CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La locomotora de la privatització s’atura a Rodalies Renfe

Dimarts, 5 octubre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Xavi Martí - Setmanari Directa 195

El procés de privatització de Rodalies Renfe és com una locomotora
que viatja a gran velocitat i que no té aturador. Un dels casos que exemplifica aquesta tendència és el deteriorament continuat i constant
de les condicions de treball de les persones que es dediquen a la venda,
informació i atenció a les usuàries d’Adif. Des de l’any 2007, segons el
Sindicat Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT), l’empresa sotmet la plantilla que treballa a les estacions a una reducció continuada de llocs de treball, a la privatització de les seves càrregues de feina i a la discriminació respecte a d’altres col·lectius de Renfe. Aquesta situació –que es dóna a tot Catalunya– ha fet que el sindicat, en dos anys i mig, hagi convocat al voltant de 85 jornades d’aturades i mobilitzacions a la demarcació de Tarragona. Les darreres protestes a Tarragona es van convocar el 25 de juny i el 15 de juliol d’enguany.

Una de les coses que denuncia el SFF-CGT és que les persones que treballen de cara al públic a les estacions són les que tenen “les pitjors condicions retributives d’Adif”. Però aquesta no és l’única raó que ha motivat les aturades i les mobilitzacions, ja que el sindicat també demana una sèrie de canvis i mesures que serveixin per millorar la qualitat del servei que s’ofereix a les usuàries dels trens de rodalies. El sindicat denuncia la “manca de personal i la progressiva reducció i privatització de llocs de treball” i el fet que l’aperduament de moneda no estigui regulat, cosa que “provoca que les treballadores hagin
de reposar de la seva butxaca els diners que manquen a la caixa sota
amenaça de rebre expedients disciplinaris”.

El SFF-CGT exigeix la contractació de “personal suficient que garanteixi un servei de qualitat mitjançant una oferta pública de feina a Adif”; la “paralització de les privatitzacions i la recuperació per part d’Adif de les càrregues de treball externalitzades”, i que l’empresa valori “el treball per torns i el treball durant els diumenges i els dies festius”.

Estacions sense Adif

La presència de treballadores que pertanyen a Adif a les estacions de rodalies cada cop és menys perceptible. A aquest fet, cal sumar-hi el deteriorament de les instal·lacions de les estacions i la inexistència de tot un seguit de serveis, situació que va en detriment d’uns transports de qualitat dels quals haurien de gaudir les usuàries dels trens de Renfe.

El SFF-CGT ha estudiat un total de 49 estacions del Camp de Tarragona
que pertanyen als trams de Tarragona- Ulldecona, Ribarroja-Reus,
Vimbodí-Reus, Plana Picamoixons- Sant Vicenç de Calders, l’Arboç-Sant
Vicenç de Calders, Cunit-Sant Vicenç de Calders i Sant Vicenç de Calders-
Tarragona. La dada que salta més a la vista és que, d’aquestes 49 estacions, un total de 32 no tenen personal de cap mena. Quatre estacions disposen d’un sol agent que només ven bitllets; sis presenten treballadores que atenen alhora la circulació dels trens i la venda de bitllets, i dues estan dotades amb personal no ferroviari (que no pertany a Adif).

També cal destacar que hi ha cinc estacions on el servei de venda de
bitllets el fa una empresa que no pertany a Adif (venda externalitzada) i
que, a unes altres cinc, aquest servei es fa a temps parcial o només durant alguns dies de la setmana.

Pel que fa a l’estat de les instal·lacions de les estacions, cal destacar que 25 de les 49 estacions no disposen de pas inferior per viatjants per creuar les vies, cosa que va en detriment de la seguretat de les usuàries. També és especialment ressenyable que 23 estacions presenten un edifici en estat ruïnós o deteriorat (o bé no tenen sala
d’espera amb sostre per les usuàries) i que quatre més no disposen d’enllumenat públic. A tot això, cal afegir-hi el fet que 23 estacions no tenen servei de megafonia ni d’informació, fet que provoca que les usuàries no es puguin assabentar del temps que falta per l’arribada dels trens.

Entre les 49 estacions estudiades, salten a la vista alguns casos. Cambrils només disposa de personal per la venda de bitllets de dilluns a divendres entre les 8 del matí i les 4 de la tarda; l’estació resta tancada els caps de setmana, els dies festius i les tardes i, a més, no disposa de pas subterrani.

L’estació d’Ascó, que segons el SFF-CGT és “un punt important en el
pla d’evacuació de la central nuclear”, no té personal, l’edifici està deteriorat i no existeix servei de megafonia ni d’informació. Als Guiamets, no hi ha ni personal ni enllumenat públic ni pas subterrani ni servei de megafonia. A més, aquesta estació presenta un edifici en estat ruïnós.

L’estació de Marçà-Falset no té personal i l’edifici, excepte la zona on s’ubica la cafeteria, també està ruïnosa. A tot això, cal afegir-hi el fet que, quan el bar està tancat, no hi ha sala d’espera i no es poden comprar bitllets. Torredembarra no disposa de personal ferroviari,
l’edifici està deteriorat, la informació a les usuàries i la venda de bitllets de mitjana distància està privatitzada i les andanes tenen un caràcter de provisionalitat des de l’any 1993.

Durant els darrers quinze anys, a la demarcació de Tarragona, més de
divuit estacions s’han quedat sense personal i unes altres deu han vist
una reducció de personal que ha deixat les plantilles sota mínims. A més,
la meitat d’estacions tarragonines no disposen de lavabos.

Un cafè i després un bitllet

La situació del personal i del servei d’atenció a les usuàries a les estacions de les comarques de Barcelona és similar a la de Tarragona. En aquest sentit, s’ha de destacar que, a 43 (48,86%) de les 88 estacions barcelonines estudiades, el servei de venda de bitllets i d’informació a les usuàries el duen a terme persones que no pertanyen a Adif, és a dir, les treballadores de les cafeteries de les estacions
(Sabadell Sud, Montgat de Mar o Martorell). A 21 estacions (23,86%),
el servei el desenvolupen empreses contractades per Adif (Montcada i
Reixach, Cardedeu o Sant Feliu de Llobregat) i a les 24 restants (27,27%) ho gestiona directament Renfe (Molins de Rei, Plaça Catalunya o Sitges). A les estacions de Sants, Passeig de Gràcia i França, el servei de bitllets de llarga distància el controla Adif i la venda relacionada amb rodalies i mitjana distància la gestiona l’empresa privada Ferroser.

A l’estació de Cornellà de Llobregat, la venda de bitllets la gestionen
les treballadores de la cafeteria. En aquest cas, no cal entrar dins el bar
per comprar un bitllet de tren, però sí que cal fer-ho per utilitzar el vàter. La situació és similar a l’estació del Papiol. Per poder comprar un bitllet o anar al lavabo, cal entrar a l’interior del bar, que –alhora– és l’única sala d’espera que existeix a tota l’estació, ja que l’edifici principal resta tancat al públic.

Des del SFF-CGT, s’ha indicat que, des que va entrar en vigor la Llei del
Sector Ferroviari, l’any 2005, “s’estan tancant estacions, s’estan externalitzant els serveis i s’estan fent contractes on es busca mà d’obra barata i poc qualificada”. Tot això, un cop més, va en detriment de les condicions laborals de les treballadores i de la seguretat
de les usuàries. En aquest sentit, cal destacar que el dia 2 d’agost d’enguany, a l’estació de Torelló (Osona) –que no disposa de pas subterrani per a viatjants–, una dona va morir atropellada per un tren mentre intentava creuar les vies.

>>> Article publicat al núm. 195 del setmanari Directa

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print