Posicionament de CGT sobre el Pla d’Igualtat de Parcs i Jardins

Una de les bases que regeixen la filosofia de CGT és el caràcter assembleari d'aquest sindicat: per això, avui posem a debat de l'assemblea d'afiliats i afiliades un tema candent en l'actualitat de Parcs i Jardins, el Pla d'Igualtat. És per això que volem aquí plantejar-vos la polèmica que ara com ara s'està donant al si de la comissió que dissenya l'esmentat pla.

Dins de la llei d'igualtat de gènere trobem la licitació per a l'aplicació de la discriminació positiva ( expressió que, encara que semànticament no hagi de veure res, avui en dia es converteix en sinònima d'acció positiva), això és, la possibilitat de realitzar accions per afavorir la paritat en tots els àmbits laborals mitjançant fórmules que donin prioritat al sexe menys representat. Abans de seguir, volem aclarir-vos que nosaltres no estem d'acord amb l'equivalència acció positiva-discriminació positiva perquè entenem que es poden desenvolupar accions positives per a la implantació real de la igualtat sense que per això siguin aquestes discriminatòries.

Com es manifesta això en la realitat de l'Institut? Doncs, segons la proposta del Grup de Dones, secundada per UGT, CCOO i USOC significa la reserva del 50% de places per a dones en les pròximes ofertes públiques, promocions internes i cursos de formació interna, fins a aconseguir que hi hagi paritat a tots els estrats de Parcs i Jardins, implicant també una reserva de places per a homes en aquells àmbits com a oficines on trobem una majoria de dones. Un dels primers interrogants que se'ns plantegen és el següent: quan es doni aquesta paritat forçada com es mantindrà? Seguirem segregant els sexes amb tal de mantenir uns nombres que són només això, nombres i no reflecteixen per a res la realitat social i personal d'homes i dones? Això ens recorda més aviat a aquelles escoles dels temps de Franco que tenien una entrada per a nenes i a una altra per als nens ...........

Des de CGT, que pel seu caràcter anarcosindicalista considera intrínsecament superada la classificació de les persones per raons de gènere (entre d'altres), entenem dues coses fonamentals i que entren en contradicció amb aquesta llei: La primera és que la mateixa, lluny de reivindicar i elevar al mateix grau del masculí totes aquelles funcions que tradicionalment han assumit les dones, el continua estigmatitzant i considerant "de segona" ja que ens planteja que per poder sentir-nos ciutadanes de ple dret, les dones hem d'accedir a l'esfera del qual tradicionalment ha estat "d'homes". Davant d'això, l'argument fàcil és a dir que la paritat es pretén també a les ocupacions considerades femenines, però serà un objectiu fart difícil d'aconseguir si no es dignifiquen les condicions laborals i salarials d'aquests sectors ( no ens queda clar que hi puguin haver molts homes que vulguin, per molta vocació que puguin tenir, accedir a la paritat en ocupacions com a auxiliar de puericultura en una guarderia privada, netejador domèstic, etc., encara que és possible que aquesta "crisi" els estimuli per altres raons més terrenals ....).

Sospitem que, darrera d'aquesta "bona voluntat" del sistema, s'amaga una estratègia més per atomitzar la societat, per disgregar-la i individualitzar-la, convertint els seus membres en éssers aïllats, unitats de producció i consum..... Com s'entén si no que d'una banda es dissenyin a nivell europeu els marcs per a l'ampliació legal de la jornada laboral (les 65 hores) i per un altre es venguin mesures de conciliació familiar? (recordem que no són extensibles al total dels treballadors i treballadores).

Davant d'això, qüestions com la cura de fills, gent gran, persones malaltes, el manteniment de la llar, totes aquelles professions de tall adscrit absolutament a la feminitat, el gaudi de la maternitat, etc., queden defugits i no reconeguts com una activitat que ha servit al sosteniment del teixit social i del sistema tant com el masculí quedant irresolut l'interrogant de " Qui s'ocuparà d'això? " ja que la llei, lluny d'establir mecanismes de reconeixement i compensació a qui s'ocupi d'aquestes activitats ( és igual home o dona) mitjançant l'adjudicació de drets com el salari i la cotització a la Seguretat Social (veiem avui moltes vídues fartes de treballar per als altres cobrant pensions de viduïtat miserables), s'oblida del tema, oblidant-se també, dels drets de la infantesa, a la qual es remet als "párquings per a nens" que són avui dia les guarderies, per posar un exemple.

La segona qüestió que entra en conflicte amb la nostra idiosincràsia és que no creiem que sigui efectiu lluitar contra la desigualtat generant noves desigualtats, ja que tal postulat converteix l'acció no en una ruptura amb els models patriarcals i la generació d'uns nous, si no la repetició dels mateixos amb diferents protagonistes: la llei del talió "ull per ull, tu m'has pegat, ara et pego a tu", sense tenir en compte que les persones que formen part de la societat a dia d'avui, tant homes com dones, han evolucionat alhora de la mateixa i no són qui s'han "de venjar" o "pagar" afronts aliens. Si diem sí a la discriminació positiva, estem parlant en el fons de "repartir les desigualtats" no d'eliminar-les, i això és, entre altres coses, anticonstitucional. Sembla mentida que nosaltres, un sindicat antisistema, hàgim de recordar una cosa tan "bàsicament democràtica".

Quina seria la manifestació d'una proposta com la del Grup de Dones? Doncs que es donarien situacions com que persones de sexe femení que accedissin a una plaça fixa en una opo tingués menys nota que homes que no entren, o a la inversa, amb el que sempre es quedaria fora algú simplement per no ser del sexe adequat........... L'ambient que pot generar tal situació no ens sembla el més sa perquè es desenvolupi una cultura de la igualtat ni molt menys, a més a més de que la considerem injusta de base. Imagineu-vos, també que es reserven per a dones el cinquanta per cent de les places en formació interna: segurament hi haurà companys que no podran accedir a un curs en el que els queda de vida laboral.

Per tot l'exposat, es podria pensar que la nostra actitud és totalment contrària a la Llei d'Igualtat i, per ende, al Pla d'Igualtat de Parcs i Jardins......... Gens més lluny de la realitat, ja que assumim tot el que tenen de positiu i participem activament en el disseny de mesures correctores de totes aquelles situacions de desigualtat que es donen en el nostre àmbit laboral, però això no és obstacle perquè ho fem amb una bena als ulls, sinó amb un esperit de critica constructiva ( i deconstructiva si fos menester). Per tant, CGT està a favor de la igualtat obtinguda de manera que no generi nous desequilibris i disposada a treballar en això, cosa que implica inevitablement la crítica a una llei que considerem incompleta i errada en alguns dels seus plantejaments.

Secció Sindical de CGT a Parcs i Jardins

Més informació males herbes