CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Fòrum Mundial per la Sobirania Alimentària

Dimecres, 14 març, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Nosaltres, els i les més de 500 representants de més de 80 països, d'organitzacions de camperols i camperoles, agricultors familiars, pescadors tradicionals, pobles indígenes, pobles sense terra, treballadors rurals, immigrants, pastors, comunitats forestals, dones, nens, joventut, consumidors, moviments ecologistes, i urbans, ens hem reunit del 23 al 27 de febrer de 2007 en el poble de Nyéléni a Selingue, Mali, per a enfortir el moviment global per a la sobirania alimentària. Ho hem fet, maó per maó, vivint en cabanyes construïdes a mà segons la tradició local i menjant aliments sent produïts i preparats per la comunitat de Selingue ...


Hem donat al nostre treball el nom de "Nyéléni," com homenatge,
inspirats en la llegendària camperola de Mali que va conrear i aliment a
la seva gent. La majoria de nosaltres som productors i productores
d'aliments i estem amatents, som capaços i tenim la voluntat d'alimentar
a tots els pobles del món. La nostra herència com productors d'aliments
és fonamental per al futur de la humanitat. Aquest és particularment el
cas de dones i pobles indígenes que són creadors de coneixements
ancestrals sobre aliments i agricultura, i que són sub-valorats. Però
aquesta herència i aquesta capacitat per a produir aliments nutritius,
de qualitat i en abundància, es veuen amenaçades i soscavades pel
neoliberalisme i el capitalisme global.

Enfront d'això, la sobirania alimentària ens aporta l'esperança i el
poder per a conservar, recuperar i desenvolupar el nostre coneixement i
la nostra capacitat per a produir aliments. La sobirania alimentària és
el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats,
accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a
decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això posa a aquells
que produïxen, distribuïxen i consumeixen aliments en el cor dels
sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels
mercats i de les empreses. Defensa els interessos de, i inclou a, les
futures generacions. Ens ofereix una estratègia per a resistir i
desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual,
i per a canalitzar els sistemes alimentaris, agrícoles, pastorils i de
pesca perquè passin a estar gestionats pels productors i productores locals.

La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies locals i als
mercats locals i nacionals, i atorga el poder als camperols i a
l'agricultura familiar, la pesca artesanal i el pastoratge tradicional,
i col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la
base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. La
sobirania alimentària promou el comerç transparent, que garanteix
ingressos dignes per a tots els pobles, i els drets dels consumidors per
a controlar la seva pròpia alimentació i nutrició. Garanteix que els
drets d'accés i gestió de la nostra terra, dels nostres territoris, les
nostres aigües, les nostres llavors, el nostre bestiar i la
biodiversitat, estiguin en mans d'aquells que produïm els aliments. La
sobirania alimentaria suposa noves relacions socials lliures d'opressió
i desigualtats entre els homes i dones, pobles, grups racials, classes
socials i generacions.

A Nyéléni, gràcies als molts debats i a la intensa interacció, hem
aprofundint en el nostre concepte de sobirania alimentària, i hem
intercanviat sobre la realitat de les lluites dels nostres respectius
moviments per a conservar l'autonomia i recuperar el nostre poder. Ara
entenem millor els instruments que necessitem per a crear un moviment i
promoure la nostra visió col·lectiva.

Per què lluitem?

Un món en el qual.tots els pobles, nacions i estats puguin decidir els
seus propis sistemes alimentaris i polítiques que proporcionin a
cadascun de nosaltres i nosaltres aliments de qualitat, adequats,
assequibles, nutritius i culturalment apropiats; es reconeguin i
respectin els drets i el paper de les dones en la producció d'aliments i
la representació de les dones en tots els òrgans de presa de decisions;
tots els pobles de cadascun dels nostres països puguin viure amb
dignitat del seu treball, i puguin tenir l'oportunitat de viure en els
seus llocs d'origen; la sobirania alimentària sigui considerada un dret
humà bàsic, reconegut i respectat per les comunitats, els pobles, els
estats i les institucions internacionals; puguem conservar i rehabilitar
els entorns rurals, zones pesqueres, els paisatges i els aliments
tradicionals, basant-se en una gestió sostenible de la terra, del sòl,
l'aigua, les llavors, el bestiar i biodiversitat; valorem, reconeguem i
respectem la diversitat del nostre coneixement, alimentació, llengües i
les nostres cultures tradicionals, i la manera en el qual ens organitzem
i ens expressem; existeixi una veritable reforma agrària integral que
garanteixi als camperols plens drets sobre la terra, defensi i recuperi
els territoris dels pobles indígenes, garanteixi a les comunitats
pesqueres l'accés i el control de les zones de pesca i ecosistemes, que
reconegui l'accés i el control de les terres i les rutes de migració de
pasturatge, garanteixi ocupacions dignes amb sous justs i drets laborals
per a tots els treballadors, i un futur per als joves del camp; on les
reformes agràries revitalitzin la interdependència entre productors i
consumidors, garanteixin la supervivència de la comunitat, la justícia
econòmica i social, la sostenibilitat ecològica i el respecte per
l'autonomia local i la govern amb igualtat de drets per a les dones i
els homes; on es garanteixi el dret als territoris i a
l'autodeterminació dels nostres pobles; compartim els nostres territoris
en pau i de manera justa entre els nostres pobles, ja siguem camperols,
comunitats indígenes, pescadors artesanals, pastors nòmades o altres; si
es viuen catàstrofes naturals i provocades per les persones, i
situacions posteriors als conflictes, la sobirania alimentària actuï com
una autèntica garantia que enforteixi els esforços de recuperació local
i mitigui l'impacte negatiu.

En el qual es tingui present que les comunitats afectades desemparades
no són incapaces, i on una sòlida organització local per a la
recuperació per mitjans propis constitueixi la clau per a la
recuperació; ... es defensi el poder dels pobles per a decidir sobre les
seves herències materials, naturals i espirituals.

Contra què lluitem?

L'imperialisme, el neoliberalisme, el neocolonialisme i el patriarcat, i
tot sistema que empobreix la vida, els recursos, els ecosistemes i els
agents que els promouen, com les institucions financeres internacionals,
l'Organització Mundial del Comerç, els acords de lliure comerç, les
corporacions multinacionals i els governs que perjudiquen als seus pobles;

El dúmping d'aliments a preus per sota del seu cost de producció en
l'economia global; El control dels nostres aliments i dels nostres
sistemes agrícoles en mans de companyies que anteposen els guanys a les
persones, la salut i el medi ambient; Tecnologies i pràctiques que
erosionen la nostra capacitat de producció alimentària en el futur,
danyen el medi ambient i posen en perill la nostra salut. Aquestes
inclouen els cultius i animals transgènics, tecnologia terminator,
acuacultura industrial i pràctiques pesqueres destructives, la cridada
"Revolució blanca" de les pràctiques industrials en el sector lacti, les
cridades "Nova i vella Revolucions Verdes", i els "Deserts Verds" dels
monocultius de biocombustibles industrials i altres plantacions;

La privatització i la mercantilització dels aliments, serveis bàsics
públics, coneixements, terres, aigües, llavors, bestiar i el nostre
patrimoni natural; Projectes / models de desenvolupament i indústries
d'extracció que desplacen als pobles i que destruïxen el nostre medi
ambient i la nostra herència natural; Guerres, conflictes, ocupacions,
bloquejos econòmics, fams, desplaçaments forçats i confiscació de les
seves terres, i totes les forces i governs que els provoquen i els donen
suport; i els programes de reconstrucció després d'un conflicte o
catàstrofe que destruïxen el nostre medi ambient i capacitats;

La criminalització de tots aquells que lluiten per protegir i defensar
els nostres drets; L'ajuda alimentària que encobreix el dúmping,
introdueïx OGMs en els entorns locals i els sistemes alimentaris i crea
nous patrons de colonialisme; La internacionalització i la globalització
dels valors paternalistes i patriarcals que marginen a les dones i a les
diverses comunitats agrícoles, indígenes, pastorils i pesqueres en el món;

Què podem fer i farem referent a això?

De la mateixa manera en la qual estem treballant amb la comunitat de
Selingue para crear un espai de trobada en Nyéléni, ens comprometem a
construir el nostre moviment col·lectiu per a la sobirania alimentària,
forjant aliances, donant suport les nostres diferents lluites i fent que
la nostra solidaritat, força i creativitat arribin als pobles de tot el
món que tenen un compromís amb la sobirania alimentària.

Cada lluita per la sobirania alimentària, independentment d'en quin lloc
del món es lliuri, és la nostra lluita. Hem acordat una sèrie d'accions
col·lectives per a compartir la nostra visió de la sobirania alimentària
amb tots els pobles del món, que estan detallades en el nostre document
de síntesi. Portarem a terme aquestes accions en cadascuna de les
nostres respectives àrees locals i regions, en els nostres propis
moviments i conjuntament en solidaritat amb altres moviments.
Compartirem la nostra visió i la nostra agenda d'acció per a la
sobirania alimentària amb aquells que no hagin pogut estar amb nosaltres
a Nyéléni, perquè l'esperit de Nyéléni es dissemini en tot el món i es
converteixi en una poderosa força que faci de la sobirania alimentària
una realitat per als pobles de tot el món.

Finalment, donem el nostre suport incondicional i absolut als moviments
camperols de Mali i a ROPPA en la seva lluita perquè la sobirania
alimentària es converteixi en una realitat a Mali i per extensió en tota
Àfrica. És hora de la sobirania alimentària!

Nyéléni, Selingue, Mali, febrer de 2007

www.nyeleni2007.org

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció