Els treballadors perdran entre 280 i 900 euros anuals amb les noves cotitzacions i les baixades de sous - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Els treballadors perdran entre 280 i 900 euros anuals amb les noves cotitzacions i les baixades de sous
El Ministeri d’Ocupació ha decidit crear diversos gravàmens per a les retribucions no salarials que les empreses concedeixen als seus empleats
dilluns 13 de gener de 2014 / Legislació general/laboral / Visites: 618
Menéame

Els treballadors perdran entre 280 i 900 euros anuals amb les noves cotitzacions i les baixades de sous

És possible que l’economia comenci a recuperar-se en 2014, però la immensa majoria dels espanyols seguirà perdent poder adquisitiu. El motiu: els canvis introduïts el passat 21 de desembre pel Govern en el sistema de cotitzacions socials. Per tal d’aconseguir fons amb els quals reduir el forat de 11.000 milions d’euros que presenten els comptes de la Seguretat Social, el Ministeri d’Ocupació ha decidit crear diversos gravàmens per a les retribucions no salarials que les empreses concedeixen als seus empleats. Aquests gravàmens afecten tant a companyies com a treballadors, i se sumen a la pujada del 5% de les cotitzacions màximes aprovada també per a enguany. En total, l’Executiu espera obtenir 1.700 milions d’euros amb les dues iniciatives. A canvi d’això, els assalariats podran arribar a perdre entre 280 i 900 euros.

La primera xifra correspon a la caiguda mitjana dels sous que s’espera per a aquest any (1,4%), d’acord amb les previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

La segona és el resultat de sumar a la baixada dels salaris l’impacte de la nova mesura, que oscil · larà entre els 60 i els 600 euros anuals. En 2014, els treballadors amb contracte indefinit hauran de pagar al Govern el 6,35% del diners que reben cada mes de les seves empreses en concepte de plans de pensions, vals de menjars, ajudes per a les escoles bressol dels seus fills, dietes i plusos de viatges i transports, i assegurances mèdiques. Fins ara, totes aquestes retribucions en espècie estaven exemptes de cotitzar a la Seguretat Social.

La quota és una mica més elevada per als que tenen un contracte temporal, del 6,4%. D’acord amb els càlculs sindicals i la consultora Ribé Salat, alguns treballadors no pagaran més de cinc euros al mes pels seus plusos i dietes. Però altres hauran de fer front a un cost addicional molt més gran. Per les seves dietes de viatge i un bo de transport de 50 euros, poden haver d’abonar a la Seguretat Social un màxim de 21 euros al mes.

A això se li podria afegir fins a altres 17 euros pels vals de menjar. Si a més se li sumen altres 12 euros provinents d’assegurances, serveis de guarderia i plans de pensions, s’arriba a la xifra de 50 euros al mes.

Una mesura igualitària?

Aquestes profundes diferències xoquen directament amb la postura de l’Executiu. Per a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la iniciativa aporta "equitat" entre les retribucions en espècie dels assalariats, ja que, en teoria, podria arribar a aplicar fins a 12 milions de treballadors. Tanmateix, i tal com indica Santos Ruesga, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, que tenen més probabilitats de veure afectats són els empleats que treballen per a les prop de 20.000 empreses de mitjà i gran grandària que hi ha al nostre país .

"Aquest és el tipus de companyies que en realitat pot donar dietes o plus als seus treballadors", afirma Ruesga, que subratlla així mateix que seran les empreses les que en realitat pateixin d’una manera més acusat els efectes dels nous gravàmens. I és que els empresaris hauran de pagar a la Seguretat Social un 31% per les retribucions en espècie, el que farà que alguns d’ells hagin d’afrontar costos de fins a 200 euros al mes (2.400 anuals).

Aquests costos es sumaran als 700 milions que Ocupació espera ingressar com a conseqüència de la pujada de les bases màximes de les cotitzacions.

I, precisament, els únics que queden exempts dels nous gravàmens són els 4 milions de treballadors que cotitzen per 3.597 euros al mes.

"Nocturnitat i traïdoria"

Per tot això, tant els sindicats com la CEOE no han escatimat en crítiques cap als nous gravàmens. Segons el vicepresident de la patronal, Arturo Fernández, l’únic que aconseguirà el Govern amb la seva actuació és "frenar la creació d’ocupació i la recuperació".

Una cosa semblant opina el director general de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), Joaquín Trigo, que assenyala que, en realitat, l’Executiu ha efectuat "una pujada indirecta de les cotitzacions que, combinada amb les baixades de sous, penalitza doblement els treballadors ".

No només això. Pel president de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (Asefiget), Alfredo Jiménez, Moncloa ha implantat aquests canvis "amb nocturnitat i traïdoria", de manera que hauria provocat "un caos" en la tramitació de les nòmines de l’últim mes. La veritat és que, encara que els seus efectes no s’han començat a conèixer en detall fins a aquesta setmana, la iniciativa es recull en una de les disposicions finals del decret de mesures laborals que el Consell de Ministres va aprovar el passat 20 de desembre, el que hauria fet que passés "relativament desapercebuda" durant quinze dies.

Més acomiadaments

El problema, segons Jiménez, és que totes les alternatives que se’ls plantegen a les empreses per intentar evitar aquests costos són "nefastes per a elles i per als treballadors". Segons la seva opinió, és probable que aquelles empreses amb menys recursos "decideixin estalviar-se els pagaments a la Seguretat Social acomiadant més empleats o, en alguns casos, fent el tancament". Aquesta seria l’opció que afectaria més a les firmes de mida i als treballadors amb contractes temporals. Però, tal com apunta el president de Asefiget, hi ha una altra alternativa, que poden resultar igualment perjudicials per a l’economia: el frau fiscal i laboral.

"A partir d’ara, moltes empreses poden optar directament per pagar en ’B’ als seus treballadors", conclou. En tot cas, segons Sants Ruesga tot això conflueix en una mateixa direcció: la disminució del poder adquisitiu dels ciutadans. "Aquest tipus de polítiques posa en relleu les profundes incoherències del Govern: no es pot pretendre incentivar un temps la competitivitat i llastar l’ocupació i l’activitat empresarial ", apunta aquest expert. Per aquest motiu, l’única solució, segons Joaquín Trigo, passa per afavorir la col · laboració entre l’Administració, els empresaris i els sindicats per incrementar la transparència en les nòmines: "Si els treballadors sabessin el que de veritat els costen a les empreses, problemes com aquest mai s’haurien produït ".

La nova cotització per retribució en espècie suposarà 1,09 euros menys al mes

"L’efecte d’aquestes mesures sobre les bases de cotització d’un treballador normal podria ser de 6 euros a la base, la qual cosa significa aproximadament 1,09 euros en la seva nòmina".

FONT: ARNDIGITAL.COM

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid