CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Tramposa pujada d’impostos. El capital sempre guanya

Dilluns, 14 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La política econòmica del govern sempre al servei de la banca, de les multinacionals i a costa de reduir les prestacions socials. El govern està anunciant, aquests dies, una ambigua pujada d'impostos.


Des de CGT no ens fiem i volem recordar quin és la trista realitat de la política econòmica :

* El Pla d'Estabilitat de la UE, que obliga a l'estat espanyol, fixa límits en el capítol de despeses: 3% per al dèficit públic i el 60% per al deute públic. Aquests límits obliguen a una reducció de la despesa, deteriorant tots els sistemes de protecció social (pensions, sanitat, educació, ocupacions, cures, ajudes a les famílies, etc.). Concretament, la despesa social ha disminuït en percentatges del PIB, fins a situar-se en el 26% del mateix.

* Per a resoldre la “crisi”, els governs de la UE han injectat directament entre 1,5 a 2,5 bilions d'euros, al sistema financer, al sector de l'automòbil, a les grans infraestructures viàries, fent créixer els dèficits públics de tots els països, molt per sobre del 3% fixat en el Pacte d'Estabilitat o el 60% del deute. S'hi han dedicat recursos fins a un 32% de tot el PIB de la UE, posant el 12% directament a la disposició de la banca.

* A l'estat espanyol, el dèficit augmentarà fins al 10% del PIB en el 2009 i el seu compromís amb Brussel·les és fer les correccions necessàries perquè en el 2012, es torni al límit del 3%. Atès que la despesa social ha augmentat i es lliuren partides extraordinàries de fins a 17.000 milions d'euros per a pagar les prestacions socials, consideren necessari emetre nou deute (bons del regne d'Espanya) que incrementa el deute i es paguen interessos cada vegada majors.

* L'estat necessita diners i la forma que té de recaptar diners suficients per a cobrir la despesa (des del tractat de Maastricht de 1992), ha estat inversament proporcional als ingressos de rendes. Els salaris alts, les rendes de capital, els impostos sobre els dividends (beneficis), els impostos de societats, les cotitzacions socials empresarials, els impostos dels grans patrimonis, etc. han decrescut significativament, al contrari que les rendes del treball, que suporten més del 75% de tots els ingressos fiscals de l'estat.

* L'Impost de Societats s'ha rebaixat fins al 25%.

* L'Impost de Patrimoni ha desaparegut.

* Les grans fortunes, a través d'una Llei socialista del 2005, tenen els seus propis paradisos fiscals sense sortir de la pàtria (SICAV) i, en comptes de tributar al 35% (ara 30%) com societats, ho fan al 1% en la inversió inicial i al 18% quan recullen beneficis o rescaten la inversió.

* Els dividends, els capitals mobiliaris, els dipòsits, els fons d'inversió, etc. tenen el tipus únic del 18%.

* Els fons de pensions si es retiren en capital, tenen una reducció del 40%, la qual s'eximeix de tributar.

* Els supermilionaris esportistes d'èlit cotitzen els seus ingressos a un IRPF mínim del 23% com els salaris inferiors.

* Som el país europeu que majors quantitats dedica a bonificar a les empreses perquè efectuïn contractacions el 2009 (7.500 Milions d'euros) mentre les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, són les més baixes de la Unió Europea.

* L'IRPF ha establert un tipus màxim del 43%, per a beneficiar a aquells que guanyen més de 60.000 € (un club de 306.455 persones).

* Es mantenen els topalls màxims de cotització a la Seguretat Social, per a beneficiar els salaris alts i perjudicar el sistema públic de pensions.

* L'augment dels impostos indirectes lligats al consum, suposa un sistema de recaptació perjudicial per a la majoria.

* Si realment es perseguís el frau fiscal, l'estat ingressaria al voltant de 25.000 milions d'euros (El frau existeix ja que, segons Hisenda, el salari mig que declarem els treballadors és superior al que declaren els empresaris.

* Sí que hi ha diners. El que no hi ha és voluntat política de que paguin més els que més tenen. No hi ha voluntat de satisfer les necessitats de tots i totes. Per contra, amb la crisi, hem socialitzat les seves pèrdues i privatitzat els beneficis.

Per a la CGT l'únic camí per a la justícia social és el REPARTIMENT DE LA RIQUESA.

13 de Setembre de 2009

Secretariat Permanent Conitè Confederal CGT

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print