CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Lluita per un tros del patrimoni sindical

Dilluns, 19 febrer, 2007

UGT i CCOO discrepen pel repartiment del patrimoni del «sindicat vertical» en plena etapa electoral

El Punt - 19/02/2007 - EVA GARCIA PAGÁN. Barcelona.- De la postguerra espanyola i l'època franquista encara en queden algunes coses, també en l'àmbit sindical. Des de fa dècades –i encara ara– continua el polèmic retorn del patrimoni sindical, usat de vegades per les organitzacions de treballadors com una arma d'intoxicació en el procés d'eleccions sindicals. Aquesta mateixa setmana, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, anunciava mesures legals pel repartiment desigual del patrimoni i ha encarregat ja al bufet d'advocats Roca Junyent un informe jurídic sobre el repartiment que es va fer els anys vuitanta i que diu que els perjudicava en benefici de CCOO.







En el conflicte pel patrimoni sindical cal diferenciar entre el que és històric i el que s'ha anat acumulant, perquè tot i ser patrimoni per als sindicats en tots dos casos, implica actors diferents. El patrimoni sindical històric és aquell que el govern franquista va decomissar a les organitzacions sindicals existents l'any 1936, únicament la UGT i la CNT, i que des de l'any 1986 s'ha restituït (per llei) pels diferents governs. En aquest cas, només són beneficiàries les dues organitzacions sempre que acreditin la propietat dels edificis, els comptes corrents o les diferents propietats.

En canvi, es parla del patrimoni sindical acumulat en relació amb el patrimoni que va acumular el sindicat vertical de l'època franquista, una sort d'organització en què hi havia empresaris i treballadors i que feia caixa gràcies a les cotitzacions que es restava del sou dels treballadors (i que va arribar a ser de l'1% del salari, ja en la darreria de l'època franquista). Així, passada la transició, el patrimoni sindical acumulat es va començar a repartir entre les patronals i –per rescabalar la quota descomptada nòmina a nòmina als treballadors– els sindicats que existien en aquella època. Aquest repartiment –no de la titularitat, sinó una cessió d'ús– continua ara i genera polèmica.

De polèmica, també en genera el retorn del patrimoni històric. A la UGT li han tornat més propietats que a la CNT, i «sense necessitat de demostrar-ne tan detalladament la propietat», diuen aquests segons. Des de l'aprovació de la llei de devolució del patrimoni, l'any 1986, a la CNT la va compensar el govern de Felipe González amb 248 milions de les antigues pessetes (1,5 milions d'euros) pel valor de 38 immobles i el govern del José María Aznar, l'any 1999, que li va restituir la propietat de set immobles que no podia recuperar perquè tenien altres usos, estaven en estat deplorable o per altres causes. Però per la CNT, l'import tornat és insuficient i el sindicat calcula en 90 milions d'euros el valor del patrimoni històric que se li va confiscar. La UGT, d'altra banda, ha estat restituïda diverses ocasions: l'any 1992, l'any 1996 i, més recentment, a finals de l'any 2005, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero li va tornar 151 milions d'euros, xifra que coincidia amb la quantitat del crèdit que encara li quedava per pagar a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per la fallida de la cooperativa d'habitatge PSV. «Sorprèn perquè la quantitat es correspon exactament amb el crèdit per la PSV i perquè es fa de pressa i corrents, poc abans que venci el termini de 20 anys per restituir el patrimoni històric, que caducava al cap d'un parell de mesos», diu Joan Carles Gallego, responsable de CCOO. Per la UGT, la situació és diferent: «És veritat que l'import va íntegre a saldar el crèdit de la PSV, però el sindicat va haver d'afegir encara 217.000 euros, que va pagar de la seva butxaca i, a més, la xifra es correspon amb la compensació econòmica per tot allò que va ser expropiat», diu Diego Martínez, adjunt a la secretaria general de la UGT a Catalunya. CCOO ha impugnat d'urgència aquesta decisió per entendre-la com «un tracte de favor i discriminació abans del procés d'eleccions sindicals», que va arrencar l'any passat i la UGT denuncia, aquesta mateixa setmana, que el que s'havia tornat els anys 80 havia estat desigual i beneficiava excessivament CCOO a Catalunya.

Per ordenar el retorn del patrimoni acumulat, es va crear la comissió consultiva del patrimoni sindical, presidida pel Ministeri de Treball i amb la presència de la patronal, la UGT i CCOO. «Des del primer moment, la USOC va reclamar ser present en la comissió perquè, és trist, però si no hi ets, no reps patrimoni», diu la secretària general de la USOC, Antònia Gil. L'entitat ja forma part de la comissió després d'anys de lluita i després que el Tribunal Constitucional els donés la raó.

De fet, arran de no haver format part de la comissió, la USOC és la gran perjudicada en el repartiment de l'edifici sindical català més gran, al número 16 de la Via Laietana de Barcelona, on CCOO i la CGT tenen la seu i on la UGT té les aules de formació. A Via Laietana, 16, hi ha fins i tot la CGT, «ocupant» un espai de Foment del Treball. «Van segrestar el director provincial de l'Inem i s'hi van atrinxerar. Així van obtenir el local», segons fonts sindicals. La secretària general de la USOC hi treu importància i diu que, fa anys, es reivindicava així l'espai sindical. «Els locals de Montcada, on hi ha la USOC, la CNT i CCOO i de Berga, on hi ha la USOC, CCOO i la UGT, es van obtenir així, amb ocupacions», diu, ja que les cessions es feien amb comptagotes i després d'anys de lluita i espera. Encara queda patrimoni acumulat per repartir, així que la lluita sembla que va per llarg.