CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La crisi dóna nova força als sindicats. L’allau d’ERO presagia un hivern calent

Dijous, 27 novembre, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El número 897 del setmanari El Triangle incloïa un extens reportatge titulat "La crisi dóna nova força als sindicats" en el que hi havia, entre altres textos sobre la crisi, l'atur, els ERO,..., una entrevista a cinc sindicats: CGT, CCOO, UGT, USO i CSC. A continuació passem les tres preguntes realitzades als sindicats i les respostes que, en representació de la CGT de Catalunya, va donar el secretari general Bruno Valtueña.


Enquesta: Parlen els sindicats

1.- Com valores des del sindicat -quant a responsabilitats patronals, de l'administració i sindicals- la crítica situació que estem començant a viure?

2.- Cal recuperar les porcions d'Estat del Benestar perdudes en els darrers anys o, per contra, cal trobar un nou compromís social?

3.- Hauria de refundar-se el sindicalisme? Són els sindicats l'única eina disponible per als treballadors per afrontar la crisi? La baixa afiliació sindical, en general, a què respon?

Respostes de Bruno Valtueña, secretari general de la CGT de Catalunya

1.- La patronal hi ha tingut el seu paper: baixos salaris i elevats ritmes de producció, una actitud depredadora, perquè ha invertit els beneficis en capital especulatiu. L'Administració no té un pla industrial, i això és molt greu i les seves expectatives han estat els serveis i el totxo. D'altra banda, les responsabilitats sindicals dels que tenen una major implantació són òbvies: tenir una dependència de l'Estat i dels partits comporta no poder actuar com a sindicat de classe. Moltes reivindicacions empresarials han estat assumides pels sindicats majoritaris. La situació d'avui és fruit de la política desmobilitzadora d'ahir.

2.- I tant que sí, tot i que cal aclarir que en aquest país mai no hem assolit l'Estat del Benestar: la manca d'hospitals, la insuficiència del transport públic, el deteriorament de l'escola i les bosses de pobresa en són una mostra. Quant al compromís social: primer cal que les multinacionals compleixin els seus compromisos.

3.- Només cal fer sindicalisme de veritat. Quan el sindicalisme de delegació s'atorga el dret de decidir en nom de tot un col·lectiu sense donar el protagonisme als treballadors, s'estan incomplint els postulats del sindicalisme. Un sindicat crític sense lligams partidistes és la millor eina que tenim els treballadors i treballadores. La crisi d'afiliació és producte del fracàs del sindicalisme de gestió i pactista que, com s'ha demostrat pacte social rere pacte social, només ha beneficiat els empresaris.


En un altre número anterior del setmanari El Triangle, el 889, en un article titulat "L'automòbil esclafa els treballadors", també hi sortia el secretari general de la CGT de Catalunya responent a la pregunta: Qui ha de pagar la crisi?

"En els darrers vint anys, les multinacionals han guanyat calés sense fre. Ara, la factura de la crisi la paga la baula més feble de la cadena: el treballador. I el nostre és un país molt fràgil amb un 12% d'aturats i un 32% de treballadors eventuals.

Quina indústria pròpia tenim? Depenem de les multinacionals. Cap govern, ni el PP ni el PSOE, no ha elaborat mai una política industrial estratègica. S'ha fet crèixer el sector de serveis i s'ha oblidat el teixit industrial.

Mentre s'abaratien els salaris amb dobles escales salarials, els guanys de les multinacionals creixien desmesuradament".

Bruno Valtueña, S.G. CGT-Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció