CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Interessant Entrevista al Dani de la CGT SEAT

Divendres, 8 abril, 2022

Entrevista feta per Roger Gras

La SEAT fundada a mitjans l'any 1949 del segle XX, fou bressol a les acaballes del franquisme i mort el tirà de gran lluites obreres, mostres de solidaritat de classe i combativitat. D'ençà el 2006 amb l'acomiadament de més de 600 treballadors i jubilacions anticipades, el sindicalisme es polaritzà deixant retratats el sindicats mal dits "majoritaris". Fem unes quantes preguntes al company i amic Dani. Tot just el mateix dia, 5 d'abril del 2022, en que la CGT aconseguí aturar la producció i fabricació de més de 70 vehicles en aturades parcials durant el dia. I sumant més de 400 treballadors durant el torn de tarda aturats al voltant de la fàbrica de Martorell. Escoltem doncs, el seu retrat actual i complex de la SEAT. A peu de cadena de montatge.

1) Bones Dani, abans de res, com a presentació, explica'ns de què treballes i com vas arribar a la CGT?

Hola, doncs treballo a la planta de  SEAT Martorell d'ençà més de 10 anys com a operari de montatge. Em vaig afiliar a la CGT fa uns 3 anys, després d'haver estat afiliat a la UGT uns 6 anys i un any a CCOO. Quan entres a treballar a la SEAT desde el primer instant t'inculquen la por a afiliar-te a la CGT "si hi ha acomiadaments els primers a sortir per la porta són els de la CGT"  et diuen. També et comenten que amb la UGT  "arribaràs més lluny dins l'empresa". Així capten a molts passarells com ho era jo al 2011. Dins meu va anar creixent un sentiment de rebel.lia davant d'aquest xantatge psicològic i finalment vaig decidir fer el pas i afiliar-me a l'únic sindicat que considero REAL que hi ha dins la fàbrica. Entenent com a sindicat una organització que representa i defensa els interessos dels treballadors.

 

2) Treballadors de drassanes de Cádiz fa menys d'un any es van declarar en vaga combativa, personal docent a Catalunya, treballadors i treballadores d'autobús de Bcn recentment, creus que està renaixent la consciència de classe?

No sóc gaire optimista en aquest sentit. Crec que a dia d'avui els i les treballadores amb consciència de classe som una minoria.

En la meva opinió els esdeveniments citats tenen més relació amb el descontentament de la gent. Hem suportat una llarga pandèmia i una forta crisi, una inflació disparada, ERTEs de dubtosa necessitat... Estem fartes de veure i sentir com anem a pitjor en tots els sentits: condicions laborals, salaris, drets, augment del cost de la vida, dificultats per a la conciliació familiar... Són alguns exemples.

 

3) quines estratègies sindicals desenvolupeu en el si de la SEAT com a CGT? Hi ha molt "desgast" en confrontació amb els sindicats "majoritaris" CCOO i UGT?

L'estratègia desde la CGT és proposar mesures per evitar la destrucció de llocs de treball i un millor repartiment. Reduir els ritmes de treball és una reivindicació constant per tots els beneficis que comporta, com evitar acomiadaments i millorar la salut d'una plantilla molt cansada després de molts anys de treballar en cadena.

Desgast de confrontar les forces sindicals majoritàries no n'hi ha. La CGT sempre es veu marginada pel triumvirat Empresa-UGT/CCOO. Això és així desde fa més de 20 anys i és frustrant sentir com totes les propostes que sorgeixen de la CGT són rebutjades i silenciades de facto una vegada i una altra.

 

4) quines reivindicacions I com heu aconseguit parar un dia de producció només vosaltres sols?

Les nostres reivindicacions són clares. Primer, que ens paguin tot el que ens deuen, doncs ens trobem sense conveni i amb el salari congelat d'ençà desembre del 2020, quan va vèncer l'anterior conveni. Tot aquest temps, l'empresa s'ha estalviat l'equiparació salarial a l'IPC, quelcom obligatori segons l'anterior conveni. També demanem un pla industrial a l'alçada de les circumstàncies que eviti mesures traumàtiques en la transició cap al cotxe elèctric (ens diuen que un 30% de la plantilla és sobrera al ser necessàries menys hores de treball per a la seva fabricació).

Mentre's tant a Europa es va procedint a implentar les jornades laborals de 30 hores sense pèrdua salarial (a les plantes de Volkswagen ja fa anys que treballen així) l'empresa ens demana als treballadors jornades setmanals de 50 hores amb torns de llargues jornades de 10 hores.

També ens demana treballar una de les 4 setmanes de les vacances d'estiu, per donar-nos a canvi una altra setmana fora del període d'estiu i per sorteig, essent un greuge molt important per a la conciliació familiar per als i les treballadores que tenim criatures al càrrec.

A més a més de tot això, ens demana treballar dos dies més a l'any.

Hem aconseguit aturar les línies perquè s'han sumat a nosaltres treballadors afiliats a altres sindicats. Feia molts anys que la gent no sortia de les cadenes de muntatge per a protestar. Ha estat una jornada històrica i esperem que més se'ns sumin en properes aturades.

 

5) vinculeu desde la CGT l'empitjorament de les vostres condicions laborals amb l'encariment i l'escassetat de matèries primeres en el món globalitzat que tenim?

No.

 

6) Ho intenta justificar així l'empresa?

Si, totalment. Els fabricants d'automòbils han augmentat molt els seus guanys tot i la pandèmia de covid, l'escassetat de semi-conductors i la guerra Russia /Ucraïna. De no ser per aquests problemes estaríem parlant d'un 2021 de rècords per a SEAT i el grup Volkswagen. Per això no piden condicionar els nostres propers 5 anys amb un conveni infame justificat pel victimisme d'unes multinacionals acostumades a grans guanys econòmics.