CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’Ajuntament “Ocupa” de Barcelona manté tapiada la cooperativa “La Lleialtat” de Sants

Diumenge, 4 juliol, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'Ajuntament de Barcelona manté ocupada i tapiada la cooperativa de Sants “La Lleialtat” construïda pels obrers el segle passat. Aquesta cooperativa fou espoliada als obrers pels franquistes, els quals varen ocupar l'edifici i el varen convertir en la discoteca Bahia. L'edifici l'ha heretat l'Ajuntament de Barcelona que el manté ocupat i tapiat. Ni fa, ni deixa fer. Des de 1988 està inutilitzat, tancat i últimament tapiat. La cooperativa la Lleialtat és un dels molts edificis espoliats, expropiats, requisats als obrers, a les organitzacions i sindicats de la República.
És un edifici del segle passat, emblemàtic del cooperativisme social obrer de Catalunya i de Sants en particular. La Lleialtat fou un símbol del cooperativisme que realçava els valors de la lleialtat, i les pràctiques autogestionaries i l'ajuda mútua. Els obrers de Sants varen trobar una solució a la crisi i greu situació econòmica de fa un segle en el cooperativisme. Varen crear els fonaments d'un món diferent més just, més igualitari, basat en la fraternitat, la lleialtat, la justícia. Fonaments que varen donar lloc a una societat socialment cada cop més lliure, instruïda i autònoma i a la revolució obrera del 1936.

Per això, els actuals governants els costa retornar el que fou expropiats a obrers i organitzacions revolucionaries. Per les mateixes raons no volen recuperar la memòria històrica, a excepció de la dels partits democràtics de la burgesia. Per aquestes raons i segurament per altres mantenen ocupada i tapiada la Lleialtat. La cooperativa Lleialtat esdevé un símbol del comportament dels partits de la burgesia, els guanyadors de la guerra civil: desmemoria històrica, usurpació del patrimoni obrer, impunitat dels militars assassins i col·laboradors. Com deia el Pujol “com menys es parli i es recordi la guerra civil, millor”. Millor per la burgesia.
Durant la dictadura de Franco els ocupants varen convertir la Lleialtat en fàbrica de torrons i desprès va passar a ésser la sala de festes “Bahía”, nom pel que es coneix actualment l'edifici construït pels obrers de Sants. El silenci i deslleialtat dels franquistes envers La Lleialtat l'han continuat els seus hereus democratitzats, i l'últim, l'Hereu, ha culminat l'obra bruta abandonant, tapiant l'edifici.

Abandó i absència de manteniment de La Lleialtat, edifici protegit

L'abandó d'un edifici protegit és una il·legalitat i un delicte contra el patrimoni arquitectònic i històric i social de Sants i Catalunya. La Lleialtat és un edifici desvalorat, silenciat, ignorat, però és una joia tan per Sants com per les generacions venidores, no sols com a edifici arquitectònic, sinó com a símbol de la lleialtat i del cooperativisme obrer de fa 100 anys. La Lleialtat brilla envoltat de multitud d'edificis de la ciutat, productes de la corrupció, la especulació, el boom immobiliari, els guanys fàcils de diners, les prebendes, les re-qualificacions, etc.
La Lleialtat fou la base, fonament i constància que un altre sistema és viable i possible. És un símbol històric que demostra que és possible un món basat en la solidaritat, el compromís, i l'esforç comunitari. Sols els crims dels militars colpistes i la força dels ocupants, varen poder acabar amb el cooperativisme i els avanços socials de la República.

No hi ha manteniment de l'edifici. Un edifici protegit cal protegir-lo i no deixar-lo abandonat. Actualment ningú pot entrar-hi, ni el personal de l'ajuntament. Tot està tot tapiat, inclòs la porta principal. Les últimes nevades i pluges deuen haver fet mal bé teulades, terrats. Quan més tardin a donar-li manteniment, més costaran les obres de l'edifici. L'Ajuntament està malversant diners públics cada dia al no ocupar-se'n. Un edifici protegit, desprès de 20 anys sense manteniment, cal que se'n ocupi en urgència, perquè l'Ajuntament ha de tornar aquest edifici amb òptimes condicions, tal com estava en el moment de l'espoli.

Perill d'ensorrament. Si s'ensorra, Ajuntament en serà totalment responsable per manca de manteniment, per abandó i per no fer cas als reiterats advertiments. I haurà de reconstruir i restituir la Lleialtat al moviment cooperatiu i veïnal.

Hem de donar les gràcies a l'il·lustre polític o funcionari de l'Ajuntament que va catalogar la Lleialtat com edifici protegit. Ja l'haurien venut o enderrocat per a esborrar-lo de la història.

Parèntesi. Sobre l'Ajuntament “ocupa” i moviment okupa

Hem de senyalar que l'Ajuntament és un ocupa de la més baixa categoria. S'apropia d'edificis dels obrers i moviments socials amb l'ajuda de lleis, normatives franquistes i gràcies a l'auto amnistia dels franquistes de tots els seus crims i espolis comesos. Aquests ocupes de l'espai obrer, com l'Ajuntament de Barcelona, prenen edificis amb vida, emblemàtics, amb història, per a tapiar-los i abandonar-los. És la lògica de mort, la lògica d'uns governats desagraïts i deslleials que obliden i ignoren els avantpassats, i especulen amb guanys futurs.
Cal diferenciar-los dels okupes que entren als edificis abandonats de la burgesia per a donar-los vida i utilitzar-los. Escrivim amb K al moviment okupa per diferenciar-lo dels polítics. És una lògica de vida. Els okupes viuen en comunitat, hi fan activitats socials, i reivindiquen que preval el dret a una casa, que els drets de propietaris que tenen les cases durant anys abandonades, tancades (És el cas de l'Ajuntament).

Reclam popular

La cooperativa La Lleialtat és un cas exemplar i d'actualitat, ja que els moviments socials de Sants estan demanant al govern del Districte que desocupi la Lleialtat, que torni a tenir vida, i es torni als moviments socials i cooperatius de Sants.

No fa falta demanar permisos al Borbó, ni esperar una llei de Madrid de la memòria històrica per a tornar un edifici espoliat pels franquistes. Sols cal ésser digne i fer un treball de memòria històrica de Sants i tornar als obrers el que és dels obrers.

No s'està demanant conserges, directors , animadors socials, bibliotecaris, secretaries, etc., ni finançament, sols i simplement l'edifici La Lleialtat.

L'Ajuntament ha de tornar la Lleialtat en bones condicions

L'Ajuntament ha de tornar l'edifici en condicions òptimes de funcionament, per a que la Lleialtat pugui tornar a ésser una cooperativa i centre d'esplai, animació, cultura i formació cooperativista i aixopluc de cooperatives i moviments socials. És un fet de justícia. No hi hauria d'haver discussió, sols diàleg i negociació sobre les modalitats i dates del traspàs.

L'ajuntament “ocupa” presumeix molt de diàleg en la revista gratuïta i propagandística del Municipi. Repeteixen que l'Hereu se la passa escoltant als ciutadans i camina com ningú pels districtes per conèixer de primera mà els problemes i reclams dels ciutadans. Amb la Lleialtat no hi ha d'haver problema a diferència d'altres edificis espoliats pels franquistes que estan a mans privades, a mans d'empreses amigues dels governants o venudes i revenudes. Sols fan falta posar-se d'acord amb les dates, condicions i forma de traspas.

Els socis de la Lleialtat encara vius mereixen respecte i tornar a veure la Lleialtat en funcionament

En la fira d'Entitats, en la presentació de la campanya “Recuperem la Lleialtat”, se'ns varen apropar uns vellets, que de petits anaven a la Lleialtat. Era durant la guerra. Ens varen explicar els seus records i testimonis. Un va a anar a buscar a casa seva fotos, cupons, actes i circulars interns de la Cooperativa, on hi apareixien els càrrecs del seu pare i avi. Estaven entusiastes amb la campanya i ens varen donar ànims i suport per a la recuperació de la Lleialtat. Un ens explicava amb emoció que encara recordava nítidament a la seva germana actuant en el teatre i ballant en l'escenari de la Lleialtat. Ens animaven a seguir lluitant per a la recuperació de la Lleialtat, però trist ens deia que ell ja no tornaria a veure la cooperativa en funcionament: “Es cosa d'anys, i jo ja no ho veure”.

Sr. Hereu, vostè que escolta tant als ciutadans, vingui a escoltar a aquests dignes vells de Sants, que volen que s'obri la Lleialtat, que torni a tenir vida, i de segur que per respecte a la memòria històrica de tants lluitadors obrers, no permetrà que se'n vagin sense que hagin vist un gest de bona voluntat del govern, o escoltat promeses fermes i vinculants.

Acte de presentació

L'Elisenda, del Casal Independentista, ens va parlar del somni del grup promotor: que la Lleialtat torni a obrir-se, torni a tenir vida pròpia, on funcioni un espai cooperatiu, autogestionat, com ho era abans i es pugui somniar en la construcció d'un mon nou.

L'Ivan, de a cooperativa Ciutat Invisible, ens va explicar la història de la cooperativa obrera La Lleialtat i del cooperativisme a Sants. (Mentre ens ho anava explicant, recordo que pensava que la gesta de les cooperatives obreres s'hauria d'ensenyar a l'escola, i per suposat que als mestres i polítics). Ara concloc que els polítics actuen sobretot per desconeixement, més que per mala fe i ganes d'apropiar-se i ensorrar una cooperativa de valor històric, que han heretat de mans ensagnades.

En Pitu, del grups de Diables, va anar al gra i d'una manera directa va exigir als de l'ajuntament i districte les claus de la cooperativa La Lleialtat espoliada pels franquistes. “Que ens tornin les claus!”, va concloure.

En Carles, del col·lectiu d'arquitectes, ens va il·lustrar amb plànols i maquetes sobre la nova Lleialtat restaurada, proposant-nos un ús funcional i polivalent de l'espai per a poder-se acomodar a les diverses activitats i al model de gestió autogestionari de la nova Lleialtat.
En Jordi, del Centre Social de Sants, ens va explicar que cap de les Entitats que reclamen l'obertura de la Lleialtat, vol un metre quadrat per a elles, i que l'important no és tan tenir un espai més pels moviments socials al barri, que fa falta, sinó que l'important és recordar els principis i lluites d'uns ciutadans compromesos en la construcció d'un mon nou; valors i principis socials, que no hem d'oblidar. “És un edifici ple de sang , lluites, sacrificis i valors dels mon obrer de Sants. Un edifici històric de gran valor”, va recalcar.

En Josep, de l'Associació del Barri de Sants, ens va explicar, en una exercici de transparència, el procés i treball del grup animador de la campanya “recuperem la Lleialtat” i el funcionament autogestionari i obert a la comunitat de Sants. En acabar la seva exposició, va invitar als nombrosos assistents a un brindis per a que ben aviat recuperem la Lleialtat i torni al poble.

La lleialtat un valor ètic, cívic, humà, social, en desús

La deslleialtat dels franquistes i dels governs democràtics fa molt més necessari que el valor de la lleialtat resplendeixi, es promogui i es valori. Segons el diccionari Pompeu Fabra, lleial és “la persona incapaç de trair, fidel als companys i al poble”. La cooperativa Lleialtat va tenir un ascens meteòric com empresa autogestionada pels obrers i lleial amb el poble. S'hauria d'ensenyar a les escoles, i sobretot als polítics santsencs. Per què?

La cooperativa La Lleialtat, un exemple de gestió comunitària

Els socis de la cooperativa no sols es varen ocupar de comprar els productes de primera mà més barats, al ajuntant-se tot de veïns, sinó que es varen dedicar a ajudar-se, formar-se, ajudar als aturats, assegurar als malats, i organitzar el temps lliure amb activitats culturals i esportives. Feien d'Ajuntament. Organitzaven balls, excursions, cursos, i ensenyaven i feien teatre. Col·lectivitzaven els treballs i esforços de tots els socis i s'organitzaven de manera autogestionada.

En aquest temps de corrupció, competitivitat i de guanyar diners de qualsevol manera, el cooperativisme ensenya a viure amb lleialtat, a cooperar en lloc de competir, a ser solidari en lloc d'avariciós i a millorar la vida social enlloc de repartir-se els guanys individualment. No cal dir que les cooperatives foren un exemple de reeixida social i que Sants es va emplenar de cooperatives autogestionades.

Valorem el nostre passat

No es pot conèixer ni comprendre la societat d'avui, sinó coneixem el passat, en particular la lluita i revolta dels obrers que a Barcelona i Catalunya varen guanyar a la burgesia aliada als borbons i partits dinàstics (conservadors i lliberals) com avui. I varen protagonitzar la revolució proletària més important dels segle XX, segons Noam Chomsky i la majoria d'estudiosos.

Així com a la civilitzada i burgesa França, es valoren, s'estudien i es recorden les lluites dels obrers com a patrimoni nacional (la revolució francesa, la Comuna, maig 68, etc.), aquí a Catalunya s'ignoren les revolucions i gestes dels obrers catalans d'importància mundial; es silencien, es callen, s'obliden, i es tapien, si cal, esperant l'ignominiós oblit total. Deslleialtat i por de la covarda burgesia catalana.
Un poble agraït i digne no ignora els habitants que han lluitat per a millorar el poble.

Txema Bofill

Per a més informació http://lleialtat.wordpress.com/


RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA

Manifest inicial per un nou equipament autogestionat al barri

Per uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular

NECESSITEM ESPAIS PER A LES ENTITATS DEL BARRI!

A Sants, les entitats que dinamitzem el teixit social del barri ens trobem amb un problema endèmic pel que fa a la qüestió dels espais. Tant per a seus socials pròpies, com per a realitzar activitats quotidianes, les associacions de veïns i veïnes, els grups de cultura popular, els ateneus, els esplais, els grups de joves, les cooperatives de consum, etc, sovint ens trobem en precari a causa dels preus del mercat immobiliari i pel poc recolzament rebut des de l’Administració. Aquestes mancances han estat pal·liades –fins ara- amb grans esforços associatius fets per cada entitat, però pensem que avui ha arribat l’hora de sumar forces i disposar, junts, d’un gran equipament col·lectiu per a les entitats de Sants. Un projecte necessari per a les entitats i necessari pel barri, que requereix d’estructures estables on cohesionar els llaços socials a nivell local.

RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA!

Un dels edificis emblemàtics del barri, l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat Santsenca del carrer Olzinelles, és buida, és de propietat municipal, està catalogada com a equipament i està protegida. És, per aquestes característiques, una oportunitat per a fer-hi l’equipament que necessitem. La pròpia història de l’edifici, aixecat als anys 20 pel veïnat treballador del barri per a realitzar-hi una cooperativa de consum, justifica plenament els usos socials i autogestionats que proposem. Volem recuperar la memòria cooperativa del nostre barri impulsant projectes actuals de vida cooperativa, volem que el llegat històric de Sants tingui projecció per als dies d’avui. Volem realitzar, a l’antiga Lleialtat Santsenca, un nou centre de recursos veïnals, cooperatius i de cultura popular.

ENTRE TOTES I TOTS, GUANYAREM LA LLEIALTAT!

Ens aquests darrers mesos, a instància de diferents entitats, s’ha constituït al barri un Grup de Treball per engegar un procés col·lectiu de reivindicació de l’espai, així com un motor per a generar propostes per a la futura gestió de l’equipament. Poc a poc, hem anat definint els usos que requerim, el model de gestió que desitgem, així com les propostes arquitectòniques de rehabilitació que possibilitin tornar a donar vida a l’antiga cooperativa, i que aquesta vida sigui útil i gestionada directament per les entitats i pel barri. Ara proposem donar a conèixer aquest procés, ampliar la participació a les entitats i persones interessades en el projecte, i iniciar el camí per a guanyar un nou somni per als barris de Sants. Tal i com ens ensenya el passat (Cotxeres, Vapor Vell, l’Espanya Industrial), cal que tot el veïnat s’impliqui amb aquesta nova aposta col·lectiva. Doncs entre totes i tots, guanyarem la Lleialtat.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció