CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Antònia Fontanillas Borràs

Dilluns, 29 desembre, 2014

BIOGRAFIA D'ANTÒNIA FONTANILLAS.

Antònia Fontanillas Borràs, Barcelona(1917)-Dreux(2014)

El 29 maig 1917 neix a Barcelona la militant anarquista i anarcosindicalista Antònia Fontanillas Borràs. Filla de militants i néta dels destacats llibertaris Francesca Saperas Miró i Martín Borràs Jover. Amb vuit anys va emigrar amb la seva mare i germans a Mèxic. Va assistir a l’escola durant sis anys i es va tornar una gran lectora, especialment de literatura social i llibertària. Arran de l’expulsió del seu pare de Mèxic en 1933, tota la família va tornar a Catalunya. Va trobar treball en una empresa litogràfica i es va adherir a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i les Joventuts Llibertàries, i va ser triada delegada de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) d’Arts Gràfiques. Quan va esclatar la guerra, va intentar allistar-se com a miliciana en l’expedició a Mallorca i va acabar com a administrativa al diari Solidaridad Obrera de Barcelona. Després de la victòria franquista va residir a Barcelona, va participar en la FIJL ia casa es van compondre diversos números clandestins de Solidaritat Obrera - almenys 14 números entre gener i novembre de 1945.

El diari estava redactat per Joan Domenech, José Lamesa i Arturo Benedicto, membres del Sindicat d’Arts Gràfiques; compost per membres de les Joventuts Llibertàries (José Nieto, Meana, Marina Herreros, Antònia Fontanillas) i s’imprimia llavors en una petita impremta del company Armengol al barri de Gràcia. Després va col·laborar en el clandestí Ruta (1946-1948) i va ser responsable de les relacions entre els presos i l’advocat. En aquests anys de clandestinitat es converteix en la companya de Diego Camacho Escámez. Quan aquest va ser alliberat de la presó i es va exiliar a França el 1953, mesos després també va creuar la frontera i la parella es va establir a Brezolles i després a Clermont d’Alvèrnia en 1954, on va militar activament a la CNT, en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en grup artístic local.

En aquesta època va mantenir contactes amb el grup guerriller de Quico Sabaté. En 1957 va ser una de les responsables del Boletin Regional de l’FIJL, participar activament en els càmpings anuals organitzats per les Joventuts Llibertàries franceses i espanyoles. 1958 es separa de Diego Camacho i amb el seu fill Ariel s’instal·len a Dreux. El 1960 es va unir a Antonio Cañete Rodríguez i va continuar amb múltiples activitats orgàniques i culturals. A més de participar en un grup teatral, va redactar el butlletí Solc (1966-1967, publicat en francès, espanyol i esperanto).

Militant de la Federació Local de CNT de Dreux fins a la seva dissolució. Entre 1966 i 1969 el seu company va estar tancat a la Península i romandran junts fins a la mort d’aquest en 1979. Va militar en les Agrupacions Confederals, que reagrupaven els militants editors del diari Front Llibertari. Després de la mort de Franco, va participar en tots els congressos de la CNT entre 1979 i 1983, en els dels escindits i en els de la Confederació General del Treball (CGT) entre 1983 i 1997. Ha participat en nombroses conferències, exposicions, jornades llibertàries, presentacions de llibres a la Península i Europa (França, Itàlia, Luxemburg, etc.) i ha col·laborat en diverses tasques del Centre Internacional d’Investigacions sobre l’Anarquisme (CIRA), del qual és membre, i en nombrosos treballs d’investigació històrica sobre el moviment llibertari.

Conseqüent amb les seves conviccions anarquistes es manté independent i crítica i abvoca per un acostament de les diverses fraccions llibertàries que accentuï les afinitats sobre les divergències. Sota diversos pseudònims (Tona, AF Borràs) ha col·laborat en nombroses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butlletí Amicale, Butlletí Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, confrontacions, Espoir, Dones Llibertàries, El Noi, Nova Senda, Rojo y Negro , Ruta, Solc, Volontà, CNT, Solidaritat Obrera, etc. És autora de nombroses obres, com Testimoni sobre Germinal Gràcia (1992, inèdit), Des d’un i altre costat dels Pirineus (1993, inèdit), Francisca Saperas (1995, inèdit),

De l´après i viscut (1996, inèdit en castellà , però editat en italià per Volontà), Dones Lliures. Lluitadores llibertàries (1998, amb altres), Lola Iturbe: vida i ideal d’una lluitadora anarquista (2006, amb Sonya Torres); també va fer la introducció del llibre de Víctor García contribucions a una biografia de Raúl Carballeira (1961), va participar amb el seu testimoni en el llibre clandestinitat libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparació d’una antologia sobre Luce Fabbri (La llibertat entre la història i la utopia, 1998). Va participar al número especial del centenari de Solidaritat Obrera (núm. 334 de maig de 2007) editat per la CNT i en unes jornades organitzades per la CGT sobre la història de "Dones Lliures" a l’octubre de 2007. Fins la seva pèrdua va residir a Dreux, prop de París.

Vídeo Antònia Fontanillas

Antonia Fontanillas oroimenez from Malatesta on Vimeo.

- Antònia Fontanillas (Minut 5.01):