CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Peti qui peti, molesti a qui molesti: Algunes precisions sobre les promocions de personal a la Diputació de Barcelona

Dimarts, 23 desembre, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Butlletí Diputació a l'aire Número 6 de Novembre-Desembre 2014 de la Secció Sindical de la Diputació de Barcelona:

PETI QUI PETI I MOLESTI A QUI MOLESTI

(ALGUNES PRECISIONS SOBRE EL TEMA DE LA PROMOCIÓ)

El proppassat 24 de novembre, vam difondre un comunicat sobre les negociacions aleshores en curs amb la Diputació sobre promoció de personal i manual de funcions, en un moment en el qual l'actual majoria sindical (UGT/CTeC + CCOO) ja havia establert les bases per a signar amb RRHH de la Diba un primer acord sobre aquesta qüestió, bases que es trobaven ben lluny dels criteris que havíem definit a la nostra Secció Sindical per a tractar aquesta tema amb la Corporació.

En aquell comunicat explicàvem que arran d'una demanda interposada per "un col·lectiu de xofers del parc mòbil de la Diba del subgrup de classificació professional C2... per a reclamar l’equiparació econòmica amb els companys del subgrup C1 que realitzen exactament les mateixes funcions, la Diputació ha engegat un procés de negociació sobre la promoció del personal que podria afectar a diversos col·lectius de treballadors i treballadores. Aquest procés, en un principi, podria servir per a posar ordre en el tema de les funcions i els grups. La realitat actual de la Diputació és que ens trobem, en molts nivells de l’organització, treballadores i treballadors que, malgrat fer les mateixes tasques, cobren sous diferents. Una situació que és manifestament injusta i anòmala, i que contradiu el principi bàsic segons el qual a treball igual li correspon (li hauria de correspondre) un mateix salari... Recursos Humans de la Dipu, per pànic a una pluja de demandes d’altres col·lectius de treballadors i treballadores (atès que n’hi ha molts altres que es troben en situació anàloga: mateixa feina i diferents subgrups de classificació), desitja trobar una sortida ordenada a aquest atzucac que ells mateixos han generat.

En el procés de negociació que s’ha iniciat, RRHH ha proposat començar considerant la possible revisió d’un seguit de llocs de treball del grup de classificació C [en aquells moments: Auxiliars de suport a la gestió, Guardes forestals, i Jardiners]... En tots els casos, es tracta de llocs ocupats per companys i companyes que, malgrat estar classificats en subgrups diferents (C1 i C2) i, per tant, cobrar sous diferents, realitzen la mateixa feina.

Després de dues reunions de la Comissió de Promoció i Manual de Funcions per a tractar sobre aquest tema, la proposta de l’empresa queda clara, volen instaurar un sistema de “doble fitxa” (dues fitxes amb funcions diferenciades per a cadascun d’aquests llocs de treball, cadascuna d’elles corresponent a un subgrup professional). Això, des del nostre punt de vista, suposa instituir definitivament una doble escala salarial en feines en les que és molt difícil, sinó impossible, establir una diferència real en el contingut del treball que realitzen les companyes classificades com a C1 de les classificades com a C2.

Davant d’això, la posició de la secció sindical de la CGT és clara i és la que estem defensant a la Mesa de Negociació i a les reunions de la Comissió de Promoció:

- A igual treball, igual sou.

- Només una fitxa de funcions per a cadascun dels llocs de treball, i equiparació econòmica (via reclassificació, per exemple) dels companys i les companyes classificades com a C2 amb les classificades com a C1

- Els interins i interines han d’entrar també en el procés de promoció
que s’acordi."

La posició que hem defensat des de la primera reunió es concreta en el següent: Que tot el personal dels llocs de treball objecte de discussió i que estaven en el subgrup C2 havia de ser promocionat al subgrup C1, per la via de la reclassificació de la seva plaça, atès que no hi ha diferència entre uns i altres pel que fa al contingut del seu lloc de treball. Aquesta reclassificació havia de ser, des del nostre punt de vista, automàtica, en el cas de les companyes que estan al subgrup C2 i tenen un nivell de titulació suficient per a ocupar un lloc de treball C1 (títol de batxiller o tècnic, segons l’article 76 de l’EBEP), o bé amb un examen o prova formal per a aquelles companyes que no tenen un nivell de titulació suficient per a ocupar un lloc C1.

Sobre la doble fitxa per a cada lloc de treball vam acordar que com a Secció Sindical només la podíem acceptar, eventualment, com una via per a que puguin accedir a llocs de treball a la Diputació treballadores amb nivell d'estudis de graduat en educació secundària obligatòria (requisit d’ingrés, per als llocs C2, segons l’EBEP, art. 76), però que en cap cas podíem permetre que això servís per a consolidar permanentment dobles escales salarials, atès que la doble fitxa no es correspon –insistim-- a diferències reals de funcions. La nostra condició sine qua non per a donar el nostre vist-i-plau a qualsevol possible sistema de doble fitxa era que la del grup C2 només s'apliqués a les noves incorporacions de forma temporal limitada, amb el compromís per escrit de l’empresa que en un termini curt de temps la gent que entrés per aquesta via fos automàticament reclassificada a C1. Fora d’aquestes condicions, que van ser rebutjades de seguida per la resta de parts participants en la negociació, CGT no podia acceptar cap sistema de doble fitxa, i així ho exposàvem en el comunicat.

Malauradament, el recorregut que ens quedava per a defensar allò que us explicàvem en l’esmentat comunicat es va comprovar que era ja ben escàs, sinó inexistent, atès que l'endemà, 25 de novembre, UGT/CTeC i CCOO van signar amb RRHH un primer acord que afectava a aquests tres col·lectius (Acord de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona sobre actualització Manual de funcions i ampliació de PAMO 2014 de promoció interna en relació a les categories -personal administratiu, guardes forestals i personal de jardineria: http://intradiba/rh/temgen/AcordMGNmc_141125.pdf). En aquest acord s'institueix a la pràctica un sistema de doble escala salarial (malgrat s'afirmi, a la segona pàgina, que un dels objectius és evitar aquestes dobles escales), en diferenciar dos llocs de treball en cadascun dels tres col·lectius, és a dir, en establir un esquema permanent de doble fitxa descriptiva de funcions.

En resum, s'acorda fer quelcom, alhora que es declara que hom té com a objectiu no fer allò que està fent... S'acorda també incorporar 76 places de personal administratiu, 8 de guardes forestals, i 9 de personal de jardineria al PAMO 2014 de promoció interna, així com treure a PAMO més endavant "més places" (un 25% de les ocupades per personal administratiu C2, un número indeterminat de guardes forestals, i 16 places de personal jardiner C1). L'acord incorpora també les noves fitxes descriptives de les funcions dels nous llocs de treball.

Al dia següent de la signatura, 26 de novembre, ens vam trobar totes a les nostres bústies un comunicat irat de la UGT, el qual, sota el títol "Les coses pel seu nom", i sense esmentar la CGT, però referint-se clarament a nosaltres, ens acusava sense embuts de "regalar les oïdes" i enganyar les treballadores i els treballadors. Sembla ser --vam pensar, un cop el vam haver llegit-- que enganyar la gent és no acceptar, com ells, "negociar amb limitacions" (és a dir, acceptar d'entrada l'oferta de mínims de l'empresa, sense gaire més discusió). Tot el comunicat és un despropòsit, però val la pena citar textualment la part final, que mereixeria formar part d'una antologia general del sindicalisme groc:

"- si demanem que tothom passi al grup [en realitat, subgrup] de titulació superior (C2 a C1) [noti's que IMPLÍCITAMENT la UGT reconeix que NO HO ESTAVA DEMANANT], molts de nosaltres ens podem quedar al marge de la promoció, com a mínim, fins i tot sense lloc de treball. LA NORMA DIU QUE HAS DE TENIR LA TITULACIÓ O EQUIVALENT, HI HA EMPLEATS QUE NO HO TENEN. Què passarà amb el personal funcionari que no reuneixi els requisits? Què passarà amb el personal interí que no tingui titulació?

- si demanem que a igual treball, igual retribució [noti's que un altre cop UGT està reconeixent IMPLÍCITAMENT que NO HO ESTAVA DEMANANT], la Diputació pot donar-nos la raó i decidir que el que necessita organitzativament tan sols són grups C2. SE'NS ACABA LA PROMOCIÓ."

Curiosament, aquest comunicat es difon un cop ja signat l'acord, i aquests semblen ser els arguments de la UGT per a haver-lo subscrit. El primer d'aquests dos punts pot ser rebatut amb relativa facilitat i, de fet, un altre dels sindicats signants de l'acord, CCOO, ho va fer -- potser sense ser-ne massa conscient-- en un comunicat seu, fet públic el mateix dia; la qual cosa també palesa l'extrema debilitat de l'argument emprat per UGT com a justificant per a signar l'acord. Deia aquest comunicat de CCOO, en la seva part final: "ACLARIMENTS: TITULACIÓ PER PROMOCIONAR. Aprofitem aquest tema, per aclarir un dubte que molts ens feu arribar. En les convocatòries per a C1, ens els requisits es diu que la titulació requerida és FP2. ¿Vol dir que qui estigui a C-2 i no tingui la titulació requerida no pot presentar-se?: Es pot presentar qui tingui una antiguitat de 5 anys més un curs d'acreditació o formació, o més de 10 anys exercint funcions similars. Aquí teniu la Llei 30/1984, disposició addicional 22a [... i reprodueix a continuació l'esmentada disposició de la Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, la qual podeu trobar aquí:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1984-17387 ]"

Vist això, i dient LES COSES PEL SEU NOM, que és com sembla que s’han de dir, resulta evident que la UGT estava intentant enganyar algú per a justificar-se pel que fa al primer punt. Curiosament, CCOO no sent pas aquesta necessitat en redactar el seu comunicat, simplement es despatxen dient que "la nostra estratègia com a sindicat no pot ser la de mantenir una posició inflexible", i d'aquesta manera justifiquen haver accedit a què no es reclassifiqui la totalitat de les persones dels col·lectius afectats, sinó només una part (pràcticament, la part que oferia l'empresa de bones a primeres, amb un petit regateig a l’alça). Així, doncs, hem de concloure que la seva estratègia negociadora com a sindicat és la d'adaptar la seva posició a allò que desitja l'empresa, i prou.

L'afirmació inclosa en el comunicat de la UGT en aquest mateix primer punt, segons la qual la postura defensada per la CGT suposa que "molts de nosaltres ens podem quedar... sense lloc de treball" ja és directament DE TRACA I MOCADOR! Resulta tan ridícula que no mereix ni ser rebatuda. Menys encara venint de qui ve, d'un sindicat que es lucra amb la misèria de la gent signant acomiadaments col·lectius en moltes empreses (Unipost, Atento i tantes, tantes altres...)

El segon dels punts al·legats per la UGT no és més que demagògia, la típica demagògia que no sorprendria pas en boca de RRHH en una reunió de Mesa de Negociació, però que resulta frapant en boca d'un (presumpte) sindicat que figura que defensa els treballadors i les treballadores (i no la postura de l'empresa). Si s'ha obert la negociació sobre aquesta qüestió és precisament perquè a la Diputació no li ha quedat més remei que admetre que, des d'un punt de vista legal, es troba en fals, no
precisament perquè "necessiti organitzativament tant sols grups [en realitat, subgrups] C2" (cosa que difícilment la Diputació pot "decidir", ajustant-se a dret), sinó perquè organitzativament necessita molt més personal del subgrup C1 que el que té classificat com a tal, i li poden caure un bon grapat de demandes als jutjats de companyes i companys C2 sol·licitant que se'ls reconegui la feina que fan per la via de l'equiparació econòmica amb els C1.

El fet que la UGT obviï en les seves comunicacions sobre aquesta qüestió, així com en les assemblees informatives que ha realitzat, l'existència de la demanda dels xofers del parc mòbil com a fet CAUSANT de la negociació ens sembla ben significatiu al respecte. L'objecte de la negociació, per a la Diba, no és altre que establir les condicions per a evitar possibles noves demandes, creant dos llocs de treball de caràcter permanent (dues fitxes descriptives) allà on ara hi ha un lloc de treball ocupat per companyes de dos subgrups diferents. Per a aconseguir-ho, fa una proposta de promoció de mínims, que no resol el problema de fons, i que a més en crea un de nou (les dobles escales salarials), com no ens cansarem de dir.

El 27 de novembre, l’endemà dels comunicats d’UGT i CCOO, arriba un nou comunicat, aquest cop de part d'aquells que encara faltaven per dir el què, és a dir, de la Direcció dels Serveis de Recursos Humans. Val a dir que és força inhabitual que RRHH difongui un comunicat enmig o després d'un procés de negociació (més enllà de les notes que publica al seu butlletí a la Intradiba). I quan això es produeix és perquè hi ha algú (CGT) que està explicant a les treballadores i els treballadors les coses com són, no com l'empresa i la majoria sindical han acordat que han de
fer aparentar que són. En aquest cas, l’escrit no aporta gaire res d’informació addicional que vagi més enllà del text del mateix acord del 25 de novembre. S’hi detallen les altres 46 places de promoció interna que seran incoporades al PAMO 2014 (les quals ja s’havien informat a l’e- RH el 4 de novembre), a més de les 93 corresponents a l’acord, i poca cosa més.

El proper dimarts 16 de desembre (el mateix dia en què, si tot va bé, es farà públic aquest butlletí) estem convocades a una nova reunió de Mesa de Negociació per a continuar tractant de la promoció de tres col·lectius més que es troben en condicions anàlogues als anteriorment descrits: Oficials d'instal·lacions, Oficials fusters i Oficials pintors. Vist com estan les coses, sembla evident que està tot el bacallà venut de bon
principi, i que la majoria sindical continuarà plegant-se, "flexibles" com són, a qualsevol proposta de mínims que faci l'empresa, i a seguir establint més sistemes de doble fitxa. Això, sense ni tant sols pensar que acceptar les condicions de l’empresa els comportarà en un futur no gaire llunyà un munt de reclamacions de les treballadores que quedin “atrapades” en un lloc de treball i subgrup que no es correspon amb la feina que fan. Nosaltres continuarem acudint a aquestes reunions a
defensar la nostra postura, assumint la nostra condició actual de minoria absoluta. Hi serem per a poder-vos informar i per a fer saber a tothom com es fan les coses a la Diputació de Barcelona en matèria de gestió dels "recursos humans", peti qui peti i molesti a qui molesti.

Salut

(Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona)

COMUNICAT SOBRE LA MODIFICACIÓ DE
L'ACORD RELATIU A LA JORNADA DE TREBALL

(Difós el 27 d’octubre, data de la signatura de l’acord)
Companyes, companys,
Avui la Diputació de Barcelona i una part
de la representació sindical signaran un
acord que modifica parcialment l'acord
signat per UGT, CCOO, CTeC i la Diba el 17
de desembre de 2012. Per a les que no ho
recordeu, aquest acord establia "la jornada
general de treball del personal al servei
de la corporació d’acord amb la Disposició
Addicional setanta-unena de la Llei 2/2012,
de 29 de juny, de Pressupostos Generals de
l’Estat per a l’any 2012 de 19 d’octubre de
2012" (el podeu trobar aquí:
http://intradiba/rh/temgen/Horaris.pdf).
L'acord que se subscriurà avui i que, segons RRHH, es començarà a aplicar
a principis de novembre, comporta algunes petites millores en matèria de
flexibilitat horària. Unes millores que bàsicament suposen que:
• La franja de presència obligatòria diària pels matins passi de 5
hores a 4 hores i 30 minuts (entre les 09.30h i les 14.00h)
• L'hora mínima de finalització a les tardes passi de les 17.30h a
les 17.00h. (excepte les companyes que fan horari intensiu de
tarda).
• El còmput de tardes setmanals per a les companyes que fan horari
ampliat partit passi novament a ser trimestral (i no setmanal, com
es va establir en l'acord del 17 de desembre de 2012).
• S'estableix amb major claredat que en l'acord anterior que es pot
fitxar entrada, si hom vol, a les 07.00h del matí, i que el temps
des d'aleshores ha de ser computat com a temps efectiu de treball.
• També s'ha redefinit la tipologia horària "ampliat flexible", però
les condicions d'accés a aquesta continuen essent extremadament
limitades (fins ara ho eren tant que, de fet, cap empleat o
empleada de la Diputació feia aquest horari).
• L'acord incorpora també un compromís de "continuar cercant fórmules
de flexibilitat horària pel personal, incloses les tipologies
horàries més rígides", i de "revisar l'horari d'estiu i les
condicions de compliment de la jornada de plena dedicació", sense
major concreció.
Aquest és, a grans trets, el contingut de l'acord, del qual suposem que
també us n'informarà RRHH durant els propers dies. Des de la Secció
Sindical de la CGT valorem, com ja hem dit, que suposa un petit avenç en
matèria de flexibilitat horària, però no satisfà en absolut els objectius
que ens havíem plantejat ja fa ara molts mesos, quan vam reclamar per
primer cop a la Mesa de Negociació que es constituís la Comissió de
revisió prevista en l'acord del 17 de desembre 2012, i vam anunciar la
intenció de la CGT de participar en aquesta, malgrat no haver subscrit
aquell acord. És per aquest motiu, i per ser coherents amb la nostra
negativa a validar cap mena d'acord que suposi legitimar l'aplicació de
la Disposició Addicional setanta-unena de la LPGE 2012 a la Diputació que
els nostres afiliats i afiliades han decidit que tampoc NO SIGNAREM
aquest nou acord.
Volem recordar aquí les crítiques que varem fer aleshores a aquell acord:
Aquest suposa l'acceptació de fet d'una vulneració flagrant del dret a la
negociació col·lectiva per part del govern de l'Estat, atès que parteix
de la base que aquest té legitimitat per a regular les nostres condicions
de treball en la seva extensió horària, tot contradient allò que estipula
l'EBEP al respecte, tal com va posar de manifest el Consell de Garanties
Estatutàries de la Generalitat en el seu Dictamen 9/2012, el qual vam
difondre en el seu dia (i que podeu trobar aquí:
https://www.cge.cat/admin/uploads/docs/20130325194139-1.pdf). Volem
recordar també que la signatura d'aquell acord per part d'UGT, CCOO i
CTeC es va produir després d'una campanya de mobilitzacions unitàries a
la Diputació en contra de la modificació de la jornada general de
treball, trencant la unitat sindical en relació a aquest tema, i després
d'una assemblea general de treballadors a Urgell en la qual la seva
proposta de signar un acord va ser derrotada àmpliament en una votació a
mà alçada. Volem recordar que en aquella assemblea els treballadors van
donar suport majoritàriament a la proposta de la CGT de continuar les
mobilitzacions unitàries fins a que la Diputació cedís en aquest tema.
Una decisió majoritària de la qual UGT i CTeC (i, posteriorment, CCOO)
van fer cas omís.
Volem recordar també que aquell acord va suposar una transacció de temps
de treball per flexibilitat horària, atès que va eliminar totes les
jornades flexibles prèviament existents (ens referim, per exemple, a
l’antiga tipologia MFC, Flexible matí partit 37’5 hores, que va ser
substituïda en tots els casos per la jornada AP, Ampliada partida 40
hores), quelcom que satisfeia els desitjos d'en Carles Rossinyol, i que
va ser un objectiu de RRHH des del primer moment de la negociació, però
que no tenia res a veure amb l'aplicació de la Disposició Addicional
setanta-unena de la LPGE 2012. I volem assenyalar, finalment, per a qui
no ho recordi, que aquell acord es va produir en el context de les
negociacions sobre l'aplicació a la Diputació de totes les retallades
aprovades en l'infaust Reial Decret-llei 20/2012
(http://www.boe.es/boe/dias/2012/07/14/pdfs/BOE-A-2012-9364.pdf), del
qual, curiosament (o no), l'únic article del qual no es va tractar en
Mesa de Negociació va ser l'article 10, el qual incidia en una qüestió
que, pel que sabem per les reunions que havíem fet aleshores amb ells,
preocupava moltíssim a la gent d'UGT i CCOO.
Durant els mesos que hem estat bregant amb la Diba per a reobrir el tema
de la jornada, vam arribar a reunir-nos per a acordar una posició
conjunta tots 4 sindicats, en la qual ens vam comprometre a defensar en
Mesa la recuperació de les jornades flexibles i l'extensió de la
flexibilitat horària al màxim de col·lectius de treballadores dins la
Diputació. Una postura que va fer que RRHH trenqués unilateralment les
negociacions, sense previ avís, i que passessin més de 4 mesos fins que
no vam aconseguir que es tornés a reunir la Comissió de revisió dels
acords de jornada. En aquesta nova reunió, però, la posició unitària
prèvia va ser abandonada per la UGT, la representant de la qual a la Mesa
va arribar a afirmar (literalment) que hi anaven per a "acordar el que
sigui", tot fent palès que estaven disposats a assumir qualsevol petita
millora que l'empresa oferís, per tal de tenir algun èxit negociador que
presentar als treballadors. Tan necessitats semblaven UGT, i
posteriorment CCOO, de signar "el que sigui", que un i altre sindicat van
difondre pomposos comunicats abans de l'estiu donant per fet l'acord, un
dia abans d'una reunió de Mesa de Negociació en la qual l'empresa va
presentar una proposta en relació a l'horari ampliat flexible que no
tenia ni cap ni peus. Tanmateix, ja haguessin signat aleshores amb els
ulls tancats, sinó fos perquè CGT els vam fer notar que el text
presentat, en allò que feia referència a la tipologia abans esmentada,
era completament absurd.
En fí... Acabem, tot i que podríem continuar, ja que tants mesos pendents
d'aquest tema han donat molt de sí. Simplement us convidem a reflexionar
si allò que alguns i algunes us estan venent com a grans "millores" ho
són efectivament, o si no s'haurien obtingut millors resultats si la
majoria de la representació sindical a la Diba fos ostentada per algú que
hagués mantingut un plantejament negociador més ferm, i si aquest
plantejament hagués anat acompanyat per la pressió activa dels
treballadors i les treballadores, és a dir, de totes nosaltres.
Salut
(Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona)

MILLORES SOCIALS: PACTEN PERDRE 187.000
EUROS DE SALARI DIFERIT

Els sindicats que van signar l'acta de la Comissió de Millores Socials i
la Diputació de Barcelona, van deixar escapar uns 187.000 EUR de salari
diferit pel 2014. Dels 400.000 EUR que hi havien pressupostats d'ajudes a
fills i ajudes socioculturals i esportives, en sobraven uns 112.000 EUR i
en lloc d'incrementar les ajudes a fills que es van pactar el 2009 (quan
des d’aleshores hi hagut un increment del cost de la vida entorn del 9%)
i unes condicions socials adverses, i pujar l'edat fins els 25 anys dels
18 actuals, que era la nostra proposta, han acceptat no disposar per al
2014 d'aquest remanent.
També han renunciat a disposar del sobrant de prestacions sanitàries, que
representen uns 75.000 EUR, tot acceptant que es garanteixi un pagament
de 25 EUR per factura presentada d'import superior de serveis
odontològics realitzats des del mes de juny fins a finals d'any; sense
atendre la nostra proposta que s'abonés més import fins a esgotar els
diners del total de la partida.
La posició de la Diputació recollida a l'acta del 4 de novembre era:
"Sobre la dotació de les partides pressupostàries, la corporació recorda
que el pressupost no crea drets sinó que és un instrument tècnic de
previsió d’ingressos i despeses. El que crea drets i deures és l’Acord de
condicions de treball (i conveni col·lectiu), per tant la disponibilitat
de romanent de les partides de millores socials serà només aquell que
derivi dels acords socials." Aquesta es comprometia a tractar-ho en una
propera Mesa Negociadora abans del 20 de novembre, Mesa que la Direcció
de RRHH no va convocar. A la següent reunió de Mesa del 3 de desembre ja
no va voler tractar els romanents del 2014.
(Feliu)

RENÚNCIA A LA SUBVENCIÓ ANUAL DE LA
DIPUTACIÓ

Aquest 2014, tal com venim fent any rere
any, la Secció Sindical de la CGT hem
renunciat de nou a la subvenció que
concedeix la Diputació a les seccions
sindicals amb presència als òrgans de
representació unitaris de la mateixa, en
virtut de l'article 72 del nostre Acord
Marc. Un any més, som l'única secció
sindical que hi renuncia, amb el
convenciment que la millor manera
d'afrontar la defensa dels nostres drets
com a treballadores i treballadors és fer-ho des de la més absoluta
independència organitzativa i econòmica respecte la patronal i respecte
qualsevol altra entitat o institució, pública o privada, de la mena que
sigui. Ningú no mossega la mà que li dóna de menjar.
L'import d'aquesta subvenció per a l'any 2014 és de 7.720 EUR, que la
Diputació reparteix entre els 4 sindicats en funció de la seva
representativitat, és a dir, en funció del percentatge que representen
les seves delegades i delegats sobre el total. O, en principi, figura que
ho fan així, perquè en realitat els càlculs no semblen estar massa ben
fets. Així, per exemple, CTeC, amb un 10% de les delegades (3 de les 30
que hi ha, comptant la Junta de Personal i la Delegada del personal
laboral) s'endú un 12,1% de la quantitat esmentada, amb la qual cosa
s'embutxaca 163,7 EUR més dels que els hi pertocarien en base a la seva
representativitat estricta.
En qualsevol cas, d'aquests diners, enguany la Diba ha assignat 3.334,27
EUR a UGT (43,2% del total), 2.560,72 EUR a CC.OO (33,2%), 1.043,74 EUR a
CGT (13,5%), i 935,66 EUR a CTeC (12,1%). Com hem dit, nosaltres hi hem
renunciat, com fem cada any. No sabem si aquests 1.043,74 EUR que se'ns
oferien i que no agafarem se'ls quedarà la pròpia Diputació, o bé si
aquesta els redistribuirà entre els altres 3 sindicats.
(Josep)
EL CAPÍTOL 1 DEL PRESSUPOST 2015
Tot i que aparentment la despesa del Capítol 1 de personal disminueix en
9.000 EUR, si s’entra a veure el conceptes, les retribucions que baixen
(en més de 1.286.000 EUR) són les del personal funcionari. Segurament és
a causa de les vacants no cobertes, cosa que vol dir més feina per menys
persones. En canvi, pugen les retribucions del personal directiu i
eventual, perquè cada vegada hi ha més directius i càrrecs eventuals
posats a dit. En lloc d’aprimar-se l’organigrama per dalt, s’engreixa.
Un exemple és l’enèsim canvi d’organigrama de l’Institut del Teatre, per
a alinear el codi retributiu del gerent als de la Diputació, d’A28 a A30,
que representa un increment de 14.105 EUR anuals, i passar d’Oficina de
Gestió i Administració a Servei (d’A26 a A28, un increment de 5.647,04
EUR anuals). Canvis signats pel mateix gerent i el president de la
Diputació. Varem tractar-ho a la Junta de Personal del 22 d’octubre
passat i com, a tal, decidirem fer un escrit a la directora de RRHH

manifestant el nostre desacord, i demanant que justifiquin totes les
estructures que s’han estat creant i modificant, exposant que aquests
canvis perjudiquen al personal, comporten indefinició entre el personal
dels llocs de treball de base, i malestar. Deixant clar també que aquests
canvis no responen a criteris tècnics ni professionals. Una vegada més,
encara estem esperant resposta de la Diputació, mentrestant, estant
contractant a persones de manera precària i temporal a sous indignes.
(Jordi)
VESTUARI PEL PERSONAL DE LA DIPUTACIÓ
Recentment s'ha tornat a reactivar la
Comissió de Vestuari.
El primer col·lectiu a tractar han
sigut els xofers, tot al·legant, per
part de la Diputació, motius de
“seguretat”. Als “nostres diputats”
els hi agrada anar amb cotxe oficial,
tenir un xofer a la seva disposició i
utilitzar tots els privilegis dels
que gaudeixen...
Però en aquests moments de
descontentament social, i en
determinades situacions, prefereixen passar desapercebuts. I, és clar,
anar amb un xofer amb uniforme els estigmatitza. Solució de la Diputació,
camuflar els xofers tot modificant el vestuari sense que puguin ser
identificables.
Depenent de l’acte al que assisteixin els diputats faran anar als xofers
d’incògnit, amb roba informal, i depenent de l’acte ben guarnits.
Suposem que és més fàcil fer invisibles els xofers i, per tant, també el
diputat, que no pas demanar als “nostres diputats” coherència, respecte a
la ciutadania i una acció política i personal mes ètica.
Per tant, s’ha modificat el Plec de clàusules del contracte d’imatge (que
inclou els xofers, el personal subaltern i el de protocol), només pel que
fa referència als xofers, no a la resta de col·lectius inclosos en aquest
contracte.
Aquest nou plec de prescripcions tècniques dóna llibertat als xofers per
a escollir vestuari entre una gama predeterminada amb una roba que
s’entregarà obligatòriament cada any i una roba que aniran adquirint amb
el sistema de punts.
Pel que fa a vestuari d'imatge, entenem que cal incloure al personal
informador de parcs naturals, les persones que estan als centres
d'informació i als treballadors de les campanyes d’informació i
prevenció. Són la imatge del personal del parc i per tant cal que hi hagi
una certa visualització conjunta.

I també adequar la roba del personal subaltern que treballen en els
centres d'informació situats a parcs naturals i que necessiten roba
adequada a l'entorn on treballen.
La Diputació també és va comprometre a revisar el contracte que
subministra el vestuari per la resta de personal, però de moment no s’ha
tornat a convocar la comissió.
Entenem que s'han de revisar les necessitats de vestuari dels diferents
col·lectius de persones que treballen a la Diputació de Barcelona, i
dotar de vestuari adequat a col·lectius que desenvolupen diferents
tasques, a laboratori, tallers o a les persones que fan sortides de camp
i que actualment no tenen vestuari laboral.
Per tant restem a l’espera de la convocatòria de la Comissió per fer
arribar totes les demandes (que no son poques!!!) de millora i
actualització del vestuari corporatiu.
Esperem que no s’hagi creat aquesta Comissió nomes per acontentar la
voluntat d’invisibilitat selectiva dels “nostres diputats”.
Salut
(Eulàlia)
APROVADA MOCIÓ CONTRA EL FRACKING
El 30 de setembre del
2013, a petició d'un
company de la Plataforma
Aturem el Fracking, vam
fer arribar a tots els
grups polítics de la
Diputació una proposta de
moció contra la fractura
hidràulica, instant-los a portar-la al Ple de la Diputació i tirar
endavant la seva aprovació. En l'escrit que els vam adreçar dèiem:
"Com ja deveu saber, a Catalunya s'estan tramitant permisos per a la
possible extracció d'hidrocarburs mitjançant la tècnica de l'anomenada
fractura hidràulica ("FRACKING") a Osona, la Garrotxa i el Berguedà,
entre d'altres comarques. Des de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF),
que s'oposa a l'ús d'aquesta tècnica a causa de les seves conseqüències
negatives per al medi ambient, s'ha aconseguit portar aquest tema a
l'opinió pública, i aturar alguns permisos, juntament amb organitzacions
ecologistes, consells comarcals, ajuntaments i altres entitats. Com també
sabreu, les àrees directament afectades es troben principalment dins de
zones PEIN, ZEPA i de la XARXA NATURA 2000, és a dir, espais d'especial
interès ecològic. També hi ha parcs naturals de la Xarxa de parcs de la
Diputació directament afectats (especialment Montesquiu i les
Guilleries), ja que municipis com Vilanova de Sau, Sant Julià de
Vilatorta, Folgueroles, Montesquiu, i molts altres, es troben dins les
àrees susceptibles de prospecció.
Darrerament, la PAF ha aconseguit que els alcaldes dels municipis
afectats, juntament amb els respectius consells comarcals, signessin el

"Compromís d'Orís", un document en el qual es comprometien a declarar el
seu territori lliure de "Fracking" i a treballar per un canvi de model
energètic basat en les energies renovables. Com a treballadors i
treballadores de la Diputació de Barcelona, i com a afiliades a la
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT), considerem pertinent
instar la Corporació a adoptar un posicionament institucional clar en
contra de la utilització d'aquesta tècnica al territori de la província
i, sobretot, en els nostres espais naturals protegits; així com una
aposta ferma per les energies renovables i respectuoses amb el territori
i la seva gent.
És per aquest motiu que us fem arribar en l'arxiu adjunt un model de
moció per a presentar en la propera sessió plenària de la Diputació de
Barcelona, prevista per al dijous 31 d'octubre. Així mateix, us instem a
votar-hi a favor en aquesta sessió i fer possible així la seva
aprovació."
Ara, finalment, just un any després (!) d'aquella iniciativa, per fí la
Diba s'ha posicionat públicament contra el Fracking, mitjançant una moció
aprovada en el Ple celebrat el 30 d'octubre d'enguany. La cosa s'ha
demorat tant perquè els polítics de la Diputació --al contrari que els
d’un bon grapat d’ajuntaments i consells comarcals de les àrees
afectades-- no s'han volgut mullar abans que la comissió creada al
Parlament de Catalunya sobre aquest tema no arribés a cap conclusió. Això
no va passar fins el 2 d'octubre passat. I així, aquesta qüestió, que va
ser considerada en la Junta de Portaveus de la Dipu el 24 d'octubre de
2013, va restar des d'aleshores esperant dins d'un calaix. Si bé la moció
finalment aprovada no s'assembla gens ni mica a la proposta de la PAF que
nosaltres vam traslladar, sí que estableix de manera clara que la
Diputació acorda "[r]ebutjar de manera definitiva l'extracció
d'hidrocarburs per fractura hidràulica, atès que actualment aquesta
pràctica és agressiva amb el consum de recursos, inapropiada per a ésser
considerada una font potencial d'energia autòctona, una greu amenaça per
a la preservació del paisatge i les potencialitats pròpies dels
territoris rurals i una opció perillosa per als recursos naturals del
territori"; i també "[r]ebutjar la impugnació del Govern de l'Estat
davant del Tribunal Constitucional contra la Llei Antifracking aprovada
pel Parlament de Catalunya i instar el Govern de la Generalitat a
presentar, amb la máxima celeritat, els recursos jurídics pertintents per
a la defensa de les competències estatutàries en matèria d'ús del sòl i
del subsòl".
(Verena)
QUAN EM VAN FER INTERÍ
Quan una tarda qualsevol vaig rebre aquella trucada que em va canviar la
feina em vaig alegrar molt. Pensava que ser interí era com ser
funcionari. Vaig descobrir que allò era una fal·làcia, que la Diputació
s'entesta a dir que és el mateix, però és mentida. Determinats caps que
no anomenaré em van dir en el seu dia que "la gent que fa suplències no
té cap dret, els interins algun dret, i els funcionaris tenen drets".
Doncs sapigueu que tots tenim drets i si els volem hem de lluitar per
ells.

Quan jo estava, un matí, treballant a la bugaderia, pensava que estaria
molts anys treballant allà, i que la meva plaça sortiria en uns pocs
anys, ja que la Diputació semblava sòlida i es preocupa pels seus
treballadors... Cosa que cada dia que passa veig que és mentida, i que
només sap malbaratar els diners en coses absurdes.
Jo vaig haver de ser reubicat quan la bugaderia va ser esborrada del mapa
pels alts càrrecs, els quals no es preocupen per les famílies que deixen
a l'atur i pels nens desemparats.
Conclusió final: Ser interí, l'avantatge que tens és que no t'has de
preocupar pel fet que et vagin renovant, i tens tot l'any per a
organitzar les vacances. La part dolenta de ser interí és quan als alts
càrrecs els hi pica un d'allò i decideixen esborrar del mapa un
departament, aleshores pots ser esborrat juntament amb els teus companys
que estan per contracte.
(Héctor)
ELS PLANS DIRECTORS A LA DIPUTACIÓ DE
BARCELONA

La corporació té pressa a signar diferents Plans Directors, com el
d’Igualtat i el de Responsabilitat Social Corporativa. En fa propaganda,
ho promou als ajuntaments i a l’administració local, però no predica amb
l’exemple.
Sembla que solament s'interessen per lluir el certificat, ja que, a més,
és possible que la Diputació de Barcelona sigui la primera administració
pública de l'Estat Espanyol d'obtenir la IQNet SR10.
Un Pla Director no s’ha de basar únicament amb el resultat d’una diagnosi
i amb les opinions recollides dels participants en el seu llarg procés de
gestació, sinó de manera molt important en l’observació de la realitat
social i quotidiana. Per això ajudaria construir un Sistema d’Indicadors
format solament per aquells que mesuren els aspectes clau que es volen
treballar, i que permetin l’autoavaluació de la pròpia Administració.
Cal treballar-ho i portar-ho a la pràctica en tota l’organització i per
això cal formació i implicació.
A la mateixa Junta de Personal la CGT varem preguntar com és que
desapareixia aquest òrgan de representació de les treballadores del text
del Pla Director de Responsabilitat Social Corporativa. Es va adreçar una
carta a tal efecte a en Xavier Boltaina, gerent de la Diputació, en data
11 de novembre i encara no tenim resposta.
(Jordi i Verena)
QUÈ ÉS EL TTIP?
Què amaga el Tractat Comercial Transatlàntic entre els EUA i Europa? A
qui l’hi interessa? Quins interessos sortirien beneficiats i perjudicats?
A quin model productiu respon? Quins serien els seus efectes sobre els
Serveis Públics? Sobre l’agricultura i el medi ambient?
Sobre els drets laborals? Sobre la privacitat digital i
els drets de propietat intel·lectual? Què passarà amb
els aliments transgènics prohibits en alguns països
europeus? Podrà algun país europeu prohibir la fractura
hidràulica per a extraure gas no convencional? Què
passarà amb els medicaments genèrics? On quedarà la
sobirania dels països per a establir les seves pròpies
lleis?
Saps què és el TTIP?
El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP)
és un TRACTAT DE COMERÇ que s’està negociant entre la
Unió Europea i els Estats Units des del mes de juny de
2013, amb la intenció de crear la major zona de lliure
comerç del món.
Les negociacions s’estan produint d’esquenes a la població, de forma
secreta sobre el seu contingut, SENSE PARTICIPACIÓ i sense consultar a la
societat civil i amb total desinformació i obscurantisme.
Què suposarà?
La LIBERALITZACIÓ DE cada cop més SECTORS ECONÒMICS, tot aprofundint les
PRIVATITZACIONS DE SERVEIS PÚBLICS.
S’APLICARÀ LA LEGISLACIÓ MÉS BENEFICIOSA PER A LES GRANS CORPORACIONS, és
a dir, s’anivellaran a la baixa les lleis que regulen la seva activitat,
incloses les que afecten a temes laborals, socials, sanitaris i
mediambientals.
Es tracta d’INCREMENTAR ELS SEUS BENEFICIS a costa de RETALLAR ELS
NOSTRES DRETS i POSAR EN PERILL LA NOSTRA SALUT.
Concretament:
• MENYS DRETS LABORALS: Es rebaixarà la nostra legislació laboral al
nivell existent als EUA, fet que suposa POSAR EN PERILL DE MORT
IMPORTANTS DRETS CONQUERITS, atès que els EUA no ha ratificat
diversos convenis de l’Organització Internacional del Treball
(OIT). Perillaran drets com la LLIBERTAT SINDICAL, la NEGOCIACIÓ
COL·LECTIVA, la VAGA, les INDEMNITZACIONS PER ACOMIADAMENT, les
VACANCES, les BAIXES PER MALALTIA... A més, BAIXARAN ELS SALARIS,
augmentarà la TEMPORALITAT i disminuirà la protecció de la salut i
la SEGURETAT LABORAL.
• DETERIORACIÓ DEL MEDI AMBIENT: Es liberalitzarà a nivell europeu
l’ÚS DEL FRACKING per a l’extracció de gas i petroli per mitjans no
convencionals, i ES LIMITARÀ LA CAPACITAT DELS GOVERNS PER A
REGULAR O LIMITAR el Fracking.
• INSEGURETAT ALIMENTÀRIA: S’autoritzaran TRANSGÈNICS i SUBSTÀNCIES
QUÍMIQUES fins ara prohibides a la UE, però legals als EUA; atès
que mentre a la UE el PRINCIPI DE PRECAUCIÓ implica que han de ser
les empreses les qui demostrin que una substància és segura per a
poder-la comercialitzar, als EUA ha de ser l’administració pública

la qui demostri que una sunstància és perillosa per a poder-la
prohibir.
• PÈRDUA DE SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: S’obriran les portes a les grans
corporacions d’alimentació nord-americanes, davant les quals
difícilment podran competir les petites explotacions i, per tant es
ressentirà la sobirania alimentària i la QUALITAT DE L’ALIMENTACIÓ.
• AMENÇA A L’ÚS LLIURE D’INTERNET I A LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
S’aplicarà la legislació nord-americana que facilita la VIGILÀNCIA
CIBERNÈTICA i l’ACCÉS A DADES PERSONALS i PENALITZA LA COMPARTICIÓ
D’AXIUS A LA XARXA.
• PREEMINÈNCIA DE LES PATENTS SOBRE ELS MEDICAMENTS GENÈRICS: Es
blindaran les patents, la qual cosa reduirà la possibilitat d’accés
a medicaments genèrics més barats i igualment efectius.
• LES EMPRESES PODRIEN OBTENIR EL DRET A DEMANDAR els governs per
canvis legislatius que puguin produir-les-hi pèrdues de beneficis
potencials. Aquestes demandes no s’interposaran en tribunals
estatals sinó en uns TRIBUNALS ESPECIALS creats ad hoc (anomenats
Mecanismes de Solució de Diferències), que funcionarien al marge de
les legislacions estatal i estarien formats per àrbitres amb
vinculacions a les multinacionals.
El TTIP amenaça amb canvis dràstics i irreversibles a la classe
treballadora
ATUREM-HO ABANS NO SIGUI MASSA TARD
(Traducció al català de la infografia “Qué es el TTIP” de les companyes
del Sindicat Únic de Burgos de la CGT)
NO ENS DEIXAREM EMMORDASSAR
El Govern de l’Estat espanyol
torna, un cop més, a atemptar
contra els nostres drets i
llibertats. Aquesta vegada es
tracta de l’aprovació avui al
Congrès dels Diputats del
projecte de Llei orgànica de
protecció de la seguretat
ciutadana, coneguda i molt
millor denominada com a llei
mordassa.
Amb l’entrada en vigència
d’aquesta llei, el Govern
pretén tapar-nos la boca,
limitar la nostra llibertat
d’expressió, d’informació i
de lliure circulació. Es tracta de drets que, de manera hipòcrita, el
poder polític estableix com a llibertats públiques en la seva tan preuada
Constitució. Des del govern han observat que no ens callem, que hem dit
prou a tantes mesures que restringeixen, i en molts casos fan
desaparèixer, els nostres drets. Per això responen de manera dràstica,
manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa ús per a evitar
“legalitats” gens legítimes.
El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga
amb elevades multes econòmiques (les més greus poden ser de fins a
600.000 euros, sense tenir en compte la capacitat econòmica de
“l’infractor”) actuacions que des del poble s’han dut a terme per a
protegir els drets i llibertats de les persones. N’esmentem algunes:
1. Es castiguen de forma molt greu les manifestacions i reunions no
comunicades que es realitzin en instal·lacions que presten serveis bàsics
per a la comunitat, com poden ser les concentracions davant d’hospitals
per a la defensa de la sanitat pública.
2.Tipifiquen com a infracció greu les manifestacions que es realitzin
davant el Congrés dels Diputats o el Parlament (recordem les
concentracions davant del Congrés dels Diputats i els Parlaments
Autonòmics arran del moviment del 15-M).
3. Penalitzen administrativament actes d’obstrucció, entre d’altres, que
pretenguin impedir el compliment de resolucions judicials. Per exemple,
perseguiran els actes de solidaritat i resistència en desnonaments
d’habitatges.
4. Castiguen també l’escalament d’edificis i monuments sense autorització
i l’incompliment de les restriccions de circulació peatonal o itinerari
amb ocasió d’una manifestació, reunió o acte públic.
Algunes d’aquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta
al Codi Penal. Tractades com a faltes, comportaven un judici previ, uns
terminis de prescripció més curts i una sanció econòmica molt més lleu
que les infraccions administratives ara tipificades per la Llei Mordassa.
Amb aquest canvi de jurisdicció, el poder polític sanciona directament
per la via administrativa, un procediment que serà molt més ràpid,
directe i ens deixarà més indefensos davant les seves actuacions. Al
mateix temps ens dificulta les mesures de defensa i d’impugnar les
multes. Cal recordar que l’existència de taxes judicials fa pal•lès
l’interès del poder polític de circumscriure l’accés a la justícia (no
oblidem que es tracta de la "justícia" burgesa) a les classes altes.
Ens retallen la salut, l’educació, ens deixen gairebé a zero en drets
laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i
resistència.
L’única resposta que ens queda és impedir que aquesta llei sigui
finalment una realitat. Des de la CGT de Catalunya cridem al poble a
resistir per a fer veure a la classe política que malgrat els atemptats
continuats d’aquest govern d’herència, mentalitat i procedir feixista,
continuarem lluitant per a la consecució d’una societat llibertària. Serà
la intensificació de la lluita als carrers i als centres de treball la
que desbordi la llei i en faci impracticable la seva aplicació.
I així, entre totes, l’acabarem tombant.
(Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de
Catalunya, difós el 12 de desembre de 2014, amb motiu de l’aprovació al
Congrés dels Diputats de la “Llei Mordassa”)

PASSAT PRESENT
"Autogestió --de l'anglès, self-government-- és la paraula
inintel·ligible adoptada a l'argot tecnocràtic per a fer referència a
allò que tothom coneix normalment amb el nom familiar de DEMOCRÀCIA
DIRECTA. Com és ben sabut, aquesta es distingeix d'altres figures
anomenades "democràcies" --democràcia orgànica, democràcia parlamentària,
democràcia a l'espanyola...-- simplement pels dos principis que regeixen
el seu funcionament: 1) La revocabilitat en tot moment de la inevitable
figura del "delegat electe", 2) La constant autodeterminació de la base
després del corresponent coneixement de causa. Només amb això, tant a
l'Est com a l'Oest perd tot el seu sentit la jerarquització social, el
clàssic esquema dualista d'uns que manen i uns altres que obeeixen, la
tradicional piràmide de base ampla i cúspide reduïda, el funcionament
sobirà de dalt a baix. [...] L'AUTÈNTICA SOBIRANIA FUNCIONA DE BAIX A
DALT. Si hi afegim el fet que l'AUTOGESTIÓ per a ser efectiva ha de ser
total (econòmica, política, social, cultural, etc), serà fàcil comprendre
que, més que una fórmula organitzativa, l'AUTOGESTIÓ és una actitud, una
tarannà, un estil de vida."
(Del llibre Lucha de clases y clases de lucha, de Santi Soler, editat per
Anagrama el 1978. Pàgines 122-123. La traducció de l'original castellà és
nostra)

Afilia’t i contribueix a
construir l’ALTERNATIVA
SINDICAL a la Diputació
de Barcelona!
VOLS CONTACTAR AMB NOSALTRES?
CGT Diputació de Barcelona
Carrer Mallorca 244, 2on 1a
08080 Barcelona
(Ens trobareu al local tots els
dimarts i dijous al matí)
Telf: 934049221
A/e: cgt@diba.cat
Web: http://cgtdiba.wordpress.com/
Delegats i delegades:
Josep Garcia: garciavjm@diba.cat
Lola Gutiérrez: gutierrezbd@diba.cat
Susana Larrosa: larrosags@diba.cat
Marisa Juandeaburre: juandeaburm@diba.cat
Cristina Castro: castrocc@diba.cat
Héctor Villanueva: villanuevavh@diba.cat
Feliu Madaula: madaulacf@diba.cat
Víctor Garcia: garciabv@diba.cat

Més informació:

- TWITTER CGT DIBA

- WEB CGT DIBA

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció