CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les persones amb discapacitat veuen amenaçats els seus llocs de treball

Dimecres, 20 juny, 2012

discapacidad_en_la_ue_cropped_11_0_98x83_100x85.jpg

Fins ara el Govern de l´Estat pagava el 75% del salari mínim interprofessional d'aquestes persones i a partir d'ara començarà a abonar només el 50%, a més disminueixen les ajudes dirigides a la recerca de feina per a persones amb discapacitat.


La inserció laboral de persones amb discapacitat a l´Estat Espanyol ha estat funcionant de manera òptima, sobretot durant els últims anys, i, no obstant això, després de les retallades publicat als nous pressupostos de l'Estat per aquesta partida dirigida a les persones en risc d'exclusió laboral , veu perillar el seu model reeixit.

Fins ara el Govern pagava el 75% del salari mínim interprofessional d'aquestes persones ia partir d'ara començarà a abonar només el 50%, a més disminueixen les ajudes dirigides a la recerca de feina per a persones amb discapacitat.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, que agrupa a 4.000 entitats socials, Àngels Guiteras, ha explicat sobre el risc que corren moltes persones amb discapacitat a Espanya de perdre el seu treball que: "alguns d'ells segurament no tindran mai més una oportunitat de ocupació ni de recuperació, perquè per a moltes persones tenir una feina els ajuda a sentir-se útils, però també significa dignitat ".

Un model que ha ha aconseguit sobreviure amb èxit

Moltes ONG s'han manifestat ja en contra de la destrucció d'un model d'inserció iniciat a la dècada de 1970, època en què la discapacitat era un tema tabú i complicat d'assumir o acceptar per a moltes famílies, que ha evolucionat a més ia millor . El 1980 es creen els primers Centres Especials de Treball-CET-que a dia d'avui són ja 112.

A més, a les retallades pressupostàries se sumen els augments en els preus dels serveis, com els centres de dia d'atenció especilizada que passaran a costar més de 400 euros o les residències per a persones amb discapacitat que també seran més cares.

Font: Fundació Joan Lluis Vives