Butlletí Informatiu 155. La reversió de la gestió dels serveis públics a l'Administració Pública. - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Butlletí Informatiu 155. La reversió de la gestió dels serveis públics a l’Administració Pública.
dilluns 23 d'abril de 2018 / Butlletins Jurídics i/o Sindicals / Visites: 303
Menéame

LA REVERSIÓ DE LA GESTIÓ DE SERVEIS PÚBLICS A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

INTRODUCCIÓ.

Al VI Congrés Extraordinari de la CGT a Iruña es va acordar elaborar per part del Gabinet Jurídic Confederal un informe jurídic sobre les diferents formes d’internalització dels Serveis Públics, indicant les diverses fórmules legals per a la subrogació i els mecanismes possibles per garantir l’estabilitat de les persones treballadores de les Contractes en les diferents formes de revertir els serveis.

L’objectiu del present informe és donar compliment a l’acordat al Congrés, indicant les fórmules legals de possibles subrogacions, analitzant jurídicament aquests processos i detectant els obstacles i/o problemes que es pot trobar l’acció sindical a l’hora d’abordar-los. Són processos que s’han vingut a anomenar col·loquialment processos de “remunicipalització”, a causa que s’estan produint fonamentalment en l’àmbit municipal.

És per això que farem especial èmfasi en l’àmbit municipal, si bé, l’anàlisi jurídica del present informe és en principi general per a totes les Administracions Públiques, amb els matisos que si escau s’exposaran.

A la CGT, des de sempre, s’ha apostat pel Públic, pel Comú.

Treballem en la LÒGICA DEL PÚBLIC, perquè el seu objectiu és la satisfacció de necessitats socials i aquestes són universals, ens afecten a tots i a totes al llarg de la nostra vida. No són objectius econòmics, sinó que són socials:

- Es busca la protecció social en situacions de necessitat: desocupació, pensions, habitatge, educació, salut, hàbitat, dependència, etc. i redistribueix la riquesa que entre tots i totes creguem, perquè totes les persones tinguin accés a drets essencials per a una vida digna de manera igualitària.

- No ha d’existir un interès privat, particular, sinó col·lectiu, perquè totes les persones tenim les mateixes necessitats i ningú ha de lucrar-se o apropiar-se de manera egoista i per interès particular, més que unes altres.

- Les prestacions públiques són cobertes amb els recursos que produïm entre tots i totes a través dels impostos, de les rendes. Tots i totes hem de contribuir, qui més guanya més ha d’aportar. La societat ha d’exercitar la solidaritat.

- La gestió d’aquests serveis públics no s’ha de regir pel principi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment necessari i suficient, per cobrir necessitats socials.

Els processos de privatitzacions, eufemísticament qualificats com externalitzacions, iniciats a l’Estat espanyol principalment des de principis dels anys 90, ha significat el posar en mans d’empreses privades la gestió de serveis essencials com la salut, l’educació, els serveis socials, neteja, aigua, etc. És per això que els processos de reversió de la gestió de serveis públics suposen una oportunitat no només de parar les privatitzacions sinó de revertir el model. Són ja molts els informes nacionals i a nivell europeu que demostren que la gestió pública és més eficient per a les arques públiques que la gestió privada.

La Reforma de l’article 135 de la Constitució i les seves posteriors lleis de desenvolupament (Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, així com la denominada Llei Montoro de la Reforma del Règim Local), vénen a determinar el sentit ultraliberal sobre la desposesió d’allò que és públic.

A més, a nivells tant nacionals com de manera global, amb incidència especial en la UE, els poders econòmics i financers continuen fent pressió als poders públics, amb l’objectiu d’aprofundir els processos de privatització i fer-los irreversibles, com per exemple les més que preocupants negociacions mantingudes per la UE amb tercers països sobre acords transatlàntics i transnacionals (Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió – TTIP, Acord en Comerç de Serveis- TISA i el Tractat sobre el Lliure Comerç entre la UE i Canadà CETA), en els quals s’estan incloent clàusules d’obligat compliment pels Estats membres de la UE, que el seu objectiu és la privatització dels serveis públics i frenar qualsevol intent de tornada a l’Administració dels serveis ja externalitzats.

El Públic és “allò” que no ha de ser mercantilitzat i la seva gestió es realitza des de l’Estat en totes les seves estructures, la central, les autonòmiques, les regionals, les municipals, i empreses “públiques”, sota qualsevol de les modalitats existents en el nostre sistema jurídic normatiu.

La gestió del Públic no pot basar-se en criteris de rendibilitat mercantil, sinó en el principi de suficiència (sempre existiran recursos perquè els serveis públics arribin de manera universal a tota la població) i en el principi d’eficiència, és a dir, la seva gestió ha de ser eficient sense incórrer en un “mal negoci”, doncs en cas contrari s’estaria violant el principi de suficiència.

La gestió s’encarrega a “tècnics” en tota la cadena organitzativa, i la propietat és “publica”. La participació dels subjectes actius (les persones treballadores) i dels subjectes passius (les persones beneficiàries d’aquests serveis públics), manquen en la immensa majoria del “poder de decisió” quant al seu finançament (polítiques fiscals) i quant a l’eficiència, és a dir, no existeix participació directa en la gestió pels veritables subjectes.

Per això els processos de reversió dels serveis públics són una oportunitat per començar a transformar el model imperant.

Ens anem a trobar amb dos eixos principals en aquests processos, el primer és el principi d’estabilitat en l’ocupació dels treballadors i les treballadores de les empreses privades que estan gestionant el servei, i el segon eix és la garantia democràtica d’igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes (Art. 23.2 i 103 de la Constitució i art. 55 del EBEP), d’accés a l’ocupació pública, que té una sèrie de requisits constitucionals (igualtat, mèrit, capacitat i publicitat) que com a sindicat no podrem obviar en els processos de reversió.

En aquest context hem de prestar especial atenció als problemes que ens podem trobar en el camí per així ser més efectius en l’acció sindical i social.

La reversió de la gestió dels serveis públics planteja diversos tipus de problemes: els laborals d’una banda i els polítics-socials, que tenen una naturalesa administrativa i pressupostària, per l’altre. Un tercer problema seriós i de tant significat com els anteriors en aquest procés de lluita per la reversió, són les resistències polítiques dels “nous gestors i gestores dels denominats governs del canvi (municipals i autonòmics)”.

Les seves posicions respecte a la desprivatització i/o reversió, partint que teòricament estan “en contra de les privatitzacions”, s’apalanquen en les traves existents en els processos de remunicipalització (burocràcia tècnica) dels serveis i, especialment, en l’èmfasi que li posen als impediments legals, així com en les possibles demandes per les suposades compensacions de les empreses a les quals se’ls “rescataria” el servei externalitzat.

L’anterior, que està succeint amb massa freqüència, especialment als grans Ajuntaments, no fa sinó mostrar l’absència d’una voluntat política ferma (assumir riscos) de posar tot la seva obstinació i la força de la ciutadania (treballadors i treballadores, veïns i veïnes) a buscar sortides a una situació insostenible i clarament contraria a l’interès general.

La tipologia dels problemes, especialment en el laboral, és complexa i resulta difícil establir solucions segures i categòriques per la diversitat de les normes que entren en joc, moltes d’elles no laborals.

Aquest informe intenta donar algunes claus generals, però hem de tenir en compte que cada situació pot ser diferent i ha de fer-se un tractament particularitzat.

Per raons òbvies ens ocuparem fonamentalment dels problemes laborals ja que són els que com a sindicat hem d’abordar, encara que no podem desconèixer els altres problemes de naturalesa no laboral.

Hem de tenir com a projecció en el nostre horitzó d’intervenció per la recuperació del Públic, que no solament es tracta de re-municipalitzar, sinó que també es tracta de fer públic aspectes i espais que avui són privats, però per justícia social i garantia de la igualtat en l’accés a aquests espais, haurien de ser públics.

Possibilitat que té també una base legal, com per exemple la Llei Bàsica del Règim Local i el Reglament de Serveis de les Corporacions Locals (RD de 17 de Juny de 1955) i, a més, el propi marc legal vigent, que ens dota d’arguments perquè considerem que la remunicipalització (per exemple), és una obligació.

>>> Teniu el butlletí en el pdf adjunt o a l’enllaç http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/BI-155.pdf

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La “Llei Aragonès”, els serveis públics al punt de mira
  2. Material de la trobada de delegats/des de prevenció de CGT Catalunya
  3. Una sentència del Tribunal Suprem limita encara més el dret de vaga
  4. La revolta de les biblios
  5. Manifest en defensa de les biblioteques públiques de Barcelona
  6. La CGT de Catalunya davant la sentència de la justícia grega a la companya Lola Gutiérrez
  7. TransFormem UB convoca el professorat a vaga a la UB i a assemblea interuniversitària el dijous 25 d’octubre
  8. Material Vaga General Feminista 8M
  9. L’Assemblea de CGT en el Port de Barcelona, exigeix la readmissió dels acomiadats de TEPSA i dona suport a la vaga convocada a partir del 5 de novembre
  10. Vaga a Unísono el 28 de gener i concentració a Barcelona

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid