CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La reforma del Codi Penal: més repressió i menys garanties

Dijous, 11 octubre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Marc Pairó i Joan Montserrat - Setmanari Directa

El Consell de Ministres va aprovar el passat 14 de setembre, un projecte de llei per reformar el Codi Penal. El text, que ara s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats (on el PP té majoria absoluta), és tota una declaració d'intencions: menys garanties i més repressió, cosa que suposarà l'enderrocament progressiu de límits fins ara infranquejables. El discurs, doncs, cada vegada és més explícit: les demandes socials no són respostes amb polítiques que les satisfacin, sinó amb més repressió.

Cadena perpètua i custòdia de seguretat

L'ítem més destacat de la reforma és la presó permanent revisable, que actuarà contra un cercle molt reduït d'eventuals destinatàries: persones condemnades per delictes de terrorisme, magnicidi i assassinat. No obstant això, cal tenir present que és una estratègia habitual de molts governs fer servir de tascó mesures que es consideren excepcionals. Així, normes que en un primer moment afecten subjectes molt determinats, s'acaben generalitzant posteriorment.

El terme presó permanent revisable és un eufemisme de cadena perpètua. La imposició d'aquesta mesura nega definitivament la llibertat absoluta de qualsevol subjecte perquè, encara que se li pugui revisar la condemna a partir d'un període de 25 a 35 anys, arribat a aquest punt, només podrà gaudir d'una llibertat condicional, en cas que presenti un pronòstic favorable de reinserció.

La reforma també amplia les mesures de seguretat en l'àmbit de la privació de la llibertat. Aquestes mesures, fins ara, s'imposaven a les persones que es consideraven no responsables dels seus fets (amb anomalies o alteracions psíquiques) segons la seva perillositat. La reforma crea una nova mesura privativa de llibertat postpenitenciària aplicable a qualsevol persona, responsable o no. Aquesta mesura, anomenada custòdia de seguretat, s'executarà just acabada la pena i pot arribar a allargar-se durant els deu anys posteriors al compliment de la condemna si el jutge considera que el subjecte és perillós. Al marge de la subjectivitat que implica un judici de perillositat -que podria encobrir fàcilment altres interessos-, la mseura podria castigar una manera de ser determinada i no un acte delictiu.

Les faltes desapareixen

Una altra novetat és la de la desaparició de les faltes, que, quan entri en vigor el text, esdevindran delictes lleus o sancions administratives. El caràcter de delicte comporta conseqüències pernicioses com els antecedents penals o la possibilitat ineludible d'entrar a presó. En aquest sentit, cal destacar que la falta de furt (que s'aplicava als furts d'un valor inferior als 400 euros) esdevé un delicte i que la falta d'homicidi imprudent desapareix.

La desobediència lleu i la falta de respecte, però, passen a ser sancionades administrativament. Tot i que pot semblar un pas positiu, cal tenir present que les sancions administratives comporten multes més elevades i disminueixen les possibilitats de defensa de la persona acusada, ja que la policia compta amb la presumpció de veracitat i és la pròpia administració qui resol els recursos.

Mà dura contra els desordres públics

En una clara al·lusió a les diverses expressions del dret de vaga i de manifestació, la reforma reconfigura els delictes contra l'ordre públic i d'atemptat contra l'autoritat.
La pena del tipus bàsic de delicte contra l'ordre públic (alteració de l'ordre amb violència contra coses o persones) es manté entre els sis mesos i els tres anys de presó. Tot i així, la pena pot arribar als sis anys en quatre casos. En cas que les partícips dels desordres "portin una arma o un altre instrument perillós", en els supòsits de "llançament d'objectes contundents o líquids inflamables, incendi i utilització d'explosius", "quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa o en ocasió de les mateixes" o "quan es duguin a terme actes de pillatge".

La reforma del Codi Penal també inclou una reforma en el delicte d'atemptat, la pena màxima del qual és de sis anys en el supòsit -entre d'altres- de "llançament d'objectes contundents".

La reforma inclou el càstig penal a la incitació a desenvolupar alguna d'aquestes accions a través de qualsevol mitjà de difusió, sense que necessàriament es produeixin les accions. També neix el delicte pels casos d'interrupció dels serveis de telecomunicacions o transport públic de forma greu. Depenent de la interpretació sobre la gravetat de la interrupció, aquesta mesura podria ser utilitzada com a càstig penal encobert contra persones que participin en manifestacions no comunicades durant les quals interrompin la circulació amb els seus propis cossos.

Encara no se sap quan s'aprovarà definitivament la reforma del Codi Penal. De moment, ha estat aprovada pel Consell de Ministres, encara l'haurà d'aprovar el Congrés dels Diputats, on el Partit Popular té majoria absoluta. Tot i això, la direcció de l'avantprojecte és de més repressió i menys garanties.

* Article publicat al núm. 286 del setmanari Directa.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció