CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Hola becari, adéu ocupació pública: L’Estat se serveix de la precarietat per cobrir llocs de treball

Dimecres, 23 setembre, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Elvira Lorenzo i Pablo Flores tenen clares responsabilitats en el Ministeri d'Educació. Ella, de 23 anys, realitza tot el relacionat amb la imatge, el disseny gràfic, les activitats interactives i la maquetació dels materials del Centre per a la Innovació i el Desenvolupament de l'Educació a Distància (CIDEAD) i de l'Agrupació de Llengua i Cultura Espanyola (ALCI). Ell, de 34, forma part de l'equip que crea i acara totes les estadístiques del Ministeri. Per poder obtenir el seu lloc van passar per un procés de selecció en el qual se'ls van exigir nombrosos coneixements. A ella li van demanar, a més de competències en imatge i altres requisits, el maneig de programes per a tasques com a disseny gràfic, edició de vídeo, maquetació o creació en 3D. Tots dos realitzen un treball especialitzat. Fins i tot ella és la persona de la qual depèn que el treball tiri endavant, ja que és, al costat de la seva companya d'equip, la més qualificada de l'àrea. No obstant això, quan acabin la seva labor en la institució estatal no tindran dret a atur. I aquesta acabarà aviat. Són becaris, i no posseeixen un contracte de treball.

El nombre de treballadors del sector públic ha disminuït en més de 350.000 persones en els últims quatre anys, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de juliol de 2015 de l'Institut Na­cional d'Estadística (INE). “Hi ha un encongiment dels serveis públics, però no al mateix nivell que la disminució de personal. Algú està fent aquest treball, i aquest algú és, d'una banda, la figura del becari que les administracions públiques estan fomentant i, per un altre, els treballs de col·laboració social, explica Adoración Gua­mán, doctora en Dret i professora de Dret del Treball en la Universitat de València.

Beca per plaça

Encara que és difícil trobar dades globals del nombre de becaris i treballadors en pràctiques en el sector públic, Guamán intueix que “cada vegada surten més beques de recerca destinades a cobrir places que a un altre moment haguessin estat cobertes per tècnics”. Aquesta situació es dóna també a la universitat i en altres organismes públics com les empreses culturals, tal com confirma María Montero, portaveu de l'Oficina Precària. “Davant les retallades pressupostàries i la impunitat de les beques de formació que es fan en frau de llei, de facto aquests buits els estan omplint els becaris, com ocorre per exemple a l'Institut Cervantes”.

Aquesta situació podria repetir-se en altres empreses del sector públic. La Direcció de Renfe ja ha avisat als treballadors que entrarà nou personal després de les últimes retallades de plantilla. Segons apunta Fernando Bermejo, del secretariat permanent del Sector Federal Ferroviari de CGT, fan falta uns 7.000 llocs de treball per suplir les mancances del servei després dels últims acomiadaments. Part es suplirà, però amb treballadors “en condicions molt precàries, a temps parcial i becaris”, tal com els ha confirmat l'empresa. Per això, unit a altres reivindicacions de la plantilla i després d'aconseguir que Renfe fes marxa enrere a un acomiadament col·lectiu a l'agost de 2.000 persones, tres sindicats van convocar una vaga el passat 4 de setembre, protesta que té rèpliques en diferents jornades dels mesos de setembre i octubre.

Frau de llei

En el frau de llei està el quid de la qüestió. “Les beques sempre han servit com a cobertura jurídica a la pretensió empresarial d'ocultar una relació laboral i no aplicar un ordenament laboral a una determinada prestació de treball que, en realitat, hauria d'estar sota un contracte”, indica Guamán.

Independentment que se l'anomeni beca o pràctica laboral, aquesta ha de tenir un objectiu primordial: formar a la persona. El Tribunal Suprem té clar aquest concepte i s'ha creat una ferma jurisprudència sobre aquest tema. Tampoc se li pot exigir al becari, “en principi, cap activitat o treball en favor de qui la concedeix o de tercers”, explica l'advocat laboralista Diego de las Barreras, alguna cosa que el Suprem recull. Per tant, establir si una beca és il·legal és simple i fàcil.

Sol davant el sistema

Quin és el problema llavors? Per què les beques no es converteixen en contractes laborals? Perquè el becari ha de denunciar. “Tens el dret a acudir als tribunals perquè et protegeixin, però per fer efectiu aquest dret has de ser lliure, i no ho ets en el sentit que necessites aquesta mínima beca per sobreviure”, afirma Guamán. Aquest és el problema que es va trobar l'Oficina Precària el 2013 quan va llançar la campanya ‘No més beques per treball’, avui vigent. L'objectiu era denunciar les convocatòries en frau de llei i convertir-les en ocupacions per via judicial, però en un primer moment la iniciativa no va tenir èxit. “El becari havia d'anar sol i autosenyalar-se, i en un mercat laboral amb tanta competència, aquest pensa que és una via al món laboral i no vol fer-ho”, relata Montero.

El col·lectiu va passar llavors a un segon nivell: portar les reivindicacions davant la Inspecció de Treball sense la participació de l'interessat, i amb la mediació de la pròpia Oficina Precària. “Així quedaven protegits. Aquesta via ha tingut molt èxit i hem aconseguit regularitzar moltes situacions, encara que no que es crei una tendència en les empreses per la qual siguin conscients que és molt fàcil enxampar el frau i parin de fer-ho”. Així, l'última fase de la campanya es basa a demanar a les universitats, un dels principals actors d'aquesta història d'il·legalitats, que no permeti que se signin contractes de pràctiques amb aquestes característiques. “I en això estem ara”, afirmen.

Ús il·legal massiu

Malgrat la facilitat per desemmascarar una beca fraudulenta, el mercat laboral fa un ús massiu d'aquest tipus de figura per ocultar relacions laborals. Casos com el d'Elvira Lorenzo, a pesar que són clars, proliferen per les institucions públiques: “A mi no em forma ningú, i tampoc faig recerca. Recerca és, en tot cas, la que faig per resoldre els problemes que em sorgeixin”, expressa amb sorna, ja que no hi ha una figura superior que li ajudi en la seva tasca. Flores sí té una figura que pot formar-li, “però de recerca no té res, això és irrebatible”, destaca, a pesar que va obtenir, igual que Lorenzo, una beca titulada ‘per a la formació i recerca en el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport’, de les quals aquest any s'han ofert 71, trenta més que en la passada convocatòria.

Els beneficiaris de beques com les que han obtingut Flores i Lorenzo gaudeixen de vacances pagades, però aquest ‘privilegi’ no és habitual, com sol passar en les beques de col·laboració a les universitats. “Tampoc vacances retribuïdes, perquè en principi l'ajuda econòmica no ha d'estar vinculada a la seva assistència a un lloc de treball, excepte especialitats”, remarca De las Barreras. Així, no existeix cap normativa general que reguli les convocatòries de beca. “És cada administració la que convoca a l'empara de la Llei General de Subvencions, hi ha flexibilitat”, indica Guamán. Sí es va regular, el 2011 amb la coneguda com a Llei de Ciència, l'activitat del personal investigador. “La Llei 14/2011 estableix la contractació del personal predoctoral que hagi estat admès en un programa de doctorat amb plenitud de drets”, apunta la doctora. Era, teòricament, la fi de l'anomenat 2+2 (dos anys de beca més dues de contractació laboral) que va llançar Zapatero el 2006. “Aconseguim abolir la figura del becari en recerca, i ara des del primer any de la tesi tenim contractes laborals”, explica per la seva banda José María Fernández, de la Federació de Joves Investiga­dors/Precaris. “Ara mateix l'Estat ha de fer contractes segons la Llei de Ciència, i sembla que les convocatòries estan sortint així. Hi ha moltíssima gent amb contractes molt precaris, temporals… però beques com a tal, en el sector, no”.

El 2011 també es va dictar una normativa –el RD 1493/2011– que determinava la inclusió en la Seguretat Social de les persones que participaven en programes de formació. “El que va fer aquí el PSOE va ser intentar que els becaris tinguessin cobertura quan estiguessin en un programa així, assimilant-los a un treballador per compte d'altri i, per tant, ficant-los en el règim general, però amb una cotització molt baixa i sense desocupació”, explica Guamán. És el cas de Lorenzo i Flores, que cotitzen un 2% però no tenen dret a atur. “Amb això se'ls considera coberts en tot el que és contingències i discapacitat temporal, incapacitat permanent, etcètera”. No obstant això, una mica més tard, en el mateix any –mitjançant el RD 1707/2011–, es va excloure d'aquests supòsits als estudiants universitaris que estiguessin realitzant pràctiques externes, “pràctiques que insereixen mà d'obra gratuïta en empreses i administracions”, matisa la docent. “Se'ls va excloure de la Seguretat Social, però una sentència del Suprem en 2013 va anul·lar això, amb la qual cosa ara mateix tots, fins i tot els que estan en pràctiques universitàries estan dins del règim per compte d'altri de la Seguretat Social. Però més enllà d'això no hi ha una regulació genèrica”.

Un model precaritzador

Les conseqüències de la proliferació de pràctiques i beques precàries repercuteixen en el model econòmic. Espanya és el segon país de la UE amb més becaris titulats, només per darrere d'Eslovènia, segons l'últim informe 'Joventut, empleabilitat i habilitats 2015' de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), realitzat al juny. Un de les dades més greus és que Espanya és el país que pitjor paga als seus becaris: un 70% dels enquestats afirma no ser capaç de cobrir les seves necessitats bàsiques amb el que obté de la beca. Altres dades per emmarcar del mateix informe: només el 42% dels becaris rep una compensació per la seva labor, el 21% no va tenir un mentor o responsable a qui dirigir-se i un 66% va finalitzar les pràctiques sense una oferta de l'empresa.

“Tot això s'emmarca en un procés de precarització generalitzada”, aporta Guamán, “i en un canvi de model de relacions laborals en el qual el que es fa és, d'una banda, tenir un menor nombre de treballadors en condicions estables en reduir-se els drets laborals i, per un altre, s'expulsa a gent fins i tot d'aquest dret al treball inestable per col·locar una frontera on no s'aplica cap tipus de dret”.

És la vella història de la maximització del benefici empresarial. Montero va més enllà i parla, tal com ho anomena l'Oficina Precària, de “becarització del mercat laboral, ja que els nous llocs es creen amb condicions molt a la baixa perquè hi ha una força de treballadors que ho farà gratis”. Així, l'activista apunta que “les beques són la precarietat futura, en la qual la teva primera experiència laboral implica no tenir drets, no tenir formació laboral i renunciar a moltes coses que s'han aconseguit”.

El col·lectiu té clares les conseqüències d'aquest model: prolongació de la dependència econòmica dels joves, fugida de cervells, expulsió de la mà d'obra qualificada, pressió a la baixa sobre els salaris de la resta de treballadors, etc. Guamán apunta en la mateixa línia: “Una persona a la qual no s'integra de forma estable al mercat de treball durant els anys posteriors a la seva formació veurà minvada la seva formació professional i la seva capacitat professional tota la seva vida”.

Solucions? “Primer, facilitar la denúncia i detecció d'aquest fenomen i evitar-ho mitjançant sancions. No hi ha una altra”, sentencia la doctora en Dret. “I després, evidentment, un canvi de model productiu. Amb propostes com el treball garantit o la renda bàsica, que evitarien aquest tipus de fenòmens mentre que si apliques una renda bàsica la gent deixa de necessitar ser explotada per viure. Cal pensar en solucions de canvi real de sistema, els pegats ja no serveixen”.

Substituir places de professors en Primària

La precarització en forma de treball realitzat per becaris arriba a totes les àrees del treball ofert per l'Estat. Al febrer, cinc sindicats del sector educatiu acusaven al Ministeri d'Educació de “cobrir amb becaris les places de professors que s'han perdut als centres durant la crisi”, davant l'anunci de la institució pública de dedicar 22 milions d'euros perquè 2.000 titulats universitaris realitzessin pràctiques com a personal de recolzament en centres de Primària amb alumnes amb necessitats especials.

70%
és el percentatge de becaris de l'Estat espanyol que afirma que el seu sou és “insuficient per cobrir el cost bàsic de la vida, com pagar el lloguer, el menjar, etcètera”, segons l'informe ‘Joventut, empleabilitat i habilitats’ de l'OCDE, publicat el passat mes de juny.

21%
El 21% dels becaris espanyols, segons l'OCDE, no té una persona responsable a la qual acudir per consultar dubtes, a pesar que, tal com estableix el Tribunal Suprem, una beca ha de tenir, obligatòriament, l'objectiu primordial de la formació del becari.

42%
és el percentatge de becaris que, a Espanya i segons l'OCDE, no rep cap tipus de compensació econòmica pel seu treball en la institució en la qual realitza la seva labor.

* Article de Pablo Rivas publicat a la revista Diagonal.
https://www.diagonalperiodico.net/global/27706-hola-becario-adios-empleo-publico.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció