CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La lluita contra les retallades, la lluita de tots i totes

Divendres, 20 maig, 2011

A tota la CGT

Les darreres setmanes els i les treballadores de diversos sectors públics, especialment de la sanitat i en menor mesura de l’ensenyament, han iniciat lluites als centres de treball i als carrers contra les retallades que els governs català i espanyol estan duent a terme. Aquestes retallades, que ja venen de l’anterior tripartit, afecten a drets socials tant bàsics com el de la sanitat i l’educació, i també a molts d’altres serveis socials: ajuts a les persones grans, assistència social, etc. Les retallades als serveis socials, que ara a Catalunya està promovent el Govern de CiU, són les que promouen les grans instàncies del capitalisme internacional, com la UE i el FMI, i segueixen les seves recomanacions. Suposen una nova escalada en els atacs que la població treballadora estem patint des de fa anys, en especial des de l’inici de la denominada crisi l’any 2008.

En aquest escrit volem donar alguns arguments per a que tots i totes les afiliades de la CGT prenguem un compromís ben actiu en les actuals lluites contra les retallades:

* Les retallades als serveis públics suposaran grans quantitats d’acomiadaments, a hospitals, escoles, universitats, etc. Molts d’aquests acomiadaments no seran gaire públics perquè afectaran a persones que porten anys enllaçant contractes precaris i sovint les direccions de les empreses no els consideren de la plantilla. Aquesta pèrdua de llocs de treball afectarà especialment a les dones, que són prop del 80% de les treballadores del sector públic. Per tant, es produirà un augment de l’atur en els sectors més vulnerables: joves amb contractes temporals i dones.

* Les retallades als serveis públics suposen un atac als treballadors del sector públic, doncs comporten un empitjorament de les seves condicions laborals: allargament de jornades, increment dels ritmes de treball (en suprimir-se les places de reforç, per exemple), reduccions de sou, estancament de les vies de promoció, etc.

* Junt a les retallades s’estan imposant models gerencials / empresarials de gestió d’hospitals, escoles, universitats, de la cultura, de l’associacionisme, assistencials... Tot això ja fa anys que CGT ho denuncien i respon a una concepció exclusivament en termes de rendibilitat econòmica dels serveis socials, una rendibilitat que lucra les empreses privades. La sanitat i l’ensenyament són un servei social per a tothom, i no un negoci privat de la mateixa minoria que ens explota en els centres de treball.

* Les retallades a ensenyament (des de preescolar fins a les universitats) i a la sanitat limitaran el dret d’accés de la classe treballadora a uns serveis públics que han de ser universals, obligant a recórrer a l’oferta privada per a cobrir els dèficits en el sector públic. Ens estan prenent, una altra vegada, drets que hem tardat molts anys i ens han costat moltes lluites poder guanyar. Les retallades socials continuen el camí obert per les successives reformes laborals o el vergonyós pacte de les pensions.

* La destrucció de la sanitat pública i d’altres serveis socials públics s’està fent amb l’excusa de la crisi i de que l’administració no té diners. Però alhora, la mateixa administració està augmentant les subvencions cap a les empreses privades de sanitat i de serveis públics (residències geriàtriques, etc) dedicant més diners als concerts. El mateix passa amb l’ensenyament.

* La destrucció dels serveis socials s’està produint quan l’Estat Espanyol es troba a la cua de la Unió Europea dels 15 en despeses socials. Aquestes mesures, per tant, contribuiran a incrementar el dèficit que patim. Això és, a més, un fet especialment preocupant quan els nostres serveis sanitaris i educatius es troben saturats: llargues llistes d’espera, manca d’escoles bressol, i un llarg etcètera.

* L’atac als serveis socials pot suposar una nova sobrecàrrega a les dones, qui generalment assumeixen molt més que els homes les tasques de cura d’infants i gent gran. Això allargarà la doble jornada laboral de moltes dones o, simplement, els dificultarà l’accés al mercat laboral.

Aquests arguments ens han d’estimular per a participar activament a les mobilitzacions sindicals i socials que s’estan duent a terme arreu del país.

Secretaries d’acció social, gènere i grup de treball d’acció sindical de la CGT de Catalunya.

19 de maig de 2011

Attached documents