CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Expropiar Repsol. Raons i reptes per recuperar el control social de les corporacions energètiques

Dimecres, 4 juliol, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La recuperació argentina d'una part de les accions d'YPF privatitzades per Repsol a l'Estat Argentí fa una dècada, va esvalotar el govern espanyol i tot un exèrcit d'opinadors públics, fins i tot, per inversemblant que sembli, els portaveus dels sindicats oficialistes UGT i Comissions Obreres. Sorprenentment, ningú no qüestionà quelcom tan palès, com és la sobirania dels països als seus recursos naturals. Tampoc les irregularitats comeses per Repsol durant una privatització l'any 1999, en un context generalitzat de corrupció i clientelisme polític.

Sobre l'unànim clam, bandereta espanyola en mà, defensant els "nostres interessos" i la seguretat d'inversions espanyoles a ultramar, no mereix més anàlisi que el que puguem copsar cada dia a la pàgina 3 dels diaris o als minuts lluminosos que acompanyen els telenotícies: Repsol patrocina l'ampli ventall mediàtic i sofrim d'un periodisme submís, de molt baixa qualitat i pitjor valentia.

Per altra banda, és una llàstima la mandra dels moviments socials a afrontar un debat energètic profund sobre com alliberar-nos de la malaltissa dependència a unes corporacions privades, de capital deslocalitzat, que només persegueixen benefici a tota costa. En un context de crisi, per què no expropiar també a Repsol?

Per començar, recordarem que Repsol era una empresa pública que fou entregada a trossets als capitals bursàtils i que ara mateix la timonegen bancs amb forats financers (com la Caixa, Cajamadrid, o Caixa Catalunya), barons de la totxana arruinats ( Sacyr Vallehermoso) i hòldings d'especuladors de Wall Street. Amb 10 milions d euros nets de benefici diari (4.150 milions d'euros l'any 2010), podem assegurar que estem transferint part dels nostres sous (electricitat, butà i benzina) per enriquir a l'empresa més rica.

Caldria revisar els mecanismes d'externalització de costos socials i ambientals de les inversions de Repsol, per adonar-nos que ni la companyia assumeix la reparació de danys al llarg de totes les fases de la cadena de producció, transport i refinament de petroli, ni tampoc ho fem els consumidors. Els passius ambientals són transferits per la cara a les poblacions afectades per les activitats petrolieres, a l'atmòsfera i el mar en forma d'emissions i vessaments sistemàtics, o a les futures generacions: ja s'ho trobaran.

Es detecta un context institucionalitzat d'impunitat ambiental que allibera a les corporacions privades de qualsevol responsabilitat civil o penal. És més, a través dels seus discursos de Responsabilitat Social Corporativa, han aconseguit portar les seves obligacions de respecte cap al medi i les persones, al terreny de la voluntarietat. Són (es fan les) bones, perquè volen.

Ja ningú nega, ni el negacionista Aznar, que ara en farà negoci amb instruments d'adaptació, que el canvi climàtic provocat per la combustió de petroli empitjorarà les condicions de vida del planeta. També s'ha passat d'ignorar el zènit mundial de la producció de petroli (peak oil) a ser reconegut ja com el gran problema que enfrontarà l'economia els propers anys. Així doncs, sobre un pis de crisi ecològica, energètica, econòmica i climàtica, no és prudent deixar l'energia en mans d'especuladors bursàtils que només cerquen beneficis curtplacistes.

Recuperar el control públic de Repsol seria una oportunitat per introduir la justícia ambiental a la producció energètica. Aplicant criteris ètics i no monetaris a l'empresa, seria el primer pas per aturar la devastació amazònica que genera Repsol que afecta milions d'hectàrees d'ecosistemes fràgils, reparar la salut dels afectats per llurs activitats nocives, retirar-se de països dictatorials o amb conflictes bèlics o retornar els territoris allà
on la població no ha estat consultada o ha expressat el seu rebuig.

El següent repte seria transformar una corporació transnacional vertical i concentrada en una sèrie de cooperatives energètiques amb control social, enfocades a l'autoabastiment d'energia de fonts locals i renovables. És clar que per això caldrà desballestar la corporació, reduir la producció i acompanyar el procés amb una transició valenta cap a una societat despresa del sobreconsum i les comoditats del cotxe privat, basades en petroli barat d'origen desconegut. No serà fàcil, però valdrà la pena.

* Marc Gavaldà és membre de la Campanya d'Afectats per Repsol http://repsolmata.ourproject.org

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció