CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La gran obra hidràulica de Catalunya, el canal Segarra-Garrigues, costa el doble del previst i encén totes les alarmes

Dijous, 9 gener, 2014

Mapa canal Segarra-Garrigues

Alguns dels polítics i funcionaris que van impulsar el canal Segarra-Garrigues sota la presidència de Jordi Pujol són avui els que gestionen l’empresa privada que es beneficiaria de l’explotació de l’aigua.

És una obra faraònica que pot costar gairebé 2.000 milions d’euros i de moment només proveeix 3.000 de les 68.000 hectàrees de regadiu previstes a la zona de Lleida.

Hi ha el temor que el projecte sigui un fiasco perquè la Generalitat i els agricultors no tenen diners per culminar l’obra tot i que l’Estat acabarà la seva part enguany.

Deu anys després de l’inici de les obres, la Generalitat es replanteja el projecte del canal Segarra-Garrigues. L’obra pública més important de Catalunya després de l’AVE afronta nombrosos problemes financers, mediambientals i socials. El canal que havia d’ampliar a 70.000 hectàrees les zones de regadiu a Lleida pràcticament ha esgotat el pressupost de 1.500 milions d’euros i, a dia d’avui, només rega poc més de 3.000 hectàrees. Alguns dels polítics i funcionaris que van impulsar el canal són avui els que gestionen l’empresa privada Aigües Segarra Garrigues, és a dir, els que es beneficien del negoci de l’explotació de l’aigua.

Catalunyaplural.cat ha tingut accés a un informe intern de l’empresa de la Generalitat encarregada d’executar les obres que, ja el 2007, parlava d’una desviació pressupostària del 81%, és a dir que una obra amb un pressupost de 1.069 milions d’euros pot acabar costant 1.928 milions. L’informe culpa els directius de l’empresa concessionària, Aigües Segarra Garrigues (ASG) i a diversos càrrecs de la Generalitat d’haver permès l’encariment de l’obra fins al punt de fer-la inviable.

Davant la falta de viabilitat econòmica del projecte, la Generalitat, segons ha sabut Catalunyaplural.cat, ha encarregat al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), adscrit al departament de Presidència, la seva reavaluació. Un grup d’experts, reunits a instàncies del CADS, considera que “cal redefinir l’àmbit territorial, les funcions i els usuaris del canal Segarra-Garrigues per aconseguir un projecte útil per al conjunt de Catalunya i viable econòmicament”.

Entre les recomanacions del CADS destaca la d’utilitzar l’aigua del canal per reforçar el subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​una vella proposta d’Agbar.

El canal Segarra-Garrigues es va concebre fa 14 anys com un projecte de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat. L’Estat va assumir la construcció del canal principal, valorat en uns 444 milions d’euros. La Generalitat va assumir la xarxa de distribució que porta l’aigua fins a les finques, valorada en 1.069 milions. Amb aquesta finalitat, el juny del 2003, va adjudicar a Aigües del Segarra Garrigues (ASG) la construcció de l’obra, el seu finançament i l’explotació del sistema de regadiu. La Generalitat no havia d’assumir cap risc financer. ASG estava obligada a lliurar l’obra al preu màxim fixat en el contracte (1.069 milions), al qual segons sembla no podrà fer front.

Tot i que havia guanyat el concurs amb un preu tancat, els primers projectes constructius d’ASG ja encarien l’obra entre un 40% i un 60% sobre els preus de mercat, segons indica un informe intern de Regsega, l’empresa pública de la Generalitat encarregada de supervisar l’execució de la xarxa secundària.

D’adjudicadors a adjudicataris

L’actual president d’ASG és Josep Grau, que va ser conseller d’Agricultura entre 1999 i 2003, sota el mandat de Jordi Pujol, durant el qual es va llançar el projecte del canal i es fixen les bases del concurs d’adjudicació, el més important, fins llavors, de la història de Catalunya. Grau va preparar la licitació del concurs amb Josep Antoni Rosell, que llavors era subdirector general d’infraestructures en el departament d’Agricultura. Al poc temps de signar-se el contracte, Rosell va passar a ser director general d’ASG. Avui, Rosell és director general de Infraestructures.cat, l’empresa de la Generalitat que gestiona les obres públiques, inclosa la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues, que construeix la pròpia ASG. També va intervenir Germà Gordó, avui conseller de Justícia i aleshores secretari general d’Agricultura.

ASG, com a empresa privada, pot adjudicar obres i projectes de forma directa, sense la necessitat d’organitzar un concurs públic. Tot indica que la companyia d’enginyeria Auding Intraesa va ser una de les que més es va beneficiar amb la redacció de projectes i la direcció d’obres a la xarxa secundària. El conseller delegat d’aquesta companyia era Joan Lluís Quer, un tècnic que ha viscut a cavall entre l’empresa privada i l’administració, i que avui és el president d’Infraestructures.cat.

Segons les bases del concurs, la valoració tècnica suposava un 70% de la nota final, i l’econòmica un 30%. Aquesta proporció no respecta les recomanacions de la Comissió Nacional de la Competència i de la Unió Europea perquè beneficia les empreses que ofereixen el millor plantejament tècnic però no necessàriament el més eficaç ni el més econòmic. La UE recomana que es valori la capacitat de l’empresa de realitzar el projecte, no la seva experiència, com va ser el cas en el concurs del canal, i que un cop decidit aquest aspecte s’opti per l’oferta més barata. Auding Intraesa obtenia tant avantatge en la valoració tècnica que la seva oferta econòmica amb prou feines era rellevant.

El projecte de la xarxa secundària és faraònic. Inclou 3.500 quilòmetres de canonades, 1.500 quilòmetres de camins rurals nous, 43 basses de regulació i 17 estacions de bombament, a més de la concentració parcel.lària de milers de finques.

Per facilitar la seva execució i control financer, el projecte es va dividir en quinze sectors de reg. Cada sector tenia el seu pressupost tancat. La Generalitat, a través de l’empresa pública Regsega, vetllava perquè ASG complís amb el pressupost de cada tram. Els tècnics de Regsega, però, van alertar molt aviat a la Generalitat que ASG sobrepassava sistemàticament el pressupost en els trams que executava. La resposta, segons la documentació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, va ser la de fixar-se només en el pressupost total de 1.069 milions d’euros. D’aquesta manera, s’incomplia el contracte però s’aconseguia passar les auditories anuals de la Sindicatura de Comptes.

El doble de car però només una vintena part coberta

A dia d’avui, la despesa acreditada en la xarxa secundària ascendeix, segons la informació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, a prop de 750 milions d’euros. No obstant això, el valor real per obra executada és molt inferior. No arriba als 500 milions d’euros. La desviació que Regsega ha calculat per a tota l’obra és del 81%. És a dir, que el pressupostat en 1.069 milions d’euros pot acabar costant 1.928.000.

Això explica que, tot i haver-se gastat gairebé el 70% del pressupost, la xarxa secundària estigui, ara per ara, molt incompleta.

Així mateix, de les 68.000 hectàrees de reg, només hi ha possibilitat de regar en 12.000, encara que només s’està regant de manera efectiva en 3.000. Per optimitzar l’accés a l’aigua, s’havia de realitzar una concentració parcel.lària que afectava 55.000 hectàrees. Avui només s’han pogut concentrar 20.000 hectàrees. S’han gastat 70 milions en aquest procés, quan, segons la documentació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, no hauria d’haver costat més de 60. Les obres de la xarxa secundària estan aturades des d’octubre. Només es reprendran per sectors i només quan en cada sector el 70% dels propietaris es comprometin a comprar l’aigua.

Mentre la Generalitat no ha tingut més remei que replantejar-se el projecte, l’Estat tindrà el canal acabat a final d’any. Serà una gran infraestructura de 85 quilòmetres, entre l’embassament de Rialb i el d’Albagés (encara per construir), que, però, no es pot utilitzar en tota la seva capacitat.

L’empresa pública AcuaEbro, a més d’ajustar al calendari, complirà amb el pressupost de 444 milions d’euros. La Generalitat va acceptar en el seu dia pagar a terminis la meitat d’aquesta quantitat. De moment, però, no ha fet front a cap termini i deu més de 70 milions a AcuaEbro, que ha recorregut a la justícia per cobrar.

Si a la Generalitat no li surten els comptes, a ASG tampoc. La superfície real de reg és molt inferior a la prevista el 2003 i, encara en les zones on es pot regar, no està gens clar que els agricultors estiguin disposats a assumir el cost que suposa passar del secà al regadiu. ASG pot explotar el canal durant 30 anys, a partir del dia en què tots els sectors tinguin el 70% dels propietaris adherits, cosa que, potser, no passi mai.

* Una notícia del eldiario.es extreta del web de la Plataforma Aigua és Vida

http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2014/01/07/la-gran-obra-hidraulica-de-catalunya-costa-el-doble-del-previst-i-encen-totes-les-alarmes/