CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Recurs de CGT contra la presència de la religió en l’escola

Divendres, 23 febrer, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La CGT, a través de la seva Federació d'Ensenyament, ha presentat tres recursos Contenciós-Administratius davant el Tribunal Suprem contra cadascun dels Decrets que desenvolupen la Llei Orgànica d'Educació (LOE), concretament els Decrets d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria, en l'apartat específic que regula l'ensenyament de la religió en els centres educatius per considerar que aquesta regulació vulnera la legislació vigent.


La LOE en la seva Disposició Addicional Segona regula l'ensenyament de la religió en els centres educatius. A la vista d'aquest marc legal, CGT entén que l'ensenyament de la religió vulnera la legalitat vigent al fonamentar-se en uns Acords preconstitucionals amb el Vaticà que atorguen un caràcter de privilegi a la religió, arribant a homologar-la a la resta d'assignatures i, tot això, en un país aconfessional.

Per a CGT, l'ensenyament de la religió ha de sortir del currículum ordinari ja que això és el coherent en un estat aconfessional, per tant, els Acords amb el Vaticà, la LOE que els ratifica i sobre els quals es fonamenta i aquests Decrets que la desenvolupen, vulneren clarament el marc constitucional.

L'alumnat que no assisteix a classes de religió no pot seguir sent marginat i postergat en els centres educatius públics, i fins i tot, en els centres privats finançats amb fons públics. La presència de la religió en l'escola està constituint una font de conflictes que afecten al bon funcionament del propi sistema educatiu, al sistema de relacions humanes dintre de la comunitat educativa, provoca l'enfrontament social de l'alumnat i les famílies que opten per no cursar religió, provoca conflictivitat entre el professorat al no quedar bé prefixats els límits de les competències de fins a on han d'arribar els continguts i les activitats religioses, provoca l'exclusió de l'alumnat en la dinàmica diària de la vida escolar, genera la desatenció, en la pràctica, de l'alumnat que no assisteix a classes de religió.

Per altra banda, la presència dels signes i símbols religiosos en els centres educatius és una cosa absolutament habitual que segueix significant enfrontaments innecessaris entre les famílies, el professorat i l'alumnat i això en una societat actual que pretenem basar en la tolerància i la llibertat.

Finalment, la presència de la religió en els centres amb una càrrega horària absolutament desproporcionada, ha de ser denunciada públicament ja que aquesta càrrega horària està sent a costa de la reducció d'altres matèries a nivells ridículs com succeïx amb els ensenyaments artístics, musicals, tecnologia o informàtica.

Des de CGT, exigim que l'Administració actual no segueixi cedint més davant la Conferència Episcopal perquè, no només s'ha cedit en aportacions econòmiques, sinó que s'ha cedit en les competències de formació de l'alumnat. Lamentablement l'Administració actual no està preservant el dret de l'alumnat que no assisteix a religió ja que, per exemple, en educació infantil i educació primària, per a l'alumnat que no assisteix a religió no es contempla que pugui aprofitar aquest temps en altra activitat que suposi aprenentatge sinó que se l'obliga a que perdi el temps.

En secundària, l'alumnat que no opti per religió serà postergat a perdre el temps sense res que aprendre encara que sigui atès com en una guarderia, amb el que això suposa de conflictivitat escolar, aprenentatge de valors nefasts... mentre que l'alumnat que opti a religió, podrà cursar una religió confessional o la història i cultura de les religions, el que suposa l'organització de plans d'estudis distints i, per tant, una contradicció amb els principis d'igualtat i no discriminació.

No s'està respectant el dret de l'alumnat que no assisteix a religió, o almenys aquest dret està quedant relegat davant el dret de l'alumnat que sí assisteix a religió, ja que, fins als grups d'alumnes i alumnes, l'organització escolar, s'està adequant i s'està portant a terme en funció de l'alumnat que assisteix a religió.

Tampoc podem passar per alt que l'ensenyament de la religió suposa, per principis, la negació de les altres religions com veritables, i fins i tot, la negació de les veritats d'aquestes altres religions, el que inexorablement tendeix a una educació basada en el dogma, en la fe i no en la comprensió de les raons de l'altre.

Així mateix, cal ressaltar que l'elecció de la religió obliga a un pronunciament públic de les famílies, clarament inconstitucional, sobre les seves creences i que en determinats contextos, suposen provocacions socials que podrien evitar-se.

En definitiva, la presència de la religió en els centres educatius està significant, en la pràctica, una font permanent de conflictes. CGT rebutja que la presència de la religió en els centres estigui suposant que els drets d'uns es converteixin en obligacions per als altres.

Federació d'Ensenyament de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print