Ferroviaris i ferroviàries d’Europa: Per un ferrocarril públic i social, segur i ecològic

Els ferroviaris i ferroviàries d'Alemanya (TfB), França (SUD-Rail), Itàlia (CUB, OrSA, SdL), Estat Espanyol (SFF-CGT), Suïssa (Comitè Oficine), Euskadi (LAB), volem un ferrocarril públic i social, segur i ecològic. La posició de la Unió Europea, dels governs i dels directius de les empreses ferroviàries és la contrària: cada vegada més, lliuren el ferrocarril al que ells anomenen “el mercat”, és a dir, a la “llei de la selva”, que ha conduït al desastre econòmic que ha esclatat públicament en les últimes setmanes.

Durant anys, la classee política ha anat anul·lant les condicions socials, destruint la unitat de les nostres empreses, qüestionant el dret al transport de tots els ciudadans. El sindicalisme ha d'organitzar-se a nivell europeu. Organitzar-se per a resistir, per a oposar-se als atacs de la patronal, per a mantenir i organitzar lluites socials ... i no per a acompanyar el qüestionament dels nostres drets i la desaparició dels serveis públics.

Les lluites portades a terme aquests últims mesos en diferents xarxes (contra els atacs a les pensions a la SNCF a França, contra la privatització de la Deutsche Bahn a Alemanya, contra les reestructuracions i les destruccions d'ocupació en els Ferrocarrils Federals de Suïssa,...) demostren que els ferroviaris lluiten col·lectivament quan els col·lectius sindicals fan el seu paper d'unificació, de coordinació, d'impuls i s'atreveixen a enfrontar-se a les decisions antisocials.

Nosaltres actuem en el dia a dia, ens manifestem, fem vagues i treballem amb les associacions d'usuaris per a dir:

• No a la privatització, i concretament en el moment actual no a la sortida a borsa de Deutsche Bahn.

• Sí al servei públic ferroviari, que ha de disposar dels mitjans necessaris per a respondre a les necessitats dels usuaris i usuàris.

• No al dúmping social.

• Sí a un estatut únic per a tots els treballadors del ferrocarril, ajustat a les condicions millors en cada país.

• No a la ruptura de les nostres empreses ferroviàries (separació d'infraestructura i transport, gestió per activitats) i a la imposició de la competència entre ferroviaris.

• Sí a un servei públic ferroviari a tota Europa.

• No a la repressió antisindical, a les lleis anti-vaga, a les decisions repressives del Tribunal Europeu de Justícia.

• Sí a les llibertats individuals i col·lectives en l'empresa.

L'Europa del Tractat de Lisboa, de la Constitució europea i dels directius del ferrocarril no és la nostra. Afirmem que en el ferrocaril una altra Europa és possible, una Europa en la qual es respectin les conquestes socials, les condicions de treball, la seguretat, el servei públic, el dret de vaga i les llibertats sindicals.

És aquesta Europa la que volem contribuir a construir. La nostra iniciativa està oberta a totes les forces sindicals europees.

Ferroviaris d'Europa, actuem units!

1.- El ferrocarril ha de ser propietat pública, perquè és la societat la que, amb els seus esforços, ho ha construït, desenvolupat i mantingut.

2.- El ferrocarril ha de tenir com objectiu el servei públic, la seva rendibilitat és social, no econòmica. No ha d'afavorir els interessos particulars sobre els interessos generals.

3.- El ferrocarril ha de ser administrat per empreses públiques integrades.

4.- La seguretat ha de ser un objectiu prioritari del transport ferroviari i no pot reduir-se a equacions de beneficis o de càlculs de probabilitats que acaben sempre per tenir conseqüències tràgiques. En necessari que es portin a terme les inversions necessàries per a atendre un nivell màxim de seguretat en tot el ferrocarril.

5.- Els avantatges socials del ferrocarril han de ser reconeguts, prenent en consideració els costos externs: respecte al medi ambient, menor ocupació del sòl, servei prestat a la comunitat, menor consum d'energètic, menor dependència del petroli, desenvolupament de l'ordenació / planificació del territori i, sobretot, menor risc d'accidents.

6.- Els avantatges del ferrocarril han de tenir repercussió en els usuaris i en la societat en general: tarifes accessibles i subvencionades, perecuació, serveis adaptats a les necessitats socials i inversions suficients. El ferrocarril ha de ser privilegiat com a forma de transport, tant de viatgers com de mercaderies.

7.- El servei prestat pel ferrocarril ha d'afectar a tota la societat: cal paralitzar els projectes de ferrocarrils “de luxe” que no s'adapten més que a les persones més riques i que habiten en les ciutats més poblades ... mentre que tot el món paga la seva existència i funcionament. Les inversions en transport han d'estar orientades prioritàriament cap al ferrocarril convencional.

8.- És necessari afavorir l'accessibilitat al ferrocarril, en particular per a les persones que viuen en les zones relativament aïllades, allí on la manca del transport se sent de forma més dràstica així com per a la població amb major dependència del transport públic (per exemple qui per raons d'edat o per problemes de salut, no poden o no desitgen utilitzar les formes de transport individuals), les persones amb ingressos reduïts i les que tenen mobilitat limitada. És necessari facilitar la utilització del servei ferroviari a les persones que tenen problemes de percepció (invidents, sords, etc.). És necessari afavorir la interoperabilitat entre transports públics col·lectius, així com amb altres maneres de transports particulars ecològics i alternatius, com la bicicleta, permetent el seu transport en els trens, facilitat que ha de proporcionar-se també a qui utilitzen cotxets per a nens.

9.- El ferrocarril ha de disposar de personal suficient, d'ocupacions estables i amb drets socials forts, amb funcions ben definides i una formació adequada. Això implica definir normes en matèria de dret laboral i de seguretat impedint qualsevol forma de dúmping social. Les reduccions dràstiques de personal portades a terme en els ferrocarrils durant els últims anys han produït una degradació de la qualitat, la pèrdua de nombrosos serveis i una important deterioració de la seguretat.

10.- Com ciudadans, usuaris, propietaris i treballadors del ferrocarril, hem de prendre una part activa i directa en les decisions que concerneixen al ferrocarril, que és patrimoni col·lectiu i ha d'estar al servei de la comunitat. Les organitzacions sindicals i ciutadanes tenen el deure manifestar fermament el rebuig a una política de transports guiada per interessos econòmics particulars, no ecològics i contrària als interessos de la societat.

- Denunciem l'abandó del ferrocarril, el saqueig de la propietat pública i la destrucció del servei públic.

- Reclamem un ferrocarril que ha de ser propietat pública, orientada cap al servei públic i gestionada per empreses públiques integrades, que garanteixin la seguretat, l'accessibilitat, l'ocupació i les condicions laborals.

- Exigim el dret dels treballadors i usuaris, dels ciutadans, de conèixer, debatre i decidir el seu model de ferrocarril.

Sindicat Federal Ferroviari CGT (Estat espanyol)

Fédération des syndicats du Rail Solidaires Unitaires Démocratiques SUD-Rail (França)

Confederazione Unitaria di Base Trasporti CUB (Itàlia)

Organizzazione Sindicati Autonomi e di base-Settore ferrovie (Itàlia)

Sindacato dei Lavoratori intercategoriale SdL (Itàlia)

Comité Giù le mani dalle officine Bellinzona (Suissa)

Transparenz für die Basis TfB (Alemanya)

Langile Abertzaleen Batzordeak LAB (Euskadi)

Attached documents