentre que existeix una gran precarietat, especialment entre els joves. La majoria de les persones i les famílies tenen grans deutes a causa de l'envestida dels bancs en l'economia grega. Després del Crack, els patrons van començar a acomiadar "per a reduir els costos”, ha augmentat la incertesa, però també la ràbia de la gent.

13.- Creus que aquests fets també estan vinculats a la crisi capitalista internacional?

Com he dit, si. La crisi ha augmentat l'ansietat i la ira de les persones. També reforça el sentir que no podem confiar en els amos d'aquest món i que la nostra emancipació arribarà a través de nosaltres mateixos.

14.- Què esperes d'aquestes mobilitzacions?

Les mobilitzacions sempre donen resultats inesperats. La realitat ja ha superat molts plans i projectes de les organitzacions i activistes. Però d'altra banda, aquest moviment no va arribar a plantejar, fins a la data, demandes concretes. Personalment, el que espero és sortir d'aquest nou moviment amb estructures dels treballadors, els sindicals, socials i populars més organitzades i més concretes en la lluita. Però, tenint en compte del que està passant a Grècia, jo també espero que la realitat seguirà sent superior a les nostres expectatives. Ja ho hem viscut aquí i podem fer-lo de nou. No cal oblidar que hi ha una intel·ligència que supera la intel·ligència de tots els genis. I és la intel·ligència col·lectiva del món, és la intel·ligència de la gent sortint als carrers per a restablir la vida.

Traducció al català de l'entrevista publicada al Rojo y Negro digital:

www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article25025