1 de maig: SORTIM A GUANYAR!
Un any més ens apleguem als carrers de pobles i ciutats per commemorar l’1 de maig. Un dia per confluir amb companyes, per celebrar victòries, per reivindicar i per denunciar. Des de la CGT Catalunya animem a tota l'afiliació a participar dels actes, xerrades i manifestacions que es donen arreu del territori.
La CGT Catalunya és una força en constant moviment. Cada any s’afilien més persones. D’aquestes noves afiliacions, més de la meitat són dones i d’identitats dissidents, i un 13% tenen menys de 30 anys. Cada cop tenim més presència en sectors productius feminitzats i laboralment desprotegits. I som l’opció de moltes de les joves que fan feines de temporades i precàries.
Més sindicalistes, més conflictes, més victòries. Hem guanyat la reducció a 35 hores setmanals a SECOMSA (Botarell), un paquet d’ajudes socials a ACRYLICOS VALLEJO (Vilanova i la Geltrú), el pagament dels deutes i reconeixement de l’antiguitat a ITES (Barcelona)... sols per citar alguns exemples de victòries que hem batallat durant aquest curs.
Però no som il·luses, som conscients que sonen cants de sirena de l’extrema dreta. Partits com Aliança Catalana, VOX i tota la resta de l'arc parlamentari que els hi fan el joc, són una amenaça directa pels nostres drets. Busquen la confrontació entre les més desposseïdes, amb discursos racistes i xenòfobs.
S’escolten trompetes de guerra per un nou escenari imperialista. Els Estats, incapaços de donar solucions a les problemàtiques quotidianes de la classe treballadora, responen amb una escalada bel·licista, augmentant la despesa militar per continuar mantenint el benefici d'empreses i grans corporacions que es lucren amb la guerra. I mentrestant, el capitalisme salvatge no cessa en provocar desastres ecològics.
Els beneficis empresarials no fan més que pujar cada any, i la pujada de l'SMI no és suficient per pal·liar la pèrdua del nostre poder adquisitiu. Amb aquests salaris i pensions no dona per omplir els carros de la compra ni pagar un habitatge digne. Les polítiques neoliberals són una aposta clara per reduir fins a la liquidació els serveis públics com la sanitat, l'educació o la dependència per transferir-ho tot a mans privades.
Amb tot això, com a sindicalistes hem de ser un mur de contenció de tots aquests discursos reaccionaris i neoliberals en els centres de treball. Hem de ser capaces d’il·lusionar i recuperar l’esperit col·lectiu i reivindicatiu. Tenim capacitat de resposta, i així ho hem demostrat. Ha estat el poble organitzat qui s'ha bolcat amb els afectats per la DANA, ajudant sobre el terreny o enviant productes de necessitat. El 23 de novembre i el 5 d'abril vam sortir als carrers amb els sindicats d'habitatge per denunciar el negoci especulatiu de l'habitatge. Per tenir una vida digna s'han d'apujar els salaris i abaixar els lloguers.
Hem alçat la veu davant de la matança del poble palestí per part del govern genocida d'Israel amb les vagues del 7F i el 27S. Ara ho estem tornant a fer, lluitant contra l'augment del pressupost militar espanyol, que ens porta cap a una societat cada cop més militaritzada.
I un any més, la CGT ha convocat vaga general feminista el 8 de març, posant sobre la taula la bretxa salarial de gènere, la invisibilització de les tasques (molts cops no remunerades) i la falta de conciliació. I per descomptat la denúncia de la xacra masclista i els feminicidis.
Durant el 2024 han mort assassinades en els seus llocs de treball 796 persones. És inadmissible que això continuï passant en ple segle XXI. Exigim una reducció de les càrregues de treball i una reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals. Ho vam aconseguir, ho estem fent i ho tornarem a fer. Sortim a guanyar!
Perquè som la veu de les que no es deixen trepitjar i s’organitzen.