CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Xerrada sobre l’especulació immobiliària a Sant Boi

Dimecres, 17 octubre, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Divendres, 19 d'octubre, a les 19:00 hores,
a l'ATENEU SANTBOIÀ, Av. Maria Girona 2, SANT BOI de Llobregat.
Tertúlia sobre l’especulació immobiliària
Amb la projecció del documental “El Forat de la Vergonya”

Organitzen:
Ateneu Santboià, CGT Baix Llobregat, Col·lectiu Llibertari de Sant Boi


L'ESPECULACIÓ AMENAÇA EL TERRITORI

Mai en la història europea s’ha realitzat un ús tan extrem i devastador del territori. El constant creixe-ment immobiliari espanyol afavoreix que l’urbanisme perdi la seva finalitat social, subordinada a l’interès general, per convertir-se en un negoci. Deixa de ser una eina de regulació de l’ús del sòl d’acord amb les necessitats col·lectives, per con-vertir-se en la clau del finançament municipal, en uns casos, i de l’enriquiment ràpid i il·lícit en altres.

Així, el que havia de ser un ús racional del sòl es trans-forma en una ocupació “quant més millor” del territori, generant greus problemes ambientals i socials, fomentant tot tipus de processos especulatius i generant un estat de corrupció generalitzada. Avui l’urbanisme i la construcció són les principals causes de destrucció del territori. Les dades són elo-qüents: entre 1987 i 2000 la superfície urbanitzada a Espanya s’incrementà en un 29,5%. S’estima que de 1987 a 2005 aquest increment va arribar al 40%. En aquest període algu-nes províncies, com Madrid, van urbanitzar més del 50% de la seva superfície urbana prèvia. El propi Parlament Europeu, en un informe recent, qualifica de “entotxat” i “espoli d’una cultura” l’activitat urbanística que es realitza en algunes zo-nes d’Espanya.

Aquesta marea urbanitzadora arrasa amb tot. La degradació del litoral mediterrani és un exemple que s’estén a tot l’Estat. Les costes del nord se’n ressenteixen afectant a im-portants ecosistemes marítims. La declaració d’espai natural protegit ja no és garantia de supervivència, els governs autò-noms modifiquen els límits i revisen la normativa, autoritzant complexes residencials, grans infrastructures, estacions d’esquí, ports esportius, o camps de golf a primera línia de platja.

Aquests problemes s’agreugen amb el malbaratament d’aigua i d’altres recursos associats al nou model imperant de ciutat dispersa, on els camps de golf són un reclam es-sencial per augmentar encara més el preu de l’habitatge. Així, el desviament de recursos híbrids a les noves àrees residencials està alterant greument zones naturals que al-berguen una gran biodiversitat (humitals, ecosistemes fluvi-als,...). En el futur, tenint en compte les conseqüències deri-vades del canvi climàtic, els problemes d’accés a l’aigua es veuran agreujats, i conseqüentment el deteriorament de les zones naturals més sensibles. Però res d’això es té en comp-te en la planificació urbanística.

Com a resultat final d’aquesta activitat frenètica, l’Estat Espanyol té el major parc immobiliari de la UE. Som el país amb el ritme de construcció més elevat, però també el país on resulta més complicat l’accés a l’habitatge. Entre 1987 i 2005 l’augment acumulat del preu de l’habitatge fou del 250%. El nivell d’endeutament familiar va arribar al 125% de la renta disponible. Fer front al préstec per comprar un pis comporta de mitjana més del 40% del salari. Aquest percen-tatge s’eleva a un 70% en el cas dels joves. Per aquest mo-tiu, les hipoteques han anat allargant els seus terminis pas-sant de 25 a 40 anys per arribar fins i tot als 50.

En aquest context la política regional d’habitatge no ha canviat, es segueix fomentant la nova construcció per davant de la rehabilitació, i l’adquisició en propietat per davant del lloguer, ja que tot i que el nou Pla d’Habitatge promet ajudes al lloguer, es seguiran destinant més pisos de protecció a la venta que a l’arrendament. Es penalitza l’okupació amb finalitats socials d’edificis abandonats, mentre segueixen sense prendre’s mesures sobre un enorme parc d’habitatges buits que segueix augmentant dia a dia. El problema va molt més enllà de que uns quants llestos s’enriqueixin, està en joc la destrucció del territori, la nostra qualitat de vida i el nostre futur.

Referent al nou Pla d’habitatge presentat recentment pel govern, cal comentar alguns aspectes rellevants. Per una banda és evident que es tracta d’una estratègia electoralista del govern actual de cara als propers comicis estatals. Per altra banda, no podem parlar de política d’habitatge sinó d’assistència social, ja que no presenta cap canvi estructural encaminat a solucionar el problema. És més, les ajudes seran ràpidament assimilades pel mercat i es transformaran en un increment dels preus dels lloguers, és a dir, que en un moment d’estancament del mercat immobiliari com el que estem vivint, desviaran diner públic cap al benefici privat dels propietaris dels pisos, que són qui porten ja molts anys aprofitant-se de la situació.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció