CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Boicot a Israel: què és el veritablement «indigne» i «il·legal»?

Diumenge, 7 novembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Resposta a Bernard-Henri Lévy, Pascal Bruckner, Bertrand Delanoë, Alain Finkielkraut, Yvan Attal, Pierre Arditi, Michel Boujenah, Patrick Bruel i cia.

«El boicot a Israel és una arma indigna», n'escriuen vostès dilluns 1 de novembre a Le Monde. Amb una certesa sorprenent, afirmen que «la Justícia francesa no tardarà a confirmar» la il·legalitat del boicot. Segons vostès, tots els que volen ajudar així els palestins a obtenir els seus drets estarien fora de la llei. El seu argument ? No es pot aplicar «un tracte així a la democràcia israeliana».

Però com poden anomenar « democràcia » a un Estat que s'ha construït amb la violència, expulsant els palestins de les seves cases i les seves terres el 1948 ? Un Estat que sempre ha tingut la neteja ètnica entre els seus plans :

«Hem d'expulsar els àrabs i ocupar el seu lloc» (David Ben Gurión, 1937).

«Entre nosaltres: ha de quedar clar que en aquest país no hi ha lloc per a dos pobles. L'únic que es pot fer és transferir els àrabs d'aquí als països veïns; a tots. No ha de quedar ni un poble, ni una tribu» (Joseph Weitz, 1940).

«Els palestins no han existit mai» (Golda Meir, 1969).

«Cada qual s'ha d'espavilar, córrer i apoderar-se de tots els turons que pugui per ampliar les colònies, perquè tot el que prenguem ara serà nostre... el que no prenguem s'ho quedaran ells» (Ariel Sharon, 1998). *

Com poden anomenar vostès « democràcia » a un Estat que encara avui rebutja el retorn de les persones que va expulsar i continua robant sistemàticament les terres per créixer, mentre fa creure que negocia ?

Siguem clars: un Estat colonial, basat en el robatori de la terra i l'expulsió d'un poble, mai no serà una democràcia. Encara que tingui un parlament, encara que els lladres discuteixin democràticament entre ells sobre la millor manera de robar, continua sent un Estat de lladres que s'imposen per la força.

El boicot és il·legal?

En absolut, ja que la seva finalitat és que es respecti la llei. El realment il·legal és això...

Haver expulsat als palestins del seu país el 1948 i negar-se que tornin, afirma l'ONU. Conquerir més territoris per la força, és il·legal. Impedir que els palestins visquin a les seves terres, treballin, estudiïn o circulin, és il·legal. Destruir les seves cases i els seus oliverars, és il·legal. Empresonar nens de dotze anys, és il·legal.

Construir un mur de separació, robar l'aigua i les terres dels territoris ocupats, és il·legal. Utilitzar armes de fòsfor i làser, és il·legal. Bombardejar cases, col·legis, hospitals, ambulàncies i edificis de l'ONU, és il·legal. Torturar és il·legal. Assassinar els dirigents palestins és il·legal. Matar els defensors de la pau en aigües internacionals, és il·legal.

Davant aquestes il·legalitats, què fa la ministra francesa de Justícia ? Demana que se sancioni a l'Estat que les comet ? Impedeix la importació a França dels productes procedents d'aquestes terres robades ? No: ataca els qui denuncien aquesta il·legalitat. I vostès recolzen aquesta ministra que es burla del dret internacional. Sorprenent!

Vostès escriuen: «Som fermament contraris al boicot perquè som partidaris de la pau ». Però el boicot ja existeix! Des de fa seixanta anys Israel boicoteja els palestins i vostès no fan res contra això. Ja que els dirigents israelians actuen segons la relació de forces, el boicot és una arma perfectament digna per imposar-los la pau. Com ho va ser contra l'apartheid de Sud-àfrica.

Vostès escriuen : «Una cosa és la crítica i una altra el rebuig, la negació i, en definitiva, la deslegitimació ». Però Israel porta seixanta anys rebutjant, negant i deslegitimant els palestins : això no els indigna ? Vostès escriuen : «Cedir a la crida al boicot equival a dir que ja no es pot negociar ». No és cert. La solució existeix, és molt senzilla, com acaba de recordar el músic Gilad Atzmon: «Els israelians poden acabar amb el conflicte en un obrir i tancar d'ulls: demà al matí, en aixecar-se, Netanyahu els torna als palestins les terres que els pertanyen ».

És molt demanar ? El 1968 les grans organitzacions palestines van fer grans concessions en proposar que es formés un sol « Estat democràtic, progressista i no confessional, on els jueus, els cristians i els musulmans visquin junts en pau i gaudint dels mateixos drets ». És Israel el que es va negar i continua negant-se, és Israel el que s'aferra a la seva obsessió d'un Estat ètnicament pur, reservat als jueus. Com és que no firmen grans crides contra això ?

També és molt demanar ? Els palestins han acceptat, fins i tot conformar-se amb el 22% del seu territori inicial, però Israel també rebutja aquesta proposta i continua robant les terres, a poc a poc ; i vostès no fan res contra això. En definitiva, el que és « indigne » no és el boicot.

És la seva actitud. Perquè tot el que acabo d'escriure ho saben vostès molt bé i, en ocultar-li-ho a l'opinió pública, l'estan desinformant. Quins interessos s'amaguen darrere ?

Sospito que el veritablement indigne en el seu escrit són les seves motivacions. Al meu llibre "Israel, parlons-en!", assenyalo que els tres grups mediàtics més poderosos de França Lagardère, Dassault i Bouygues estan a les mans de famílies riquíssimes que fan grans negocis amb Israel i li subministren les seves armes i els seus instruments de colonització. De manera que si un artista o un intel·lectual francès s'atreveix a oposar-se a aquests grups i a dir la veritat, adéu carrera, adéu fortuna! Com deia Bertolt Brecht, «Disgustar els posseïdors és renunciar a posseir».

Els qui els llegeixen, els qui els escolten, s'haurien de fer aquesta pregunta fonamental: «Quins interessos s'oculten darrere d'aquest plantejament?».

* Fonts de les cites: Michel Collon, Israël, parlons-en!, Couleur Livres, Investig'Action, Brussel·les, 2009, pp. 297-299.
michelcollon.info. Traduït per Juan Vivanco

>>>> Article extret de La Haine

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció