CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La força del sindicalisme de barri

Divendres, 20 novembre, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Precarietat: Què us he d'explicar

No m'estiraré gaire en explicar que d'ençà dels darrers anys i de la re-nombrada crisi del capital la precarietat laboral és un fet a l'alça a les nostres terres. La gran majoria del jovent està creixent sense saber què és un contracte fixe, la temporalitat a augmentat de forma indignant, i el panorama laboral és força desencoratjador.

Suposo que els lectors del Catalunya, deveu estar ben informats sobre les vergonyoses xifres i percentatges sobre la precarietat i el món del treball. Parlo de contractes temporals i precaris, però també parlo de falsos autònoms, de treballadors amb contracte de becari o de treballadors en negre. Parlo dels sectors de l'hosteleria i els serveis, a l'alça en l'economia vigent, ja que gran part de la indústria productiva ha marxat a d'altres indrets on la mà d'obra és més barata i poden destruir el medi ambient sense que ningú els digui res.

El sindicalisme avui dia

Davant d'aquest panorama, la lluita laboral i l'afiliació sindical es fan difícils d'entendre pels sectors precaris. Aquesta desconnexió és deguda bàsicament al desarrelament i la falta de lligams a les empreses, el desconeixement d'exemples de lluita i de les eines que puguin facilitar aquesta (els sindicats), la por o la idea generalitzada de que «no es pot fer res», així com també, el model de comitè d'empresa, que per una gran part del «precariat» a quedat obsolet degut a la temporalitat.

Per altra banda, no oblidem que el grau de simpatia i confiança cap als sindicats a caigut en picat des de els anys 90, sobretot pel patètic paper de CCOO i UGT. Però el càstig l'ha pagat el conjunt del sindicalisme incloent el revolucionari. Una gran part de la gent precària d'avui en dia, esta altament despolititzada, i per tant veu els sindicats com quelcom antic, organitzacions que en un passat van ser útils, però que a dia d'avui han perdut tot atractiu. És possible que ho identifiquin més amb un partit polític que amb un espai de suport mutu i solidaritat entre iguals.

Des dels pobles i barris

És per això que des dels moviments polítics i socials hem de fer el necessari per tornar les lluites laborals a l'àmbit territorial, tornar el sindicalisme als nostres pobles i barris, doncs és allà on els treballadors precaris i temporals troben arrelament i suport social. És actuant als barris, i a les empresses per descomptat, on podrem bastir un projecte més complert, de defensa dels drets dels treballadors i treballadores, i de instauració de consciència de classe.

A la pràctica

Parlem de crear espais on la gent es pugui assessorar en temes laborals de forma gratuïta i fàcil. Ens hem trobat amb casos en que la gent no sap que te dret a cobrar el "finiquito"!! Parlem de fomentar espais de trobada on generar empatia, solidaritat i suport mutu entre precaris,com ara xarxes de suport mutu laboral, sindicats de barri o seccions de barri del sindicat per tal de fomentar la consciencia de classe i l'auto-organització dels treballadors.

Tot això com a reforç de la lluita sindical que ja s'esta duent a terme. Doncs no estic parlant de suplantar el sindicalisme clàssic, sinó de complementar-lo, donant eines per l'empoderament i organització de la branca més castigada dels assalariats, el «precariat», i per tant la més susceptible a lluitar per una millora de les condicions de vida.

A tall d'exemple

Tenim el cas de la Laura, una treballadora de l'hostaleria amb un fill de 8 anys a càrrec, que patia assetjament per part del «jefe». A l'enfrontar-se amb ell, va ser acomiadada, amb l'impagament del corresponent «finiquito». La Laura, junt amb l'Assemblea Laboral del Casal Tres Lliris, es va organitzar. Només es necessità una concentració davant l'establiment i l'impagament d'unes quantes consumicions per part de la clientela, perquè l'empresari s'ho penses, demanés disculpes i pagués el seu deute amb la treballadora.

Tot això va ser possible gracies a que Gràcia es un barri bastant polititzat i que la Laura freqüenta aquests tipus d'espais. És per això que hem de facilitar aquestes formes d'actuació i les eines que les possibiliten allà on no es troben.

Reciprocitat

Si aconseguim engegar propostes com aquestes, augmentarem els lligams entre sindicats i moviments socials als barris. I poc a poc s'anirà gestant una nova consciència comuna, que farà créixer els llaços de solidaritat, tant necessaris per fer front als atacs que el capitalisme dispara contra les classes populars.

Com a exemple tenim la solidaritat del moviment popular del barri cap a la vaga indefinida de Movistar, on pancartes de recolzament lluïen en diferents punts, on es van dur a terme diferents actes per difondre la vaga i recollir diners per la caixa de resistència, on els sabotatges a les línies i botiges van ser molt visibles i on l'expulsió dels esquirols es va dur a terme sense cap mena de mirament, en un clar exemple de consciència i solidaritat de classe.

Acabo

No estem inventant la sopa d'all, no estem dient res que la CNT no fes als seus inicis, simplement estem dibuixant una estratègia que poc a poc s'anava insinuant tant des de les organitzacions sindicals com des dels moviments socials, però sembla que li em de donar una embranzida.

A treballar doncs!

* Article d'Iru Moner, membre del Moviment Llibertari de Vallcarca (Bcn), publicat al núm. 176 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció