Manifest amb motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones.
Manifest que es llegirà el 26 de novembre a la representació "Quatre històries de violència masclista" que tindrà lloc a l'explanada que es troba a les portes de l'Estadi de Fontajau de Girona.
Que la dona no sigui tractada com un mitjà perquè l’home aconsegueixi les seves finalitats hauria de ser una de les bases de la societat que pot sorgir dels grans esforços que estan fent durant aquests dies moltes persones arreu del món, també en les nostres ciutats. Aquests moviments han de donar lloc a una realitat en la qual es generin dinàmiques de relació on la base no sigui tractar l’altre com una propietat.
Qui escolti això pot pensar que estem parlant d’un problema superat, que ens trobem en una societat que ja ha pres consciència d’aquests perills. El fet, però, és que hem pres consciència de l’aspecte més explícit dels perills que es desprenen d’aquesta manera de relacionar-nos. El nostre imaginari però, està impregnat de trets que fomenten un tractament degradant de la dona i això no sembla estar canviant. De fet, entre les persones més joves de la nostra societat, que tot just inicien les primeres relacions, s’està estenent una visió de les relacions de parella que entén la capacitat de fer mal, d’anul·lar, com un tret característic del romanticisme.
Però la violència no es produeix només en l’interior de les parelles. Les empreses adapten d’acord als seus interessos la Llei d’Igualtat. Els tradicionals problemes de precarietat, la dificultat d’ocupació i l’indestructible sostre de vidre segueixen planant sobre la vida laboral de les dones. Amb la Llei no s’ha vençut la discriminació perquè els empresaris l’han llegit com han volgut i això és l’únic que ens assegura el feminisme de despatx.
La violència és arreu i l’hem de combatre des d’aquesta perspectiva. La violència no sols implica la víctima, l’agressor i el seu entorn immediat sinó totes les persones que fomenten i accepten una visió tradicional de les relacions entre homes i dones. Naturalitzar el tractament de la dona com un objecte sexual és ja violència, malgrat que acostumem a emprar aquest concepte un cop la dinàmica ja ha creat una situació per a qui la viu que ha convertit la seva quotidianitat en un infern, on el perill assetja en tot moment a tot arreu. Cal recordar que fins a l’u d’octubre es van comptabilitzar a Espanya més de 60 víctimes per violència masclista.
L’objectiu d’aquest 25 de novembre hauria de ser combatre les formes de legitimació de la violència masclista provinents de la nostra cultura i establertes en la nostra societat, una societat patriarcal on les relacions i les formes de producció es funden sobre la base de la dominació.
Aquestes formes de legitimació de la violència han quedat reflectides en dades com la que ens arribava fa uns mesos per la qual prop d’un 9% de la població espanyola justifica aquest tipus de violència.
Cal que totes i tots adoptem una actitud crítica respecte a la imatge que tant des dels mitjans com des de l’imaginari social –tot sovint fonamentat en aquests- es dóna de les dones i dels homes i que la combatem en la mesura que particularment ens sigui possible: a casa, al barri, a les escoles o des del lloc que ocupem en la nostra comunitat. Perquè els assassinats de dones en mans de les seves parelles i ex-parelles que tant ens estremeixen s’acabin.
ÉS UNA RESPONSABILITATS DE TOTES, DE TOTS.
Signatures: Charo i CGT Vallés Oriental.; Blanca Rivas, Secretària de Jurídica de la CGT de Catalunya; Mireia Roselló i la Secció Sindical Diputació BCN; Carme Alvarez, CGT Administració Pública; Carles Garcia, Secretari d'Acció Sindical CGT Catalunya; Isa Garnika, Secretària de la Dona CGT Catalunya; Núria Bazaga, Secretària de la Dona Activitats Diverses CGT Girona; Amparo Hernández, afiliada CGT Telefónica Girona; M. Angeles Flores, Secretària d'Acció Social de CGT Banca; Isa Fernández, Caprabo; Sindicat de Banca, Estalvi, Assegurances i Consultoria Fesibac CGT Catalunya; Mónica Sabater, afiliada CGT Vall D´Hebron; Secció Sindical de la CGT a Indra.
Actes a Barcelona:
Manifestació a les 19h. a Canaletes. Fem front a la violència: AUTODEFENSA FEMINISTA.
Radio Bronka. Debat pel dret a l'avortament.
Concentracció a les 20h. al hospital St. Pau contra els ultracatòlics antiavortistes. Fora els rosaris del nostres ovaris.
Xerrada contra la violència de gènere a la Vila de Gràcia.
Acció a Viladecans contra els acomiadaments de dones de CGT
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article=6262
Actes a Girona:
El 23 de novembre de les 19 a les 21 hores al local de la CGT a Girona es portarà a terme la formació "Violència masclista. Prevenció i Detecció de casos" a càrrec de la treballadora social Núria Martorell i amb la que s'inicia el Curs de l'Ateneu 19 de Juliol.
El 25 la Comissió 25 de novembre en la que participa la CGT, iniciarà una marxa amb torxes a partir de les 19 hores que sortirà de la Plaça del Vi i que sota el lema "Patriarcat és violència" s'anirà aturant a diferents punts urbans representatius de tots els tipus de violència que es porten a terme sobre les dones a tot el món. L'acció finalitzarà a la Plaça Independència de Girona on una foguera cremarà simbòlicament aquests aspectes que perduren en la nostra societat.
El 26 de novembre a partir de les 12 del migdia la CGT ha organitzat la representació "Quatre històries de violència masclista" que tindrà lloc a l'explanada que es troba a les portes de l'Estadi de Fontajau. En aquest acte es té prevista la lectura del manifest en motiu del Dia Internacional per la no-violència contra les dones.
Actes a Vilafranca del Penedès:
COMBATEM LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: AUTODEFENSA FEMINISTA!
Divendres 25 de novembre, 20h plaça de la Vila: CONCENTRACIÓ
Diumenge 27 de novembre al Casal Independentista El Cep (sta Maria, 4): VESPRE DE CINEMA ANTIPATRIARCAL
- 20h Documentals 'La hipocresia del desig' (treballadores sexuals en lluita) i 'Test de la vida real' (identitats trans contra les opressions de gènere)
- 21:30h Bikinis per sopar
- 22:15h Film 'Antonia's line' (lluita feminista)
Organitzen:
Endavant (OSAN), Assemblea de Joves de Vilafranca i CGT.
Actes al Camp de Tarragona:
Amb motiu del 25 de Novembre, dia contra la violència de gènere, les assemblees feministes de Tarragona (Cau de Llunes), Reus (L'Hora Violeta) i Torredembarra (Les Filles de les Fetilleres), han organitzat diversos actes per aquest divendres dia 25:
* Tarragona:
Concentració a la plaça de la Font a les 19.30h. "Plantem cara!", xiulada popular, concert folk "Ai, carai" i actuació de Tornavís Teatre.
* Reus:
Concentració a la plaça Evarist Fàbregas a les 19.30h. "Plantem cara!", xiulada popular i concert amb Fetitxe 13, Haiku Demba i Trojan Father. A partir de les 00h. festa reivindicativa "Plantem cara a la violència de gènere" a la Taverna Despertaferro amb Game Over Selectors, DJ Luna i PD Bartu.
* Torredembarra.
Al c/Ample, conta contes, teatre i recital de poesia.
Ho organitza: Cau de llunes (Assemblea Feminista Revolucionaria de Tarragona), l’Hora Violeta (Assemblea Feminista de Reus) i Les Filles de les Fetilleres (Assemblea Feminista de Torredembarra)
Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t’afecta!
Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.
Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.
A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.
Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.
És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.
La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.
a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!
