CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La privatització dels serveis públics

Divendres, 5 març, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El gaudir dels drets socials depèn de l’existència, el funcionament apropiat i l’accés en condicions equitatives de certs serveis públics. Aquests certs serveis públics, comunament són denominats serveis públics bàsics, entre els quals estarien per exemple, la prestació de serveis d’aigua potable i corrent, energia elèctrica, gas natural, lavabo i telefonia, la potestat de la qual és exercida per l’estat. No obstant això l'anterior i en clara vinculació amb la consagració dels drets socials i el concepte de dignitat humana, s’han teixit arguments entorn de la noció de serveis públics fonamentals, entre els quals es compten a més dels anteriors, l’assistència a la salut, l’accés a educació i ocupació decent com mitjans per a satisfer les condicions mínimes de vida adequada i decorosa i per tant el respecte i desenvolupament de la dignitat de tota persona.

Anant més enllà, la Carta de les Nacions Unides estableix en el seu preàmbul que els pobles de les nacions unides [....] resolts a reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i el valor de la persona humana [.....] i [....] a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de la llibertat [....], la Declaració Universal dels Drets Humans al seu article 22 diu.." la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat" com standard mínim del deure de prestacions de tot Estat. Així mateix l’article 25 consagra el dret de tota persona " a un nivell de vida adequat que li asseguri així com a la seva família, la salut el benestar i especialment l’alimentació el vestit,l’habitatge,l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris"; i en el seu article 26 assenyala el dret a l’educació gratuïta i obligatòria de la instrucció elemental i fonamental i l’accés en condicions d’igualtat als estudis superiors,destacant que l’educació "tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana", per tant la noció de serveis públics, efectivament passa per una relació amb de dret i en aquest cas amb els drets humans.

Mentre que d’una banda tenim declaracions universals que ens "emparen" quant a l’accés als serveis públics bàsics, a Europa, la privatització d’aquests serveis públics avança de forma implacable en tot el continent, la pregunta a fer-nos és com ens afecta aquesta situació a la ciutadania, i específicament a les dones? , quines possibilitats de participació en les decisions tenim com subjectes beneficiaris? La veritat és que vistes les darreres actuacions i propostes sobretot del Pacte de Lisboa,... els i les ciutadans no tenim cap possibilitat de participació directa, més enllà de la participació a les eleccions.

El preocupant és l’escenari que se'ns presenta ja que les línies polítiques dels estats és la de idear mesures per a la satisfacció de les necessitats socials de les persones des de la visió de la mercantilització dels serveis públics bàsics per la submissió pragmàtica dels governs nacionals ja siguin de dretes o d’esquerres als interessos econòmics dels centres financers internacionals i les empreses transnacionals que gestionen lo públic des de la lògica dels negocis corporatius (privatitzacions de béns públics, acomiadament de personal i contractació de serveis privats en tota l’estructura governamental, subcontractacions etc.) més que en funció del benestar real dels ciutadans. La integració en la Unió Europea està significant assumir les directives neoliberals que ataquen directament al manteniment dels serveis públics com, per exemple, la directiva Bolkestein, segons la qual tots els serveis públics s’haurien de liberalitzar i sotmetre’s a les lleis del mercat capitalista, al criteri de la competitivitat i el benefici empresarial. Així, després d’una planificada campanya de desprestigi i deterioració dels serveis públics, es procedeix a la privatització.

L’argument per a cobrir les necessitats dels consumidors, millorar l’eficiència de les finances públiques i crear un mercat europeu comú que permeti la lliure circulació d’empreses, professionals i treballadors/es; polítiques d’aquest tipus comporta privatitzar serveis històricament garantits i protegits per l’estat, despullant així a la població d’un control democràtic sobre la forma que es gasten els seus impostos, sense recordar que el desenvolupament d’un bon sistema de serveis públics representen el millor model de gestió dels drets socials. Però aquesta reducció de la democràcia té a veure directament amb la reestructuració econòmica de l’estat en funció del sistema econòmic neoliberal de cobertura mundial que, entre altres efectes negatius per a la població, genera actituds cada vegada menys solidàries en la cultura política i menys responsabilitat social en l’aparell governamental.

És una realitat que a les nostres societats occidentals els mercats capitalistes han aconseguit convertir-se en l’epicentre de l’organització social i han erigit a l’economia com únic principi de realitat, això ha estat possible, en gran mesura, per la seva habilitat per a camuflar la realitat i convèncer-nos perquè veiéssim només allò que havíem de veure: que la demanda de les necessitats socials bàsiques per qüestions d’optimitzacions publiques és tenen que cobrir també des del sector privat per raons de arribar al major nombre de poblacions i aquesta idea que ha anat calant a la societat que acceptem (perversament) el pagament per accedir a determinats serveis: Pensions, sanitat, protecció per atur, dependència, educació, propietat intel·lectual, patents, aigua, polítiques contra la pobresa i l’exclusió, etc. L'Acord General sobre el Comerç de Serveis i la Directiva Bolkenstein promouen la privatització i comercialització generalitzada de tots els serveis públics.

Tot això vol dir que la vida, i la cura de les persones depenen de serveis públics cada vegada mes mercantilitzats i exemple més que patent es la Seguretat Alimentària como dret fonamental. "La sobirania alimentària és el dret dels pobles a una alimentació saludable i culturalment apropiada, produïda ecològicament i amb mètodes sustentables, i el seu dret a definir els seus propis sistemes alimentaris i agrícoles" segons la Declaració de Nyéléni.

Aquest afany privatitzador dels estats europeus que es porta aplicant als diferents sectors productius fa que els efectes d’aquestes polítiques privatitzadores en relació al gènere siguin molt mes agressives i tendeixin a precaritzar encara mes la situació de les dones en tots els àmbits, tant el públic com el privat.

Efectes de la privatització dels serveis públics en relació al gènere

En general, ens trobem freqüentment tres aspectes relacionats amb el gènere: La privatització és més perjudicial per a les dones treballadores dels serveis privatitzats i es torna un col·lectiu molt més vulnerable precaritzat i factible d'ésser explotat. La privatització significa, entre altres coses, que les tarifes pugen pel que els més afectats són les persones que es troben en risc de exclusió social que no poden accedir als recursos (sanitat, educació, serveis bàsics...) especialment les dones i les llars monomarentals amb càrregues familiars. La privatització desconeix i ignora el plantejament amb enfocament de gènere dels drets socials i l’accés als serveis públics.

Des de l'esquerra es té que defensar que l’objectiu de allò públic és la rendibilitat social, no l'econòmica, i persegueix la satisfacció de les necessitats de les persones mentre que el privat busca el benefici econòmic de l'empresariat. Que el públic cerca la protecció social i la redistribució de la riquesa de forma col·lectiva mentre que el privat busca la rendibilitat, l’eficàcia i la competitivitat des de l’interès individualista. El públic garanteix drets salarials, laborals, socials, repartiment de la riquesa, una major justícia, igualtat i solidaritat social mentre que des del privat no hi ha redistribució social. Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs de la gestió d’aquesta administració pública pel que la recepta hauria de ser la dimissió d’aquests gestors públics més que la privatització. Un Servei Públic, ho és perquè la seva activitat està controlada públicament i està destinat a atendre necessitats col·lectives. Per extensió, es té que considerar serveis públics els serveis controlats públicament i destinats a facilitar l’existència i el funcionament de la resta de serveis.

PROPOSTES

- Mantenir i millorar els serveis públics i socials universals i de qualitat sota gestió pública. Recuperar els serveis externalitzats i/o privatitzats.

- Eines de participació dels moviments socials y de la ciutadania en general reals a on el disseny d’aquestes eines sigui participativa, amb pressupost amb perspectiva de gènere.

- Obrir a la participació ciutadana d’organitzacions i col·lectius de dones i sobretot escoltar la veu de les dones a l’hora de la planificació de polítiques actives.

- Garantir un accés objectiu i transparent a l’ocupació pública, amb unes condicions laborals, socials i econòmiques dignes per a les dones: a igual treball, igual salari. Eradicació de la cada vegada més elevada precarietat laboral en els serveis públics i socials.

- Augment significatiu de la despesa i ocupació pública, i dels serveis socials i de protecció als col·lectius més desfavorits, en contraprestació als danys socials originats per les polítiques neoliberals.

Helena Herrera, CGT-Balears

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció