Perquè estem contra la privatització encoberta de l’Institut Català de la Salut (ICS)?
El govern del Tripartitt va assumir en el Pacte del Tinell el compromís de millorar les condicions assistencials i de treball en la Sanitat durant aquesta legislatura. No obstant això, i a pesar de manifestar en la Premsa que es construiran més hospitals, com el del Baix Llobregat i serveis d'Atenció Primària, amaguen qui seran els titulars propietaris i, sobretot, quins beneficis obtindran del seu negoci. Sí sabem que el model serà de Concessió d'Obra Pública o Concessió Administrativa, el que permetrà per primera vegada a les empreses privades entrar a gestionar directament parcel·les del Servei Català de la Salut, apareixent clarament com objectiu, l'ànim de lucre. En definitiva, es tracta de seguir les orientacions de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i l'Acord General de Comercialització de Serveis (AGCS) pel qual seran les multinacionals a través de la gestió dels estats, qui obtindran els beneficis de la privatització dels Serveis Públics i faran de la salut un negoci.
Les propostes de reforma sanitària que es fan des de la Conselleria de Salut i la seva responsable Marina Geli, estan cada vegada més pròximes als sectors empresarials partidaris de la desregulació del sistema públic, que plantegen que els increments de la despesa sanitària no són assumibles, ocultant que Catalunya és el país de la Unió Europea amb menor despesa del PIB en Sanitat i la menor ràtio metge / infermera per habitant.
La Llei per a convertir l'ICS en un proveïdor d'assistència sanitària, subjecte al dret privat i privatitzant la titularitat dels serveis sanitaris, amb capacitat d'endeutament i obtenció de beneficis, és un clar exemple de política neoliberal que augmentarà les diferències socials entre qui pugui pagar la sanitat privada, i una sanitat de caràcter assistencial a l'estil USA que ha demostrat ser un fracàs en termes de salut de la població i en termes econòmics per encarir el producte final a l'introduir tantes empreses intermediàries que el seu objectiu no és altre que l'obtenció de beneficis. El Projecte de Llei introdueïx també la contractació de personal laboral, no estatutari, i proposa la circulació de treballadores i treballadors entre centres i serveis de diferent titularitat, sigui pública o privada. Aquesta és la proposta que presenta la XHUP, la patronal sanitària, que la Conselleria de Salut, comandada pel PSC està disposada a aprovar per Llei en el Parlament de Catalunya.
Un govern d'esquerra nacional (PSC, ERC, ICV-Verds) no pot destruir la Sanitat Pública, resultat de les lluites del moviment obrer al llarg del segle XX, el mateix moviment que vota en bona part socialista creient que millorarà les seves condicions de vida i que se sent traït per un govern social-liberal cada vegada més prepotent. Mesures encaminades a que els usuaris i usuàries paguin una part dels costos sanitaris a més de les cotitzacions a la Seguretat Social a través dels salaris, suposen gravar l'economia de la classe treballadora mitjançant impostos indirectes. La solució és pujar els impostos directes a qui produïxen el gran frau fiscal, així com limitar els beneficis de les multinacionals de la Farmàcia, Farma Indústria, creant la nostra pròpia empresa de fàrmacs genèrics per a Catalunya que a més de respondre a l'interès comú, generaria llocs de treball de qualitat. El "copagament" no és la solució, perquè a més de gravar les rendes més baixes, sobretot als pensionistes, s'ha demostrat que és car per al sistema.
No hem d'oblidar que la Conselleria de Salut va constituir un "Comitè de savis" de la Salut amb la finalitat de buscar fórmules per a racionalitzar i finançar la despesa sanitària. Els objectius d'aquesta iniciativa intenten tornar a reeditar les recomanacions de la Comissió Abril Martorell, evitant els errors que la van fer fracassar en un moment polític de major organització i lluita de l'esquerra social i, sobretot de major pes d'Esquerra Unida. El Departament de Salut va crear en el 2004 la " Taula Social per a un Acord Marc de Recursos Humans del Sistema Sanitari Catalá". Aquesta Taula es va crear amb la finalitat de "optimitzar" l'ús del seu personal, sigui aquest del ICS o de la XHUP. En realitat estan parlant del transvasament de recursos humans entre tot el Servei Catala de la Salut, el que suposa retallar drets dels treballadors, i la reducció de plantilles, sobretot del ICS, per a equiparar-nos a les pitjors condicions de la Xarxa. És a dir, equiparació a la baixa de condicions salarials i de treball.
Des de la CGT demanem al conjunt de les forces sindicals, i sobretot a les organitzacions de classe, constituir un front únic per a evitar un nou acord lesiu per al conjunt dels treballadors sanitaris. Han hagut de passar 15 anys de l'aprovació de la Llei 15/1990 perquè es desenvolupi un decret, amb data 27-9-2005, de participació dels centres hospitalaris gestionats per l'ICS. Aquest decret ordena la participació comunitària amb criteris de gestió basats en la desburocratització i descentralització de la presa de decisions.
Però aquesta no és la participació que es desitjava quan en la Llei es parlava de la creació de "Consells de Salut". Aquests estaven pensats per a la participació de les organitzacions sindicals i socials, fonamentalment associacions de veïns i veïnes, que eren els òrgans de proximitat usuaris de la Sanitat Pública. Per contra, aquest decret ens crea uns òrgans burocràtics en els quals domina la participació del director del Departament de Salut com president, vicepresident un alcalde o alcaldessa, un o una representant de l'hospital i nou vocals, entre els quals un serà nomenat pel ICS, un o una pel servei territorial del Departament de Salut, dues en representació d'alcaldes o alcaldesses, un en representació de les comarques, un o una representant dels col·legis professionals o associacions empresarials. Dels nou vocals dues seran representants de les organitzacions sindicals majoritàries i un o una més de les associacions de veïns. És a dir, del desenvolupament de la Llei 1990 quant a participació ciutadana a través dels Consells de Salut, només han quedat un màxim de 3 persones en un òrgan de 9 amb funcions consultives i amb un president que tindrà vot de qualitat. Aquestes comissions es reuniran cada tres mesos i les decisions es prendran per majoria.
Queda clar, doncs, que la participació comunitària en la gestió de la Sanitat Pública pagat amb els nostres impostos queda reduïda a l'absurd. Com exemple de tot el que denunciem de privatització de la Sanitat Pública i d'empitjorament de les condicions de treball, basta analitzar el que passa en els nostres hospitals del Vall d'Hebron: Privatització de les cuines, banc de sang, servei de manteniment, Ressonància Magnètica, párquing privat en espai públic, ús gratuit d'espai públic per empreses privades, creació de Fundacions, falta d'inversions per a permetre la privatització. A tot això cal afegir la precarietat laboral, l'amortització de places, la no convocatòria de places estatutàries, el notable augment de la productivitat sobretot del personal qualificat, els canvis obligats d'horaris, la pressió a la prejubilació sense acord sindical, o la precarització de les condicions laborals serveixen per a visualitzar la deterioració de la Sanitat Pública a la qual assistim dia a dia.
Davant aquesta situació de privatització de la Sanitat i de la deterioració de les condicions laborals és urgent reaccionar. Contra els Pactes de les burocràcies dels grans sindicats, hem de reunir-nos les seccions sindicals i les Juntes de Personal per a debatre i construir una Plataforma conjunta, connectar amb les Associacions de Veïns i les Plataformes en Defensa de la Sanitat Pública, l'Associació de Professionals de la Sanitat Pública, els moviments socials, partits, sindicats, que ens permeti crear un front ampli i evitar la privatització d'un bé comú com és el dret a la salut de la ciutadania
Per tot això cridem a la mobilització contra la reconversió de l'ICS en empresa pública.
Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya
Més informació a:
www.nofijos.com