(Vídeo) “La dignidad de los nadies”
La Dignidad de los Nadies
Una pel·lícula de Fernando E. Solanas (guió i direcció). Argentina, 2005.
Històries i testimonis de la resistència social a l'Argentina dels primers anys del segle XXI (la del corralito i la crisi total) contra l'atur i la fam produïts pel model de globalització capitalista. Potser aquí arribarem a la mateixa situació al pas que anem...
Presentació:
“La Dignidad de los Nadies” es va concebre a partir de la catàstrofe social que l'Argentina va viure al començament del segle XXI: 25% de desocupats i 60% de pobres i indigents. Érem capaços d'alimentar 300 milions de persones i es morien de fam o malalties curables cent persones al dia. Més morts per any que tots els desapareguts del terrorisme d'Estat.
La tragèdia em va empènyer a fer memòria contra l'oblit. Els més joves preguntaven què havia succeït i encara que ho havíem denunciat moltes vegades durant els anys 90, era necessari portar les imatges d'aquesta història i col·locar-les en el seu context. Així van néixer “Memoria del Saqueo” (2002/2004), una anàlisi de les polítiques del poder, i “La Dignidad de los Nadies”, construïda amb relats i històries d'alguns protagonistes de la resistència social.
Una epopeia anònima i quotidiana dels traïts de sempre: classes mitges empobrides, desocupats o piqueteros que surten a tallar carreteres. Una situació similar viscuda dècades enrere em va dur a concebre “La Hora de los Hornos” i després “Los Hijos de Fierro”: dues pel·lícules distintes i independents entre si sobre l'Argentina de llavors i les seves lluites socials.
En els anys 90 es va imposar, a través dels mitjans, el discurs de l'únic camí. Una cultura de la derrota que àdhuc perdura en milions de persones, a pesar de centenars de mobilitzacions que van demostrar la possibilitat de vèncer la impunitat. La insurrecció espontània del 19 i 20 de desembre del 2001 serà una de les primeres victòries contra el model global.
A “La Dignidad de los Nadies” es recullen experiències a través del relat dels seus protagonistes. Difícil imaginar-se que les chacareras, alienes als assumptes bancaris o polítics, anaven a ser capaçes d'organitzar un vigorós i original moviment de resistència enfrontant als bancs i impedint més de mil actes judicials. Els menjadors barrials i comunitaris, els dispensaris, fleques i altres iniciatives socials creades pels veïns per a donar resposta a la pobresa i a la fam. Les desenes de marxes del silenci de familiars de les víctimes de les màfies policials que van assolir desemmascarar als assassins i dur-los a judici. Les fàbriques recuperades per les seves ex treballadors demostrant que amb la autogestión i sense estructures jeràrquiques de gerents i capatassos, podien produir amb eficiència i qualitat.
Al recórrer el país i parlar amb treballadors, especialistes, productors, ciutadans, camperols, indígenes, va anar creixent la idea de realitzar un fresc sobre el país. Quatre llargmetratges independents entre si, però units pel tema de l'Argentina: de la devastació i saqueig del model neoliberal, a la reconstrucció i les alternatives d'un nou projecte capaç de recuperar els drets conculcats i democratitzar la democràcia.
Fernando E. Solanas
La podeu veure completa a www.youtube.com/watch?v=r6gjWcAUCmE&feature=related