CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Valoració de la sentència que anul·la l’ERO d’Atento

Dimecres, 26 novembre, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Des del Sector Federal de Telemarketing de CGT, analitzem la recent sentència de l'Audiència Nacional que anul·la l'ERO d'Atento i els seus 672 acomiadaments en aquest comunicat.

En primer lloc, volem ressaltar la lluita dels treballadors i treballadores d'Atento. Sense ells mai hagués estat possible una victòria com aquesta. Des del mateix moment que es va anunciar, per part de l'empresa aquesta salvatge mesura, les treballadores es van organitzar i massivament van rebutjar aquest ERO sense causa. Ningú ha de monopolitzar aquesta victòria, que si és d'algú és de la classe treballadora organitzada.

Des de CGT ens congratulem que l'Audiència Nacional hagi entès que aquest acomiadament col·lectiu és nul i ho hagi tombat, però creiem important ressaltar diversos aspectes de la sentència que sens dubte proven el que CGT ha vingut mantenint des del primer dia.

La sentència confirma que va haver acord en el període de consultes entre UGT, CCOO i FASGA. Cert és que la sentència se sorprèn de les manifestacions d'algun dels sindicats signants l'últim dia de la negociació – manifestacions insòlites, arriba a dir -, en les quals els que van arribar a l'acord van afirmar que no estaven conformes amb l'oferta. Veure per a creure.

La sentència obre la porta que les demandes individuals dels treballadors aconsegueixin la nul·litat perquè s'entén que el criteri d'absentisme aprovat pels signants de l'acord pot arribar a ser discriminatori. Així doncs, l'aplicació com criteri de selecció de la baixa mèdica de llarga durada no és necessàriament discriminatòria, però sí pot ser-lo quan afecti a treballadors que sofreixin malalties de naturalesa estigmatizant o quan afecti a treballadors la situació dels quals pugui qualificar-se de discapacitat, encara que no sigui definitiva.” Per tant, encara que l'ERO hagués estat procedent, es podria haver seguit lluitant per la nul·litat en les demandes individuals. Això ho va dir CGT i ho confirma la sentència.

La sentència, i això és un fet MOLT RELLEVANT, diu que, si no hagués hagut acord en el període de consultes ni referèndum, l'ERO també hagués estat nul. Sens dubte, això desacredita tota l'argumentació jurídica d'UGT i de CCOO, que van ratificar un ERO sense causa dient que no era possible aconseguir la nul·litat en l'Audiència. Diu la sentència: “Així doncs, hem de retreure fortament l'actitud empresarial en aquesta matèria, a tal punt que, si no s'hagués produït acord en el període de consultes, la conseqüència inexorable seria la nul·litat de l'acomiadament per falta d'aportació de la documentació pertinent”. És a dir, menteix qui diu que es validen les causes perquè és impossible trobar causes quan l'empresa oculta informació als representants de les treballadores. Això també dóna la raó CGT, els ERO sense acord tenen moltes més possibilitats de ser tombats en els tribunals que els ERO amb l'aval dels sindicats.

La Sala social de l'Audiència Nacional anul·la l'ERO perquè considera que el referèndum organitzat per UGT, CCOO, FASGA i l'empresa “no tenia les mínimes garanties democràtiques”. La sentència demostra que no es va lliurar ni a CGT ni a la resta de sindicats que s'oposaven als acomiadaments ni el cens de votants, ni la composició de les taules electorals, ni el sistema de votació, ni se'ns va permetre participar en el procés de votació, ni en el recompte de vots. La sentència afirma que queda acreditada “una vulneració frontal del dret a la llibertat sindical, (…), ja que se'ls va impedir influir de manera efectiva en una decisió que afectava als seus afiliats, així com la resta de treballadors afectats, a qui aspiraven legítimament a representar.” Podem adjectivar tot aquest procés de moltes maneres, però en aquesta ocasió la Sala social de l'Audiència Nacional ha deixat molt clar quina classe de sindicats i d'empresa van muntar aquesta farsa de referèndum.

Reiterem, sens dubte, i com explicàvem al principi, que la lluita dels treballadors d'Atento ha estat fonamental en aquesta victòria. Fins a tal punt això és així que, si no hagués estat gràcies a la lluita organitzada dels treballadors, CCOO, UGT i FASGA haguessin signat els acomiadaments i probablement haguessin guanyat el judici. (Hem de recordar que el judici l'han perdut tant Atento com UGT, CCOO i FASGA, que van anar a judici i van estar en contra de la demanda i a favor de l'empresa.) Però aquesta casta sindical, a més de burocràtica i desideologitzada, és covarda. Ells no es van atrevir a sortir en la foto de la signatura de l'ERO i van fer decidir a més de 400 treballadors que anaven a ser acomiadats forçosament a decidir, si volien ser indemnitzats per 20 dies per any treballat o per 45. Evidentment, aquest referèndum estava viciat de principi a fi i solament tenia la utilitat de rentar la cara a uns buròcrates sindicals que, si de debò creien que havien de signar l'ERO, ho podien haver-ho fet sense necessitat de buscar en uns treballadors que es trobaven en una situació límit, i que no tenien la informació que tenien ells, la coartada per a la signatura.

Deixem per al final el vergonyós paper dels directius i responsables d'Atento. Produeix bastant rebutg observar com una empresa que diu que té problemes econòmics (la qual cosa és mentida) contractés un hotel de 5 estrelles (Meliá Barajas) durant tota la negociació i un equip de quatre goril·les que els protegien del que poguessin fer-los els treballadors organitzats o els sindicalistes compromesos. També van contractar vigilants de seguretat el dia del referèndum perquè impedissin exercir els drets constitucionals que avalen la llibertat sindical. Aquest ERO és un parany i estem convençuts que el fons voltor Bain Capital (amo d'Atento) no es quedarà conforme. En breu, tornarà a la càrrega menyspreant els drets laborals, agredint la llibertat sindical i precaritzant els llocs de treball de les teleoperadores d'Atento. Des d'aquí els diem que ens tindran davant a nosaltres i a la resta de treballadors d'Atento, que defensaran fins a les últimes conseqüències els seus llocs de treball i les seves condicions laborals. Això es diu lluita de classes i continuarà.

Sector Federal de Telemarketing de CGT

https://www.cgt-telemarketing.es/blog/550-ere-atento-balance-de-la-sentencia.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció