Empadronar-se a Reus: una odissea que incompleix la normativa - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Empadronar-se a Reus: una odissea que incompleix la normativa
dimecres 27 de maig de 2009 / Acció Social / Visites: 11960
Menéame

Comunicat-Informe elaborat per CGT, CUP, Casal Despertaferro i ACCD, on denuncien com l’Ajuntament de Reus està incomplint la Llei de Bases de Règim Local i estan fent un ús del Padró municipal totalment diferent al que preveu la LBRL, atemptant d’aquesta manera contra els drets dels ciutadans i ciutadanes.

Aquesta situació es fruit dels criteris per empadronar-se a la ciutat de Reus derivats del Decret 1728 de l’Ajuntament de Reus, i implica que actualment a Reus es dona el cas de persones que no poden accedir als drets i serveis socials que comporta empadronar-se perquè no reuneixen els requisits "il·legals" que l’Ajuntament està imposant als seus ciutadans, autòctons o nouvinguts.

EMPADRONAR-SE A REUS: UNA ODISSEA QUE INCOMPLEIX LA NORMATIVA

D’acord amb la Llei 7/1985 de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local –LBRL- (arts 15-18) definim el padró municipal com “un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi”. La seva formació, manteniment, revisió i custòdia correspon a l’Ajuntament, d’acord amb les normes aprovades conjuntament pel Ministeri d’Economia i Hisenda i el Ministeri per a les Administracions Públiques a proposta del Consell d’Empadronament.

Tota persona que visqui a l’Estat espanyol està obligada a inscriure’s, tant autòctona com estrangera, regular o irregular, ja que la LBRL no exigeix la residència legal en els termes de la normativa d’estrangeria, sinó el viure de fet en territori de l’Estat espanyol. Aquest registre serveix per a determinar la població del municipi, atorgar la condició de veí una vegada que la inscripció s’ha produït, i acreditar la residència, el domicili habitual, i et dóna accés a l’exercici de multitud de drets (enumerats a l’art. 18 de la LBRL) entre els quals destaquem el d’accedir als serveis municipals (és a dir, dret d’inscripció a escoles o instituts municipals, accedir als Centres d’atenció primària del municipi, a la Biblioteca Municipal, etc). No poder exercir aquest dret atempta contra drets fonamentals recollits a la Constitució Espanyola com són la dignitat (10 CE), la integritat física i moral (19 CE), la lliure residència (19 CE) i l’educació (27 de la CE).

El padró municipal hauria de ser la base de dades més actualitzada del domicili de les persones que resideixen a un mateix municipi, ja que aquest hauria de donar fe d’aquesta residència efectiva.

Tal i com afirma la Dra. Angeles Solanes – “La realidad local de la inmigración: el padrón municipal como forma de integración”, Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, nº 10/2004 ( http://www.uv.es/CEFD ) I.S.S.N.: 1138-9877 - “si el padró compleix una funció estadística de vital importància per a tenir un coneixement fiable de les persones que viuen en un municipi, és evident que la informació que conté a més de la rellevància que en si mateixa presenta, té una gran utilitat per a la planificació dels serveis públics. Des d’aquest punt de vista, el que interessa saber no és la situació administrativa a partir de la qual una persona habita en un municipi, sinó el fet que viu allí. El que s’espera del padró és, per tant , que permeti conèixer la població real d’un municipi, a partir de la qual és possible programar i organitzar els transports públics, els serveis educatius, sanitaris, socials, etc., ja que tota la població, nacionals i estrangers (regulars o no) acudiran a aquests serveis”.

Tot i el previst a la legislació podem afirmar que actualment les Administracions Locals – ENTRE LES QUALS ESTÀ L’AJUNTAMENT DE REUS - estan incomplint aquesta normativa - i xocant frontalment contra el precepte 9.2 de la CE- i estan fent un ús del Padró municipal totalment diferent al que preveu la LBRL atemptant d’aquesta manera contra els drets dels ciutadans, tal i com es preveu en l’estudi efectuat pel Síndic de Greuges en el seu informe extraordinari: “La gestió municipal de l’empadronament dels immigrants” publicat al gener de 2008 on en l’apartat 2 del punt VIII Recomanacions, fa recordatori èxplicit “DEL DEURE LEGAL DE COMPLIR LA NORMATIVA VIGENT QUANT A LA NATURALESA I LES FUNCIONS ACTUALS DEL PADRÓ MUNICIPAL”.

En Comissió Especial per al tractament de les polítiques d’Immigració realitzada el 14 de novembre de 2007 (veure Nota de Premsa de l’Ajuntament de Reus a: www.reus.cat/ajuntamentinforma2/llegir.php?id=2327#), i segons l’esmentada nota amb els consens de tots els grups politics de l’Ajuntament, es van confeccionar uns criteris per empadronar-se a la ciutat de Reus plasmats en el Decret 1728 de l’Ajuntament de Reus éssent el màxim responsable de la Comissió el Sr. Eduard Ortiz, 1r tinent d’alcalde, adjunt a l’alcalde, responsable de coordinació de polítiques socials i transversals i guàrdia urbana de l’Ajuntament de Reus. La Comissió està integrada per un membre de cada un dels grups municipals, més el Coordinador de Polítiques Socials i Transversals i l’alcalde. En la nota de premsa es va donar com a única raó el poder controlar els empadronaments massius en habitatges i la possible sobre-ocupació dels habitatges però tal com diu la normativa això NO ÉS COMPETÈNCIA MUNICIPAL, aquesta no és la finalitat de l’empadronament. Els criteris marcats per l’Ajuntament de Reus a les oficines municipals competents consten en el Decret Municipal 1728, de data 10 de desembre de 2007. Els impediments i els requisits que l’Ajuntament de Reus actualment està demanant a la ciutadania estan provocant en nombroses ocasions que aquests o bé es quedin sense empadronar-se -renunciant a l’exercici dels drets que suposa estar empadronat, i minvant per tant, la seva qualitat de vida- o bé s’empadronin en llocs diferents als que resideixen. I això afecta a tothom, independentment del seu lloc de naixement, persones autòctones o nouvingudes.

A continuació exposem algunes d’aquestes múltiples irregularitats :

- PRIMERA IRREGULARITAT: L’AJUNTAMENT DE REUS EFECTUA JUDICIS VERS QÜESTIONS DE PROPIETAT, ARRENDAMENTS URBANS, ETC.

La Resolució del 4-7-1997 de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del Director General de Cooperació Territorial, per la qual es dicten les instruccions tècniques als Ajuntaments sobre l’actualització del padró municipal d’Habitants (BOE núm., 177 del 25 de Juliol de 1997) diu: “ (…) En concreto, la posibilidad de que el Ayuntamiento solicite el título que legitime la ocupación de la vivienda no atribuye a las Administraciones Locales NINGUNA COMPETENCIA PARA JUZGAR cuestiones DE PROPIEDAD, DE ARRENDAMIENTOS urbanos, o en general, de naturaleza jurídico-privada sino que tiene como ÚNICA FINALIDAD ACREDITAR que el vecino HABITA EN ESE DOMICILIO, por tanto, ese título puede ser: Escritura de propiedad, contrato de arrendamiento, contrato de suministro de servicios (agua, luz, gas, teléfono…) e incluso de no existir, la Administración deberá comprobar por otros medios (Informe de policía local, inspección del propio servicio, etc.) que el vecino habita y siendo caso afirmativo INSCRIBIRLO EN EL PADRON”.

En tot cas, en cap moment diu que el propietari o el titular del lloguer de l’habitatge hagi de personar-se a les dependències municipals per autoritzar la inscripció, tal i com consta al punt 4 del Decret 1728 de l’Ajuntament de Reus. Com a màxim diu que en casos de lloguer necessitarà autorització del titular del contracte però no del propietari. Aquest és avui per avui un requisit sine qua non per poder empadronar-te a Reus. OBLIGATÒRIAMENT, EL PROPIETARI DE L’HABITATGE ARRENDAT S’HA DE PERSONAR a autoritzar l’empadronament, comportant que en determinats supòsits (com per exemple quan la propietària és una persona desvalguda o quan aquesta viu en una altra localitat o a l’estranger, etc.) aquest empadronament no pugui portar-se a terme tot i resultar acreditada l’existència d’un contracte d’arrendament i de que per tant, en aquell habitatge hi està residint una ciutadana.

Per tant, aquesta exigència de l’autorització del propietari per a poder efectuar un empadronament a un domicili és una irregularitat per diferents motius:

1- No hi ha cap norma que exigeixi aquest requisit.

2- És un requisit incoherent amb el propi contracte d’arrendament ja que quan es lloga el pis, el propietari cedeix el gaudir de la vivenda a canvi d’un preu i únicament queda legitimat per exigir les responsabilitats corresponents si no es compleixen els pactes contractuals. Es tracta, doncs, d’una cessió lliure. Per això, l’ajuntament no pot interferir en els assumptes personals ni pertorbar el dret a la propietat garantitzat a l’article 33 CE.

3- L’autorització que exigeix l’Ajuntament infractor és incompatible amb el contracte d’arrendament ja que el propi contracte que té força de llei es en si mateix una autorització a residir a aquell habitatge – i per tant, dóna el dret a empadronar-se als arrendataris-.

Finalment, destacar que l’Ajuntament de Reus tampoc pot exigir que els contractes estiguin en el Registre de Fiances dels contractes de lloguer de les finques urbanes de l’Institut Català del Sòl –que suposa indirectament l’obligació de que tot contracte de lloguer impliqui pactar una fiança- ni pot demanar cap còpia de rescissió de l’anterior contracte –exigències que es recullen en els punts 3 i 5 de l’esmentat Decret 1728-.

- SEGONA IRREGULARITAT: L’AJUNTAMENT DE REUS FA RESPONSABLES ALS NOUS ARRENDATARIS DE DONAR DE BAIXA ALS QUE HI RESIDIEN ANTERIORMENT

La Resolució del 4-7-1997 per la qual es dicten les instruccions tècniques als Ajuntaments sobre l’actualització del padró municipal d’Habitants (BOE núm, 177 del 25 de Juliol de 1997) continua dient: “Si en ocasión de este empadronamiento, advirtiera que las personas que figuran empadronadas lo han ABANDONADO, ACEPTARÁ EL EMPADRONAMIENTO DE LOS NUEVOS RESIDENTES”, es a dir, no és RESPONSABILITAT DEL NOUS ARRENDETARIS DONAR DE BAIXA ALS ANTERIORS com demana l’Ajuntament de Reus en l’actualitat ni S’HA D’APORTAR CAP SENTENCIA DE DESNONAMENT DELS ANTERIORS ARRENDATARIS, si fos el cas – tal i com consta en el punt 5 del Decret 1728 de l’Ajuntament de Reus- .

- TERCERA IRREGULARITAT: L’AJUNTAMENT DE REUS DECIDEIX QUANTES PERSONES PODEN VIURE A UN DOMICILI I LA RELACIÓ QUE HAN DE TENIR ENTRE ELLES

La Resolució del 4-7-1997 per la qual es dicten les instruccions tècniques als Ajuntaments sobre l’actualització del padró municipal d’Habitants (BOE núm, 177 del 25 de Juliol de 1997) diu: “De la misma manera que la inscripción padronal es independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda lo es de LAS CIRSCUNTANCIAS FISICAS, HIGIENICO-SANITARIAS O DE OTRA INDOLE QUE AFECTEN A LA VIVIENDA. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas ,incluso ausencia total de techo) PUEDEN Y DEBEN FIGURAR COMO DOMICILIOS VALIDOS YA QUE LA REALIDAD ES EN ESTA OCASIÓN ASÍ.”

Es a dir, S’HA D’INSCRIURE LES PERSONES QUE VIUEN EN UN HABITATGE PERQUÈ LA REALITAT ÉS AIXÍ. Ningú vol viure en un habitatge sobre-ocupat o sense les mínimes condicions d’habitabilitat. En tot cas, ens trobem amb un problema social, el de les persones que no poden accedir al dret a un habitatge digne, tal i com garanteix l’article 47 de la Constitució Espanyola, i és la pròpia Administració qui hauria de treballar perquè aquest dret es faci efectiu i accessible a tothom.

Tot i el que preveu la legalitat, l’Ajuntament de Reus és qui decideix en actualment quantes persones poden viure en un domicili. Sovint famílies amb 4 fills son considerades massa nombroses per viure en un mateix domicili no permetent, per tant, que constin empadronats tots els seus membres en el mateix domicili.

Destacar que fins i tot, el fet que en un contracte d’arrendament hi consti una clàusula que limiti les persones que poden viure en l’habitatge no pot ser un impediment per empadronar-se en el mateix quan concorri un incompliment de tal clàusula. En tot cas, serà el propietari qui haurà d’interposar una demanda per aquest incompliment.

També posem de relleu que l’Ajuntament de Reus, quan s’efectua un nou empadronament a un domicili en el que ja hi estan empadronats d’altres ciutadans, demana que s’acrediti l’existència d’un vincle familiar entre el nou empadronat i els ja residents en el mateix domicili (tal i com es pot llegir en els criteris d’empadronament que consten en la pròpia pàgina web de l’Ajuntament: http://serveis.reus.cat/tramits/mostrar_adjunt.php?id=10&idad=56), allunyant-se d’aquesta manera de la finalitat que presenta aquest registre i extralimitant-se de les seves potestats, impedint d’aquesta manera que els reusencs puguin decidir amb qui volen conviure.

EMPADRONAR-SE A REUS ÉS UN DRET I UN DEURE DE TOT CIUTADÀ

ACTUALMENT A REUS HI HA PERSONES QUE PODEN NO TENIR DRET A COBERTURA SANITÀRIA, A ESCOLARITZAR ALS SEUS FILLS I A ACCEDIR ALS MÚLTIPLES DRETS I SERVEIS SOCIALS QUE EMPADRONAR-SE COMPORTA PERQUÈ NO REUNIEXEN ELS REQUISITS “IL·LEGALS” QUE L’AJUNTAMENT ESTÀ IMPOSANT ALS SEUS CIUTADANS.

ANIMEM A LA CIUTADANIA A QUE REIVINDIQUI EL SEU DRET A EMPADRONAR-SE JA QUE D’ACORD AMB LA LEGALITAT -art. 15 de la LBRL- TOTA PERSONA – TANT AUTÒCTONA COM ESTRANGERA, REGULAR O IRREGULAR - QUE VISQUI EN TERRITORI DE L’ESTAT ESPANYOL, ESTÀ OBLIGADA A INSCRIURE’S AL PADRÓ DEL MUNICIPI ON RESIDEIX, JA QUE EMPADRONAR-SE ÉS UN DRET I TAMBÉ UN DEURE DE TOT CIUTADÀ.

Confederació General del Treball (CGT), Federació Comarcal Baix Camp-Priorat

Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Reus

Casal Despertaferro, Reus

Associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament, Reus

Maig de 2009

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf
titre documents joints

3 Missatges

  • Empadronar-se a Reus: una odissea que incompleix la normativa 15 de juny de 2009 20:31, per  Anna Castellvi

    Jo em trobo en una situació rocambolesca. Tinc arrendat un pis a Reus i la meva inquilina diu que es veu obligada a deixar el pis perquè l’ajuntament de Reus no li atorga l’empadronament (ella ja esta empadronada a Reus, seria, doncs, un canvi de domicili). Ella presenta, com diu la llei, un contracte d’arrendament degudament inscrit realitzat per un agent de la propietat immobiliària.
    Jo estic a punt de perdre una llogatera. què puc fer? on puc denunciar aquest fet?

    Gràcies

    Anna Castellví

    Veure en línia : Empadronar-se a Reus: una odissea que incompleix la normativa

    repondre message

    • I que em diuen de la obligatorietat de portar el teu fill a les oficines per tal de poder ser empadronat amb el seu pare i la seva mare. Fas, per exemple un canvi de domicili i o els hi portes al teu fill, faltant aquell dia a classe, o et diuen que no l’empadronen que al pare i la mare presents si, però al teu fill el qual certifiques l’ existència amb llibre de família et diuen que es queda a l’antic domicili. Desenes de mares ens em vist amb aquesta situació ensenyant a un nen a unes senyores per tal de que no es quedi sense empadronar. I no parlo de gent nouvinguda sinó de Reus de tota la vida.

      repondre message

    • Empadronar-se a Reus: una odissea que incompleix la normativa 15 de desembre de 2009 05:33, per  ignacio

      hola somos un matrimonio nacidos, enmpadronados y con hijos en reus y con domicilio propiedad. Hemos tenido un bebe el 14 diciembre cuando voy a empadronar el bebe, obligan que vayan mi mujer, convaleciente con puntos,al padrón de reus. Día con lluvia y frio, no contentos me obligan llevar el bebe que lo tengo malito en casa y con este no le conviene salir. Finalmente no me dejan empadronarlo, se portan muy mal con sobervia y prepotencia, si te quejas el vigilante seguridad te impide que pongas una reclamación de muy malas formas. Soy funcionario otra administración y me produce vergüenza ajena, trato lamentable, vulneran mis derechos.

      repondre message

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. Està clar, vaga!
  2. A cap espai de la vida. Manifest 25N
  3. 25 N día Internacional contra les violències masclistes
  4. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  5. Vaga Indefinida a partir del 30 de Novembre a Ramcon, a Mollet del Vallès
  6. Formulari d’afiliació (beta)
  7. Quotes afiliació 2021
  8. CGT, Anticapitalistes i CUP presenten un projecte per a socialitzar NISSAN
  9. Ha sortit el número 214 de la revista Catalunya (gener 2020)
  10. Reflexions de TEEI. Jo dic prou!

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid