CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Hi ha una conjura politico-financera vinculada a les empreses del petroli”

Dilluns, 8 agost, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Marc Gavaldà és un lluitador perseverant i constant contra les grans multinacionals. És un activista ecologista de paraula i obra. Recorre les selves per a documentar i conèixer de primera mà l'espoli de les multinacionals i l'etnocidi dels indígenes. Investiga, viatja, fa un excel·lent treball de camp i publica les seves investigacions, que son llibres de referència en la lluita contra les multinacionals i una poderosa arma contra les injustícies que porten a terme les multinacionals.

Marc Gavaldà és senzill. No presumeix dels seus llibres ni títols acadèmics. Viu i resisteix mirant de consumir el mínim d'acord amb les seves idees. És llicenciat en ciències ambientals per la UAB, i des de fa més de deu anys investiga i documenta la recolonització de Llatinoamèrica, per part de les multinacionals, sobretot els pobles amazònics de Perú, Bolívia, Brasil, Equador i la Patagònia Argentina.

És un investigador implicat, independent. N'hi han pocs. Les seves investigacions són rigoroses, documentades, argumentades i demolidores. Sense ser pamfletari ens convida a la lluita i a un viatge per conèixer la nova colonització de Llatinoamèrica. Documenta com les grans corporacions ataquen els pobles indígenes i el seu dret a viure per quedar-se en el seu territori, i com les multinacionals abusen del poder que tenen, cada cop més gran i del qual som cada dia més dependents. Un poder despòtic, que corromp a governants, que espolia les riqueses a pobles sencers, sovint de manera violenta, i provoca crisis.

El centre de les seves investigacions és Repsol. També Endesa i la nostre honorable La Caixa, accionista principal de Repsol i d’altres grans i poderoses multinacionals que són les que exigeixen als nostres governants les retallades al poble, i obliguen a ajudar als bancs, exigeixen les privatitzacions al seu favor, i la des-educació del poble.

Marc Gavaldà és autor de llibres com “Las manchas del petróleo boliviano” (1999), “La recolonización” (2003), “Viaje a Repsolandia” (2006), “RepsolYPF: un discurso socialmente irresponsable” (2007), i “Patagonia petrolera, el desierto permanente” (2008). Ha fet també documentals com “Vivir sobre el pozo” (2002), “Tentayapi” (2005) i “Patagonia petrolera” (2008). Actualment prepara l’exposició “Pueblos indígenas y petróleo”.

Participa activament en el col·lectiu Repsolmata http://repsolmata.ourproject.org/ i en el consell de redacció de la revista Ecología Política. I te un blog a Enfocant.net: http://www.enfocant.net/category/seccions/blogs/marc-gavald

Marc Gavaldà afirma que aquestes Corporacions actuen gairebé com la màfia. Utilitzen tots els mitjans per mantenir l’explotació petroliera, l’expansió del negoci i privilegis adquirits. No se’ls pot parar els peus. On hi ha petroli, utilitzen mitjans violents per silenciar les reclamacions. «Aquí, on hi ha milions de cotxes, utilitzen la manipulació i mitjans més refinats».

L’entrevista la varem fer a la plaça de Catalunya alliberada, amb els companys de latele.cat, amb qui des de fa mesos filmem les entrevistes del Catalunya. És una co-producció en vídeo i en paper.

- Has rebut amenaces i pressions de Repsol a causa de les teves denuncies?

Jo personalment no, però he vist que aquestes empreses utilitzen mecanismes molt obscurs com pot ser la instrumentalització dels exèrcits, de la justícia, la corrupció política, l’ús de les forces paramilitars en països on aquesta pràctica s’ha estès molt, com Colòmbia. Amnistia Internacional va denunciar fa anys que Repsol utilitzava grups paramilitars per ajudar a l’entrada d’aquesta empresa en zones on sindicats i organitzacions s’hi oposaven. Per tant tot això existeix. Els esdeveniments de Bolívia ara fa uns anys amb l’augment de l’extrema dreta i l’interès de dividir un país estaven vinculat a la Cambra boliviana d’hidrocarburs, la patronal de les empreses petrolieres.

- Ens pots explicar això de Repsol-YPF. YPF era l’empresa petroliera d’Argentina, no?

YPF és l’acrònim de Yacimientos Petrolíferos Fiscales, que el 2008 va celebrar el centenari de la seva fundació, una empresa que contamina, com tota empresa petroliera, tot i que s’havia creat un sentiment de construcció nacional al voltant seu. Aquesta empresa va ser privatitzada l’any 1999 gràcies a l’ajuda de la diplomàcia espanyola i s'hi van produir una sèrie d’il·legalitats. Per exemple, Repsol es va apropiar de totes les accions que tenien els mateixos treballadors. Encara hi ha un judici que s’està portant des de fa anys justament per recuperar-les (perquè aquesta gent ja l’han prejubilat) i està reclamant les accions que tenia en aquesta empresa. Ara mateix hi ha moviments a Argentina que reclamen la nacionalització d’aquesta empresa per recuperar la sobirania energètica, ja que tot i ser un país productor, està exportant el petroli i cada hivern es troben amb crisis energètiques que han de resoldre amb la importació d’hidrocarburs d’altres països, per exemple el gas bolivià que l’exporten a través de Repsol Bolívia, que li ven a Repsol Argentina. Tot un negoci d’alta volada.

- El combustible verd és més ecològic?

L’únic combustible verd que existeix és el que es queda a dos mil metres de profunditat, que és el seu lloc natural, on està. Amb això vull dir que tot derivat del petroli és contaminant. Si la gasolina no té plom és perquè el plom ja l’han tret en una altra regió, en una zona petroquímica. Per tant la contaminació ja està a la superfície. El tema dels biocombustibles és un engany per poder seguir amb aquest model del cotxe privat com a model de transport, per poder ficar dins del dipòsit allò que seria menjar, derivats del blat, el blat de moro, de la soja i s’està aprofundint en la crisi alimentària al món per la introducció d’aquests derivats d’agrocombustibles al motor que ens estan venent com a gasolina verda

- Com és que a aquestes empreses que contaminen tant els hi donen crèdits i ajudes, per biotecnologia i productes verds?

Els mercats s’aprofiten de les crisis. Hem d’estar molt atents amb allò que serà la renovació del capitalisme verd, que se’ns està venent des de les mans més contaminants. Ara mateix Repsol ens està venent espais verds, ens està venent l’aplicació de la biotecnologia per a nous combustibles. Tot això és una manera d’intentar perpetuar aquest model energètic i de malgastar mentre ells tinguin el poder corporatiu. A mesura que el petroli s’està esgotant i que s’està travessant el zenit de la producció petroliera mundial, com que som molt petrodependents, com que som consumidors captius de les empreses petrolieres, ja que el poder d’aquestes empreses està augmentant molt, elles ho utilitzen pujant el preu dels combustibles, i guanyant molts més diners. Una de les coses més sensibles és justament l’avanç de la frontera petroliera a noves zones, que potser són les últimes zones que s’han pogut conservar ja que eren zones inaccessibles.

- On succeeix això? On són aquestes zones?

Això està passant a zones molt remotes de l’Amazònia, al cercle polar àrtic, al Mar de los Siete Colores, una zona coral·lífera de l’oceà Atlàntic de Colòmbia, a la selva peruana als inaccessibles rius Tigre i Napo o als afluents del riu Urubamba, on hi ha pobles en aïllament voluntari, etc.

- A part dels teus llibres i articles, quines denuncies concretes has fet?

Ara mateix la plataforma Repsolmata estem portant un cas que és bastant alarmant que és l’entrada de Repsol al bloc 39 de Perú: és una de les zones més inaccessibles del Planeta, una zona amazònica fronterera entre Perú i Equador. Hi ha moltes evidencies des de comunitats indígenes veïnes que ho afirmen, diversos antropòlegs que ho han afirmat, també les organitzacions indígenes del Perú, i fins i tot alguns Ministeris d’aquell país estan confirmant l’existència de pobles aïllats. Aquests pobles aïllats són pobles que s’han refugiat amagant-se encara més a les zones més remotes perquè volen conservar la seva forma de vida. S’ha demostrat que el ràtio de mortalitat a partir del contacte amb aquests pobles són molt altes. Per exemple, l’any 1980 la Shell va entrar a la zona Camissea del Perú i va contactar el poble Nahua i amb 10 anys van morir la meitat de la població per malalties com el xarampió, la grip, neumonia, etc.

- Què fa Repsol davant les denúncies d’organismes públics i organitzacions internacionals que estan alertant dels perill de l’entrada de la petroliera en aquesta zona?

Repsol va col·locar deu trampes fotogràfiques en una extensió de 800.000 hectàrees, gairebé l’extensió de Catalunya, i amb això pretén demostrar que com que no ha fotografiat cap indígena és que no existeixen. D’aquesta manera les empreses es renten les mans d’un etnocidi que s’està produint contemporàniament, avui en dia.

- Aquest argument és molt pobre, per no dir nul. Saben trobar petroli a dos mil metres de profunditat però no saben veure els indígenes a la superfície!

És molt pobre. Mira. L’any passat es va enviar una carta pública, firmada per organitzacions catalanes en la que precisament s’insistia a la Junta d’Accionistes de Repsol que no ingressin al bloc 39 per la presencia de grups aïllats. I Repsol ens va contestar una carta dient que ells havien col·locat deu trampes fotogràfiques i que havien aconseguit fotografiar algun primat, algun mono, però que no havien fotografiat mai cap indígena. I en base a aquesta prova, volen demostrar que aquests pobles no existeixen. Aquest any ja han estat cinquanta organitzacions que han firmat un manifest en l’àmbit internacional demanant que Repsol es retiri d’aquest bloc. El que ha fet Repsol, que és una empresa que guanya diàriament vint milions d’euros nets, és enviar la mateixa carta, canviant la data. Amb això es demostra el poc interès que té aquesta empresa en protegir les vides. Està totalment vulnerant els drets dels indígenes.

- Explica’ns com ho fan les multinacionals per evitar les responsabilitats de crims ambientals i etnocidis

Les Corporacions transnacionals són mecanismes d’escut per afavorir la impunitat. Si no és el nom de l’empresa s’espolsen les responsabilitats. Això és el que fa Repsol quan compra una empresa. Repsol va comprar Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF) l’empresa estatal argentina. Tots els passius ambientals generats per l’empresa argentina se’ls espolsa i diu que no els ha provocat ella i que YPF ha deixat d’existir. Per tan el que fan les empreses amb aquests mecanismes de compra i venda d’actius, s’estan espolsant la responsabilitat de tots els enormes passius ambientals que genera la industria petroliera arreu del món.

- Repsol guanya cada dia vint milions d’euros nets. És una barbaritat! Com ho fan?

Amb uns preus volàtils del cru internacional. Per exemple, tu tens un pou a Bolívia i pagues uns quants treballadors i el cost del barril et surt a un euro. I el poses al mercat internacional i ho vens a cent euros. I per tant tens noranta nou euros de benefici per cada barril. Pagues una mica d’impostos. El resultat final és que el consumidor cada dia paga més i els costos de producció segueixen igual. Han de gastar més en exploració. És el que fa Repsol. Té una aposta molt decidida en gastar molts diners en exploració sísmica, i en exploració a noves fronteres

- Quin impacte té buscar petroli en nous llocs?

Vol dir l’entrada de Repsol al Pol Nord, als boscos d’Alaska, l’entrada de Repsol a l’Amazònia profunda, i l’aposta per les arenes bituminoses que és una tecnologia molt contaminant, molt més encara que el petroli perquè combina els impactes de la gran mineria amb els impactes del petroli molt carregat de sofre, un petroli pesat molt contaminant. Així és com es perfila el futur de Repsol.

- És veritat que el petroli s’acaba? Quines conseqüències té?

Ho han dit ja molts analistes respectats. Hi ha un portal que és bastant seriós en aquest tema: wwww.crisisenergetica.org Deien que el peak oil l’anunciarien les veus autoritzades pel retrovisor. Ara, aquest any, l’Agència Internacional de l’Energia, que durant tants anys ha negat que s’està al zenit o al límit de la producció de petroli a partir del qual cada any el petroli serà més car, més costós i difícil de treure i de més mala qualitat, ens diu que aquest peak oil fou al 2006, o sigui, que ja l’hem superat. Què vol dir això? A partir d’ara ens enfrontem a uns anys, en els quals les condicions de vida seran més difícils ja que estem immersos en un model energètic que basat en el monopoli del petroli.

Des que ens llevem fins quan anem a dormir, la creació de llocs de treball, el consum, el transport, el menjar, tot està extremadament relacionat amb la crema de petroli. Si aquest és cada cop més inaccessible, de més mala qualitat i més costós, vol dir que l’economia ja no aixecarà cap, i que les condicions de vida en l’àmbit mundial empitjoraran molt i això està provocat perquè aquestes grans empreses ens tenen lligats. Hi ha una conjura politicofinancera vinculada amb les empreses del petroli. Per exemple, a Repsol està la Caixa, Caixa Catalunya, Caja Madrid, grups especulatius com Sacyr Vallehermoso. Tota aquesta unió que és la dels grans bancs que a la vegada estan vinculats a partits polítics, i a la vegada estan vinculats a les empreses energètiques, fan que tot el model territorial i el model de transport estigui dissenyat per seguir en aquesta dependència al petroli. I aquest petroli és cada cop més escàs i serà més difícil de trobar.

- Quins alternatives al consum i dependència al petroli tenim? Consumir menys petroli?

És posar en pràctica una agenda col·lectiva de despetrolitzar les nostres vides, i això es fa passant pel decreixement econòmic, passant pel repartiment del treball, passant per alliberar-nos d’aquesta adició tecnològica a la qual estem immersos tots. Això vol dir que estem diàriament consumint electricitat en grandíssimes quantitats, perquè estem apantallats en una domesticació de les tecnologies de la informació i que ens l’han fet necessari. Tot això ens ho hem de despendre i començar a plantejar mecanismes col·lectius de despetrolitzar el territori.

- Quins mecanismes?

Per exemple, la sobirania alimentaria, crear fonts de treball vinculats a la producció d’aliments ecològics a curta distància. També cal replantejar el model de transport, ja que és una aberració el que s’ha fet en aquest país amb aquest monocultiu d’aeroports, trens d’alta velocitat, que realment no solucionen les necessitats de transport de la població sinó que és un capritx dels grans que estem pagant tots. Vol dir ser valents i començar a imaginar allò que ningú encara no ha imaginat. És trencar aquest paradigma del progrés del qual som hereus dels nostres pares, de generació en generació, que sempre s’ha concebut la industrialització i la modernitat com quelcom de positiu, obviant i passant per alt tots els efectes nocius que té implícita la dependència tecnològica.

- Als lectors del Catalunya, a part dels teus llibres, que recomanem vivament, quines altres lectures, webs o col·lectius per implicar-se contra la dependència a les multinacionals, els recomanes?

Jo orientaria a la gent que s’informi de les conseqüències del peak oil i de la crisi energètica a través de portals relacionats i que s’impliqui contra el poder corporatiu. Això es pot fer a traves de moviments que promouen la creació de tribunals contra la impunitat d’aquestes companyies. La judialització de totes aquestes empreses perquè deixin de tenir aquesta sensació d’impunitat que tenen. Això vol dir també implicar-se en allò local, en cooperatives de consum, en moviments socials que fomentin la sobirania energètica i alimentaria. Això vol dir també lluitar per un transport públic barat i eficaç. Això vol també apostar pel decreixement i dins les polítiques municipals aplicar la transició a un model postpetroler, que ja s’està fent en alguns països, i crear agendes de passos concrets per despetrolitzar l’economia.

- Per acabar, explica’ns les contaminacions i danys de les multinacionals aquí a casa nostra?

Aquí mateix al port de Barcelona hi ha una tèrmica que està contaminant, està fent unes emissions de CO2, que ens allunyen dels horitzons plantejats per lluitar contra el canvi climàtic. A Tarragona hi ha un dels polígons petroquímics més grans d’Europa. Les emissions de compostos cancerígens com els PCBs, PAHs, Fenil-mercuri i un seguit de molècules complexes no es registren als sensors de la Generalitat perquè ni es coneixen, tal com ha publicat un recent informe de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Començar a trencar el silenci corporatiu que hi ha al voltant de Tarragona seria una cosa molt important. També hi ha una lluita a traves d’una plataforma «futur o petroli» de Tarragona que està lluitant contra l’obertura de nous pous petrolífers davant les costes del delta de l’Ebre. Aquestes lluites contra projectes estatals vinculats a Corporacions, també ajuda a treure’ls-hi poder i facilitar que si els beneficis es redueixen, també es reduiran les inversions a d’altres països i per tan el dany serà menys alt.

Cronologia incompleta de vessaments a Tarragona:

Juliol 2001: Un accident al pantalà de Tarragona taca les platges i obliga a desallotjar a milers de turistes.

Febrer 2004: La plataforma Casablanca, de Repsol- YPF, va originar un abocament de dos km de llarg i 75 m d’ample.

Novembre 2004: Abocament de sulfat d´amoni de Repsol Química al riu Francolí. Es van recollir 740 kg de peixos morts.

Agost 2006: Fuita de 5.000 a 20.000 litres en una canonada d’una planta. Taques en les costes de Cambrils i Salou.

Gener 2007: Una descàrrega de Repsol en el port de Tarragona va originar altre abocament.

Novembre 2007: Repsol comunica un vessament de 500 litres de cru en el port de Tarragona. Tanca la platja de La Pineda.

Juliol 2009: Taca d’un km en les platges del Creixell. Pride North America (Repsol), paga 2,7 milions de multa.

Octubre 2010: El vessament d’Asfalts Espanya (Repsol- Cepsa) origina una taca de 140 hectàrees a Tarragona.

Desembre 2010: Un ‘error’ en la plataforma Casablanca origina una taca de cru de 19 Km2.

Gener 2011: Dues taques, de 100 i 15.000 litres apareixen vora el Pantalà de Tarragona.

Cal assenyalar que només es recull el 20% del cru en un vessament al mar.

>>> Entrevista realitzada per Txema Bofill, amb correccions del Pep Cara, publicada al núm. 130 de la revista Catalunya-Papers

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció