CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La UE vigilarà els ciutadans d’«opinions radicals»

Dissabte, 26 juny, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Entre els èxits de la Presidència espanyola de la Unió Europea, ha passat pràcticament desapercebuda l'aprovació d'un programa de vigilància i collita sistemàtica de dades personals de ciutadans sospitosos d'experimentar un procés de "radicalització". Aquest programa pot dirigir-se contra individus involucrats en grups d'"extrema esquerra o dreta, nacionalistes, religiosos o antiglobalització", segons figura als documents oficials.

El passat 26 d'abril, el Consell de la Unió Europea reunit a Luxemburg va abordar el punt de l'ordre del dia titulat "Radicalització a l'UE", que va concloure amb l'aprovació del document 8570/10. La iniciativa forma part de l'estratègia de prevenció del terrorisme a Europa, i es va concebre inicialment per a grups terroristes islàmics. Tanmateix, el document estén la sospita de tal forma i en termes tan genèrics que dóna cobertura a la vigilància policial de qualsevol individu o grup sospitós d'haver-se radicalitzat. Així, un activista d'una organització civil, política o ciutadana, sense vincles amb el terrorisme, podria ser espiat en el marc d'un programa que convida a investigar des del "grau de compromís ideològic o polític" del sospitós, fins a si la seva situació econòmica és de "desocupació, deteriorament, pèrdua d'una beca o d'ajut financer."

El document aprovat recomana els Estats membres que "comparteixin informació relativa als processos de radicalització". Què entén la UE per radicalització? El text hauria de definir el concepte, ja que això permetria delimitar la vigilància a l'àmbit del terrorisme islamista, però no ho fa. S'insta, al contrari, a considerar entre els objectius tot tipus de defensors d'idees heterodoxes. L'acord posa també sota la lupa policial a ciutadans que defensin les idees radicals clàssiques, les d'aquells partidaris del reformisme democràtic que tant bé han fet a la democràcia. Fins i tot podria aplicar-se contra qui es considerin radicals en sentit etimològic, doncs "radical" és, ni més ni menys, el que aborda els problemes en la seva arrel.

L'acord polvoritza l'esperit europeu de tolerància cap a totes les idees, sempre que es defensin mitjançant la paraula doncs, en el seu afany de prevenir el terrorisme, àmplia el ventall de sospitosos fins a diluir la notable diferència entre els mitjans|medis amb què es defensen les idees i les idees mateixes.

El programa complet de vigilància està recollit en un document anterior, el 7984/10, titulat "Instrument per emmagatzemar dades i informació sobre processos de radicalització violenta", de març d'aquest any. Casualment, a aquest text se li va donar caràcter confidencial, i només s'ha conegut gràcies a que l'organització de defensa de les llibertats civils statewatch.org ha tingut accés a ell i ho ha fet públic. L'ONG denuncia que aquest programa "no es dirigeix en primer lloc cap a persones o grups que pretenguin cometre atemptats terroristes, sinó a gent que té punts de vista radicals, als que es defineix com|com a propagadors de missatges radicals."

Entre els objectius del document secret figura "combatre la radicalització i el reclutament", i inclou al·lusions relatives a la persecució de qui incitin a l'odi o a la violència que sí que semblen dirigides a grups terroristes o filoterroristes. Tanmateix, aquestes resulten innecessàries, ja que ja estan castigades en la legislació penal dels països europeus. El text al·ludeix indistintament a la "radicalització" i la "radicalització violenta", associant el recurs a la violència amb tot tipus d'idees extremes o antisistema. El document convida als governs a vigilar "els missatges de radicalització" fins un punt rosa la vulneració de la llibertat d'expressió. El programa convida a escrutar les audiències a què es dirigeixen els missatges radicals, si aquests recolzen o no la violència, si existeixen altres grups amb les mateixes idees que reneguin de la violència, com es transmeten els missatges radicals, etc.

En descendir al detall de la vigilància individual, recomana investigar fins i tot els sentiments de les persones que militin en grups sospitosos, mitjançant plantejaments com el que insta a recollir informació sobre els "sentiments de la persona en relació amb la seva nova identitat col·lectiva i els membres del grup". I amb preguntes com a: " Ha fet la persona comentaris sobre assumptes, principalment de naturalesa política, usant arguments basats en missatges radicals? Ha fet comentaris sobre la seva intenció de prendre part en un acte violent? ". D'aquesta manera, l'acord obre una perillosa via de persecució de les idees, els arguments i fins i tot els estats d'ànim.

La reunió en la que es va aprovar aquest programa de vigilància ciutadana va estar presidida pel ministre d'Assumptes Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, ja que Espanya ostentava la Presidència de torn de l'UE. Va assistir també el secretari d'Estat per a l'UE, Diego López Garrido, així com la major part dels ministres d'Assumptes Exteriors comunitaris.

http://www.cuartopoder.es/casidesnuda/la-ue-vigilara-a-los-ciudadanos-de-opiniones-radicales/210

>>>> Article extret de Kaosenlared Font: Cuartopoder

>>> El document aprovat pel Consell de la Unió Europea el podeu llegir anant a:

http://register.consilium.europa.eu/pdf/es/10/st08/st08570.es10.pdf

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció