La situació de la classe treballadora a l´estat espanyol
Aquest article fa un breu resum de l'informe sobre la situació de la població treballadora a Espanya amb dades comparatives amb altres països d'un nivell de desenvolupament econòmic.
L'Institut de Política Econòmica (The Economic Policy Institute) dels EUA és un dels centres d'anàlisis econòmiques més rigorosos existents en aquell país. Els seus informes tenen gran impacte en l'establishment polític del govern federal. I els seus treballs tenen gran ressonància en els majors mitjans d'informació nord-americans. Publica cada dos anys l'informe The State of Working America, en què analitza la situació de la població treballadora als EUA. És, sense cap dubte, l'estudi més elaborat i detallat del mercat laboral així com de les condicions del treball als EUA.
Inclou també dades internacionals que permeten comparar la situació de la població treballadora, no només als EUA, sinó també en els països de la UE-15 i també a Canadà, a Austràlia, al Japó, a Noruega ia Suïssa, països tots ells de un nivell de desenvolupament econòmic que els EUA. Seria de desitjar que aquest informe es traduís a l'espanyol ja té gran quantitat d'informació rellevant per a Espanya. És avui dia l'estudi més detallat que existeix de la situació laboral i social de la població ocupada en aquells països, inclosa Espanya, i molt en particular de les seves classes treballadores, permetent comparacions de gran interès.
Mostra per exemple que els salaris baixos (la franja inferior de la població ocupada) a Espanya són més baixos (un 79%) que els salaris més baixos dels EUA, que és al seu torn, un dels països analitzats on els salaris baixos són més baixos. La decil inferior de la població ocupada té un salari mitjà que és el 47% del salari mitjà als EUA. A Espanya és el 60%.
Aquesta és una de les causes que pobresa relativa (que és la meitat de la renda mitjana del país) sigui, tant als EUA com a Espanya, de les més altes (14% a Espanya, 15,7% als EUA) d'aquells països. La situació és fins i tot pitjor entre els infants. La pobresa infantil és un 23,1% als EUA i 17,1% a Espanya, sent aquests dos països els que mostren major pobresa infantil.
El fet que la pobresa sigui major als EUA que a Espanya tot i que els salaris més baixos siguin més baixos a Espanya que als EUA es deu, en gran part, al fet que hi ha més persones empleades als EUA que a Espanya, i això es deu, també, en part, al fet que l'ocupació pública (ocupació finançat amb fons públics) és més gran als EUA que a Espanya, dada que sorprendrà a molta gent a Espanya, on la saviesa convencional econòmica, de tarannà liberal, està sistemàticament equivocada i creu que l'ocupació pública al nostre país està sobredimensionat. L'Estat federal dels EUA, és un dels ocupadors públics més important d'aquells països, resultat de l'enorme extensió de les seves forces armades i també de la gran extensió de la població reclusa. Si aquestes sectors de la població ocupada no estiguin empleats, la desocupació als EUA seria molt més elevat que l'avui existent (7,7%).
Malgrat aquests intervencions públiques, el fet és que la pobresa dels EUA és, juntament amb la d'Espanya, de les més elevades avui en aquell grup de països, i això es deu, a més de la pobresa dels salaris en ambdós països, a l'escassa capacitat redistributiva dels seus estats. Així als EUA, el 27% de la població seria pobra sinó intervingués l'Estat federal i estatal (equivalent aquest últim l'autonòmic a Espanya). Un cop aquest Estat intervé, la pobresa baixa a un 17,3%, és a dir una baixada de 9,7 punts. A Espanya, aquesta reducció és una mica més gran. A causa de la intervenció de l'Estat, la pobresa baixa 13,2 punts, sent una de les reduccions més limitades i més baixes, al costat de la dels EUA, entre els països estudiats. Com a punt de comparació, l'Estat francès redueix la pobresa 25,4 punts, Alemanya 23,6 punts, Finlàndia 22,1 punts, i així un llarga llista. L'Estat redistribueix molt poc tant als EUA com a Espanya. Per aquesta raó són els països més desiguals dins del grup de països analitzats.
L'Estat nord-americà i l'Estat espanyol es caracteritzen per, a més de ser poc redistributius, tenir escassa sensibilitat social. Els seus despeses públiques socials com a percentatge del PIB (22% Espanya, 18% EUA) són dels més baixos de la llista d'estats analitzats. França i Suècia, per l'altra banda, són els Estats que tenen majors salaris i major impacte redistributiu dels seus estats, així com major despesa pública social.
La situació s'està empitjorant
Avui, la situació de la classe treballadora espanyola s'està empitjorant resultat de les polítiques iniciades pel govern Zapatero i accentuades molt més pel govern Rajoy, i que inclouen unes reformes laborals que tenen com a objectiu la reducció dels salaris i unes polítiques d'austeritat que estan retallant la despesa pública social, incrementant fins i tot més la seva regressivitat i escassa vocació redistributiva. Aquestes polítiques s'estan promovent per augmentar la "competitivitat" de l'economia espanyola i poder estimular les exportacions que suposadament trauran a Espanya de la crisi.
Tal argument, àmpliament acceptat també per la saviesa convencional econòmica neoliberal, oblida que durant aquests anys de crisi les exportacions espanyoles han anat augmentant al mateix temps que els salaris han anat baixant sense que això hagi repercutit en revifar i estimular l'economia. I això com a conseqüència que la recessió existent a Espanya es deu precisament a l'escassa capacitat adquisitiva de la població (resultat de la baixada dels salaris) ia la reducció de la despesa pública (que contribueix al descens de la necessària demanda). La saviesa convencional que sempre reprodueix la visió dels grups poderosos (tant en les esferes econòmiques i financeres, com en les culturals i mediàtiques) que dominen la vida política i mediàtica del país, està profundament equivocada.
Vicenç Navarro - Consell Científic d'ATTAC Espanya
FONT: BLOC DE VICENÇ NAVARRO