CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’Acord Comercial UE-Marroc és il·legal, immoral, desigual i insostenible

Dimarts, 19 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Matrimonis dubtosos. El cas de la UE-Marroc

Com si fos un matrimoni –de conveniència–, la Unió Europea i el Marroc tenen prevista la renovació dels seus vots, o no. En concret, s'està dilucidant en taules separades si es mantenen els acords pesquers i agrícoles que tantes repercussions tenen sobre els sectors rurals del Marroc, del Sàhara Occidental i d'alguns països europeus, fonamentalment Espanya.

D'una banda, l'acord vigent en pesca que permet a 119 llicències de pesca de vaixells europeus pescar en les aigües del Marroc. D'entre elles, cent li corresponen a la flota espanyola. Europa, paga –paguem– 36,1 milions d'euros perquè els bucs puguin pescar en aquests caladors, incloent les aigües territorials del Sàhara Occidental. La Comissió Europea ha proposat formalment prorrogar l'acord de pesca per un any, temps necessari per a avaluar i analitzar les seves conseqüències.

Ara queda la ratificació dels 27 estats membres i la del Parlament Europeu perquè un conveni més que dubtós continuï o no vigent. I dic dubtós perquè són moltes les veus que apunten cap a la seva il·legalitat. D'entre totes les veus que ho qüestionen destaca l'informe legal del propi Parlament Europeu que va determinar fa més d'un any que l'acord vigent no respectava el dret internacional, perquè la població saharaui, de les aigües de la qual s'extreuen moltes riqueses, no es beneficiava del mateix. El mateix expressen, lògicament, els representants del Front Polisari davant la Unió Europea.

Si existeixen dubtes que atempten contra el dret d'un poble, i d'una població molt empobrida i castigada, no tenim altra postura que seguir per la senda de les incògnites? Si el Parlament té raó, em semblaria més assenyat paralitzar l'acord mentre s'analitzen totes les seves repercussions, i no al revés.

El contrari ha succeït amb la revisió de l'acord agrícola entre el Marroc i la Unió Europea que, a grans trets, consisteix en l'augment de la liberalització del comerç perquè els productes agroalimentaris puguin fluir amb més facilitat entre les dues regions. La comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu va decidir el passat 8 de febrer endarrerir els tràmits per a la ratificació d'un nou marc, per considerar que Brussel·les ha d'aclarir abans els dubtes jurídics que desperta l'acord sobre els territoris del Sàhara Occidental, si –com en el cas de la pesca– tanta liberalització comercial beneficia realment a la població local i si aquests són els interessos reals de la població del Sàhara Occidental.

En el cas de l'agricultura, a més del conflicte legal amb les terres saharauis –on des de 1989 ja hi ha firmes estrangeres, com la francesa Azura, conreant tomàquets sota plàstic que es comercialitzen en la Unió Europea–, els propis estudis d'impacte elaborats per la Comissió Europea adverteixen que més liberalització comercial en l'àrea Euromediterrània tindrà uns grans perdedors. A Europa, i especialment les regions del Sud especialitzades en la producció de fruites i hortalisses, no podran afrontar la competència dels veïns del Mediterrani, i la ja minvada població agrària sofrirà un nou envit. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ja ha fet les seves primeres estimacions: “Els aranzels, per exemple, es reduiran un 30% en cítrics i la taronja del Marroc tindrà un preu d'entrada de 0,264 euros/kg, quan el cost de producció del català és de 0,514 euros/kg”.

Per altra banda, en la seva especialització en aquests productes per a l'exportació, països com el Marroc aniran perdent la seva pròpia sobirania alimentària davant l'abandó progressiu de les seves pròpies produccions, amb el que suposa de vulnerabilitat enfront del vaivé dels mercats, com hem pogut comprovar en les recents crisis de Tunísia i Egipte. I de nou, tampoc aquests acords liberalitzadors beneficiaran a la població camperola local.

El fals mite de l'exportació com font de riquesa es tornarà a evidenciar. El Marroc ja exporta a Europa, però no ho fan els petits camperols sinó els hisendats, inversors i exportadors –tant magribins com europeus– amb models industrialitzats que abarateixen costos a força de reduir llocs de treball, disposar de mà d'obra en condicions de misèria, amb sobreexplotació dels recursos hídrics i sense respectar mesures mediambientals suficients per a garantir la sostenibilitat del sòl.

El 20% de la superfície fèrtil marroquina ja està orientada al cultiu industrial per a l'exportació, i en la mesura que es fomenti, com ja s'està fent a través del Pla Marroc Verd, suposarà més beneficis per als seus amos: membres de la família real, empresaris locals i companyies espanyoles i europees que han deslocalitzat les seves produccions (per exemple, el 80% de l'exportació de maduixes marroquina està en mans d'empresaris espanyols). Això reduirà les oportunitats del gran nombre de petits agricultors i agricultores que han garantit fins a la data la seguretat alimentària de la població local.

Diu Abdellatif Laâbi que “El Marroc està gestionat com una multinacional la finalitat de la qual és l'enriquiment il·limitat dels seus principals accionistes (…)”. Si la societat civil, la qual no es beneficia d'aquests negocis, surt al carrer com els seus països veïns, quins arguments manejarà el Govern d'Espanya, casat amb aquesta multinacional?

* Gustavo Duch és coordinador de la revista ‘Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas’.


Conclusions del Seminari d'anàlisi de l'Acord UE-Marroc, realitzat el 12 de març a Madrid

L'Acord comercial entre la UE i el Marroc es troba en procés d'aprovació en el sí de la UE. Les repercussions socials, legals i ambientals que aquest acord generarien de ratificar-se són clares: és un acord il·legal per la situació jurídica del Sàhara Occidental ocupat, és immoral per incloure els recursos d'aquest territori, i és social i ambientalment perjudicial perquè afavoreix els beneficis de les grans corporacions en detriment dels petits agricultors i del medi ambient.

Durant el seminari d'anàlisi de l'Acord UE-Marroc, organitzat per diverses organitzacions a Madrid el passat 12 de març. es van analitzar en profunditat les repercussions que aquest acord podria tenir en termes de legalitat internacional i impactes socioambientals sobre els petits agricultors d'ambdues regions.

Juan Soroeta, expert en Dret Internacional, va deixar clar que l'Acord és il·legal doncs, entre altres raons “els recursos naturals dels territoris no autònoms, és a dir, pendents de descolonització, com el Sàhara Occidental, no poden ser explotats, tret que repercuteixin en benefici de la població i comptin amb el vistiplau dels seus representants legítims; en el cas saharaui, el Front Polisari, que rebutja obertament l'acord.

Per la seva banda, Pilar Ramírez, de Western Sahara Resource Watch, va aprofundir en aquest aspecte dient que “l'acord en matèria de pesca també és il·legal. Des del punt de vista ètic perquè estan espoliant uns recursos que són propietat del poble saharaui. Per altra banda, la legislació marítima internacional diu que no es pot negociar amb els recursos pesquers d'un país a qui no pertanyen aquestes aigües, i fins a ara ningú ha reconegut al Marroc la sobirania sobre aquest espai marítim”.

Respecte a les repercussions socioambientals, Álvaro Areta de COAG, exposava que amb la signatura de l'Acord d'Associació “es produiria l'erosió de la sobirania alimentària tant de la UE com del Marroc” i per altra banda, Tom Kucharz d'Ecologistes en Acció, ressaltava que “segons les pròpies xifres de la UE, l'àrea de lliure comerç euromediterrània causarà la pèrdua de 3,4 milions d'ocupacions manufactureres en els països socis”.

Des del punt de vista polític, Alí Mojtar del Front Polisari, denunciava que “amb aquest acord, Europa dóna suport directament la causa marroquina per a quedar-se amb els territoris del Sahara Occidental” i va ressaltar que la situació de violació de DDHH que viu la població en el Sahara Occidental ocupat s'agreuja.

El punt positiu en la taula va ser posat per Berta Iglesias de “Qui deu a Qui” que va recordar que “La resistència social a aquests Acords Comercials és una realitat i s'articula a nivell mundial a través de nombroses xarxes alternatives a les polítiques comercials de la Unió Europea”.

Els ponents del Seminari van advocar per un rotund rebuig a l'acord pesquer il·legal de la Unió Europea amb el Marroc i van demanar al Parlament Europeu que no ratifiqui el nou Acord d'Associació que preveu ampliar la liberalització comercial i agrícola. Així mateix, exigeixen al Congrés dels Diputats que es posicionin en aquests assumptes donades les greus il·legalitats i vulneracions del Dret Internacional de les quals és responsable el Govern Espanyol.

En resum, les conclusions sobre quines repercussions tindria l'aprovació de l'Acord comercial són:

· Incorreria en una greu violació de la jurisdicció internacional, al legitimar la comercialització dels recursos del territori del Sàhara Occidental ocupat, que es troba il·legalment ocupat per la força de les armes marroquines i pendent de descolonització, segons reconeix l'ONU.

· Legitimaria el règim antidemocràtic del govern marroquí i les pràctiques contràries del mateix respecte al Dret Internacional, com testifiquen el violent desmantellament del campament Gdeim Izik i la posterior repressió del passat novembre o la constant repressió contra els opositors al règim. I ho faria a més en un moment especialment sensible pel que fa a les demandes socials dels pobles del Magrib per acabar amb anys de tirania i repressió violenta de les llibertats socials.

· Aprofundiria el sistema d'agricultura basat en les grans explotacions agroindustrials. Les grans produccions de les corporacions agroexportadores, de menor preu a costa de salaris irrisoris i penoses condicions laborals, inundarien el mercat espanyol i europeu, portant a la fallida a milers de petits agricultors que no podrien competir en igualtat de condicions. La ja castigada agricultura espanyola es veuria seriosament afectada, i s'aprofundiria en el model de gran explotació agroindustrial, que requereix menor mà d'obra, i obliga l'abandó de les ja de per si mateix poc poblades àrees rurals.

· El benefici monetari que implicaria per a les grans corporacions agroexportadores atrauria el seu interès per a implantar-se en territori marroquí, amb el que s'incrementaria la seva extensió i producció. El que juntament amb la introducció d'excedents agrícoles europeus subvencionades, acabarien arrasant amb les petites explotacions agrícoles, moltes d'elles de subsistència. Aquest fenomen, recurrent en altres països pobres que han signat acords amb la UE, incrementa la bretxa social a l'arrossegar a la pobresa extrema a importants capes de la població més desfavorida.

· Els dos punts anteriors suposarien una pèrdua de sobirania alimentària per als pobles d'ambdues regions.

· L'aprofundiment en un model basat en grans explotacions agroindustrials incrementaria la insostenibilitat del model agrícola i els seus impactes ambientals. Les grans explotacions requereixen d'un major consum de petroli per al funcionament de la maquinària -que la seva crema produïx emissions de CO2-, un major consum d'aigua, una major utilització de pesticides i fertilitzants -que contaminen sòl i aigua-, un major transport -al centralitzar-se les explotacions s'incrementa la distància als punts de consum- i unes majors necessitats d'envasos i utilització de conservants. A més, aquesta concentració en l'explotació expulsada població de les àrees rurals, amb el que s'abandonen encara més els camps i es perden les formes tradicionals d'explotació agrària, caracteritzades per tenir un impacte ambiental molt menor.

A causa de totes aquestes repercussions, les persones i organitzacions assistents al seminari, van planificar un calendari de mobilitzacions per a en els pròxims mesos mostrar l'innecessari d'aquest Acord, catalitzar el debat en l'opinió pública, i tractar de frenar la seva ratificació.

* El seminari d'anàlisi de l'Acord UE-Marroc realitzat el 12 de març a Madrid va ser organitzat per: Asociación de Mujeres Saharauis en España (AMSE), ATTAC-España, Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara (CEAS), Ecologistas en Acción, Ezkharit, Plataforma de Apoyo Político al Pueblo Saharaui (PAPPS), Plataforma Universitaria de Apoyo al Sáhara (PUAS), Thawra, i Western Sahara Resource Watch (WSRW).

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció