CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La flexibilitat en l’entrada: “El Contracte en l’entrada al mercat de treball”

Dilluns, 15 octubre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors.

Contractes de formació i aprenentatge.


La discrecionalitat de la qual es dota a l'empresari a l'hora de disposar del contracte de treball, elimina qualsevol vestigi del caràcter tuitiu del dret laboral cap al treballador.

La funció político-jurídica del dret laboral, és guardar, defensar i protegir a la part més feble de la relació salarial, el treball, el qual es veu desatès des de la norma, és a dir des de l'origen de la seva relació contractual, en l'accés a la tutela judicial, creant una inseguretat jurídica plena en el treball.

La unilateralitat i la lliure voluntat empresarial, disposa de tal manera del contracte, que fa possible l'anul·lació de la voluntat lliure del treballador permeabilitzant durant tot el recorregut del mateix, les condicions contractuals: salaris, condicions de treball, drets i llibertats.

El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors: exigeix que, sigui indefinit (¡¡¡), a jornada completa, es realitzi per escrit en un model concret i amb un període de prova de 1 any. I se'ls finança: Incentius fiscals als empresaris per aquest tipus de contractes:

• Primer contracte i amb menor de 30 anys: 3.000€.

• Aturats beneficiaris de prestació contributiva: deducció fiscal per un import equivalent al 50% de la prestació pendent.

A més dels Incentius fiscals si la contractació es fa amb:

• Joves entre 16 i 30 anys: bonificacions en la quota empresarial de la SS, durant tres anys.

• Majors de 45 anys: bonificacions en la quota empresarial de la SS, durant tres anys.

Conseqüències d'aquest contracte:

• Es converteix en un contracte a terme.

• Possibilitat d'extinció a discrecionalitat empresarial.

• Acomiadament lliure (sense causa) i indemnització 0.

El perquè d'aquest contracte, retòrica i literatura falsa i ideològica a part, és produir una rebaixa salarial massiva, és a dir una devaluació dels preus de la mà d'obra, que permetin competir en costos a tota la classe empresarial d'aquest país.

Altra conclusió clara, es legalitza el frau empresarial de manera massiva, la societat admet el frau com el comportament davant el creixement necessari de l'economia I finalment, es dota a l'empresariat d'absoluta seguretat jurídica.

Les altres maneres miserables de contractació, les trobem en els Contractes de formació i aprenentatge.

Les seves característiques:

• Menors de 30 anys fins que la taxa d'atur baixi al 15%.

• Poden ser contractats fins a 3 anys per a una activitat i després fins a altres 3 per a altra activitat.

• Treball efectiu fins al 85% a partir del 2n any.

• Reducció de totes les cotitzacions: fins al 100% empreses menys de 250 i 75% en empreses de = o + treballadors.

Les conseqüències (devaluació sobre el preu total o costos salarials) es traslladen a la cadena dels ingressos (cotitzacions i impostos directes), doncs les reduccions de quotes en els contractes a càrrec de la Tresoreria General de la Seguretat Social, més els incentius fiscals, només tenen com objectiu disminuir el cost de treball per als empresaris sense que aquestes “ajudes públiques” hagin servit i, possiblement no serviran, per a assegurar efectes en la creació d'ocupació, ni tan sols en la reducció d'ocupació de forma duradora ni en la de la contractació temporal.

Des de l'existència de models de relacions laborals democràtics, Estatut dels Treballadors, la major o menor contractació, en relació amb el major o menor volum d'ocupació, igual que la creació o destrucció de les ocupacions, en el model productiu “espanyol”, és aliena al preu del cost de la mà d'obra i a la major o menor rigidesa en la contractació.

És el cicle de l'economia “pàtria” qui explica que es creïn o destrueixin ocupacions, perquè la modalitat de la “temporalitat”, com una cosa volàtil, fràgil i fàcilment prescindible, es va instal·lar des del primer moment del model democràtic de relacions laborals en “la cultura” empresarial, ja que la norma descausalitza el contracte i l'ordinari queda ferit de mort, fins a assistir al seu soterrament en la Reforma de la Llei 3/2012 .

* Desiderio Martín és membre del Gabinet Confederal d'Estudis de CGT. Article publicat al núm. 260 del periòdic Rojo y Negro.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció