CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Recursos humans o peons d’escacs

Diumenge, 31 juliol, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Quan es realitza un contracte de treball, les parts contractants acorden la realització, per part de l'empleat, d'una sèrie de tasques que es corresponen a alguna categoria o grup professional dels establerts en el seu conveni de referència.

Els grups professionals (per exemple, administratiu) estan redactats amb una major amplitud que les categories (per exemple, auxiliar administratiu) i permeten una major polivalència funcional, és a dir, la realització d'un ventall major de tasques; raó per la qual s'han popularitzat en els convenis, fins a l'aparició d'una nova categoria encara més general: les anomenades “competències”.

Quan l'empresari ordena al treballador realitzar tasques que no es corresponen amb les que realitza habitualment, té una sèrie de limitacions explicitades en l'Estatut dels Treballadors:

- Si es tracta de funcions de la mateixa o equivalent categoria, l'empresari pot ordenar-lo lliurement, amb l'única limitació de respectar les exigències legals de titulació corresponents.

- Si es tracta de funcions d'una categoria inferior, l'empresari pot donar l'ordre quan existeixin raons tècniques o d'organització urgents i imprevisibles. El treballador només realitzarà les funcions de la categoria inferior pel temps imprescindible i seguirà cobrant el seu salari normal (és a dir, el de la categoria superior). L'article no empara les modificacions que suposin un menyscapte de la dignitat personal del treballador o un perjudici en la seva formació i promoció professional. En aquest cas, l'empleat tindrà dret a sol·licitar la resolució del contracte per incompliment greu de l'empresari, amb indemnització de 45 dies per any treballat amb un límit de 42 mensualitats.

- Si es tracta de funcions d'una categoria superior, l'empresari ho podrà ordenar si existeixen raons tècniques o d'organització i pel temps necessari. El treballador, en aquest cas, cobrarà el salari corresponent a la categoria superior, i podrà sol·licitar l'ascens, conforme a les regles que hi hagi per a això en el seu conveni, quan hagi ocupat aquestes funcions per un període de sis mesos en el còmput d'un any, o de vuit mesos en un període de dos anys, tret que en el conveni es disposin altres terminis.

En tot cas, la mobilitat funcional està sent ampliada progressivament en cada reforma laboral, per a permetre una gestió més còmoda i àmplia dels “recursos humans” per part de les gerències. Forma part de l'anomenada “flexibilitat interna” que s'ha vingut presentant com la panacea per part de sectors empresarials i sindicals, al fil de l'anomenada “flexiguretat”.

JOSÉ LUIS CARRETERO MIRAMAR / Professor de Dret del Treball i integrant del ICEA

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print